Ombú
El seu nom comú, significa bella ombra, rei de la pampa. El nom científic és Phytolacca dioica de la família de les Phytolaccaceae. La paraula Phytolacca prove del grec Phyton (planta) i Lacca (aludint al color carmí del suc del frut d'algunes especies. La paraula dioica aludix a la separació de les flors femenines i masculines en peus diferents.
Característiques[editar | editar còdic]
El seu orige i habitat natural es Argentina, sur del Brasil, Paraguai i Uruguai. Creix aïllat en la praderia, en mont ribereny o formant illes d'Ombües en alguns casos. Pese a la seua forta vinculació en el folclor argentí, els eixemplars que apareixen en la pampa són plantats ya que no es un arbre típic d'eixa regió. Té un tronc gros i alcança una alçada de 10 a 15 m, en una ampla copa i grans arraïls visibles.
Les fulles són simples, alternes, oval-eliptiques, de 5 a 13 cm de llarc, peciol i bort integre, glabres (sense pels) en abdós cares, nervis rogencs.
Les flors són actinomorfes (en simetria radial), sense pétals, blanques o groc verdenques, dispostes en bagots llarcs. Florix a fins de primavera.
El frut, és una baya de color vert groguenc, dispostes en bagots penjadiços en els eixemplars femenins. Fructifica en estiu i autumne.
Us[editar | editar còdic]
Se conrea com ornamental i per a ombra. No te fusta. Produïx una substancia que repel als insectes i se diu que baix de la seua copa no hi ha mosques. L'infusió de les seues fulles es emètica i la de l'arraïl es utilisada com antirreumàtic. Les cendres tenen potassa i s'usen per a fabricar sabó. Se diu que atrau els raigs pel seu alt contingut en aigua.
Actualment se pot trobar en moltes places de pobles d'Amèrica del Sur i en torn a ell, es costum, aprofitant la seua ombra, que la gent del poble forme tertúlies, assentada sobre les seues prominents arraïls.