Quebrada de Humahuaca
La Quebrada d'Humahuaca s'ubica al noroest d'Argentina, en la província de Jujuy. És una vall andino de 155 quilómetros d'extensió, flanquejat per altes cadenes montanyoses i cavat laboriosament pel riu Gran, ubicat a més de 2000 metros d'altura. Va ser declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO en el 2003.[1]
La quebrada està recorreguda pel riu Gran, subafluente del riu Paraguay. Pertany a la subregión de la Cordillera Oriental, i es troba llimitada per dos cordoneres: l'occidental i l'oriental.
Presenta un marcat rumbo nort-sur, sent cada volta major l'altura cap al nort. Per açò li la considera una via d'accés natural cap al Altiplano, funció en la que va ser utilisada des de temps precolombinos.[2]
Fisiografía
[editar | editar còdic]La quebrada és una zona àrida de bellea paisagística i rica en patrimoni cultural, que s'evidencia en les localitats que l'estagen de sur a nort: Bárcena, Volcà, Purmamarca –a on es destaca el Cerro dels Sèt Colors-, Maimará, Tilcara -a on es troba el Pucará de nom homònim-, Perchel, Huacalera, Uquía, Humahuaca i Tres Creus.
Les condicions climàtiques fan que l'hivern, fresca i sec, siga l'estació ideal per a visitar-la. L'altura de la vall varia entre els 1.600 als 4.500 m s. n. m. El clima és sec i ventoso, plou més en les vesprades d'estiu i té una amplitut tèrmica molt marcada en gelades nocturnes i dies en un sol abrasador i temperatures que poden superar els 30 °C.
Pel suroest i pel sur, la Quebrada de Humahuaca descendix en altitut i es relaciona a través de valls intermiges com el de Lerma, en la Quebrada del Bou que descendix des de l'Oest (és dir, des del Altiplano) i en els també célebres Valls Calchaquíes.
Toponímia
[editar | editar còdic]La versió més acceptada per al nom Humahuaca referix a l'auto-etnónimo de l'ètnia Omaguaca que habitava la regió. La autodenominación de tal ètnia encara és de difícil verificació, encara que tradicionalment es relaciona en el conjunt Arawak; es tractaria d'una possible mutació fonémica de arawak ya que, en efecte, l'ètnia Omaguaca va ser el producte d'una mixogénesis que va incloure als Chané —la parcialitat Arawak més meridional— en els Lickanantai, Chichas i Paziocas (o "Calchaquies").
Una segona versió atribuïx el nom a l'idioma quechua en la forma: uma waka, donant-li el significat de "cap" (uma) i "tesor". No obstant, s'observa que la denominació huaca (de waka, "lloc sagrat") per a tesor és posthispánica en la regió.
També existix un atre significat de Humahuaca: "cap" (huma) i "plorar" (waqay); per això, la traducció indicaria "cap que plora". Alguns historiadors sostenen que el nom fa referència al lloc de enterratorios de caps o sepulcro de caps destacats.
Cultures
[editar | editar còdic]Els pobles quebradeños enllacen història i tradicions de raïls ancestrals. Es tracta d'un paisage cultural únic en el món, ya que els pobles indis de la zona conserven creències religioses, ritos, festes, art, música i tècniques agrícoles que són un patrimoni vivent, motiu important per a que fora declarada Patrimoni Cultural de la Humanitat per l'UNESCO en el 2003.[1] Els seus habitants actuals són majoritàriament de l'ètnia quechua. La quebrada va ser escenari de distintes cultures ancestrals de 10 000 anys d'antiguetat, entre ells els "omaguacas", que li varen donar nom al lloc. "Humahuaca" sol traduir-se com "Riu Sagrat", antic símbol de lo que només canvia per a seguir sent lo mateix. També hi ha llocs com el parage de «Inca Cova» (nom relativament modern) a on es varen trobar senyals (petroglifos, pedres tallades, etc.) l'antiguetat de les quals s'estima en 10 milenis.
En la Quebrada de Humahuaca, encara existixen els quechuas descendents dels antics pobladors, autodenominats pobles originaris, i habiten coexistint en la naturalea, la Pachamama (Mare Terra), el deu Sol, el deu del tro, el raig i tots els sers vius als quals respecten.[3]
Entre els seus atractius està el monolit que indica el creuament del Tròpic de Capricorn i el Pucará de Tilcara, fortificació construïda pels primitius pobladors erigida en el cim de les montanyes.
La quebrada de Humahuaca va servir de ruta als Incas, va ser pas obligat de expedicionarios i colonizadores i una important ruta comercial en l'etapa virreinal. Els poblats de l'época colonial varen adquirir gran importància ya que es varen desenrollar junt als assentaments ancestrals del lloc, ademés de produir-se un intercanvi cultural en els territoris veïns en Amèrica del Sur, interacció que va començar 10 000 anys arrere i persistix en l'actualitat. La seua real importància radica que la quebrada ha funcionat com a permanent via d'interacció, vinculant territoris i cultures distants i diferents, des de l'Atlàntic al Pacífic i des dels Vages a les planures meridionals. També va ser escenari de molts combats lliurats durant la guerra de l'Independència i durant la guerra davant l'invasió de la confederació Peruà-Boliviana.
Actualment molts d'estos aspectes passen desapercebuts, els pobles originaris abans mencionats es troben en un continu conflicte[4] en el govern provincial reclamant la terra que alguna volta li va pertànyer als seus antepassats.[5]
Dos localitats de la Quebrada de Humahuaca, Purmamarca i Sant Francisco de Alfarcito, varen ser integrats al Programa de Pobles Autèntics, dut alvance pels Ministeris de Cultura i Turisme de la Nació. en l'objectiu de posar en valor l'identitat de pobles en característiques úniques a lo llarc de tot el país, promovent l'apropiació de la comunitat local i la revalorisació del patrimoni natural i cultural.[6]
Els Pobles Autèntics són definits com a poblacions que es caracterisen per conservar la seua identitat i idiosincràsia, plasmades en diferents aspectes relacionats en el seu patrimoni natural i/o cultural, la seua arquitectura, tradicions, gastronomia, paisage, història, religió, artesania, i l'orige dels seus pobladors.[7]
Sant Francisco de Alfarcito s'ubica al sur de Cochinoca, sobre la ruta provincial 11, molt prop de l'estany Guayatayoc i les Salines Grans.
Les seues principals activitats econòmiques són la ganaderia de flames i ovelles; i l'agricultura, pero es destaca per la gran producció de artesania en materials tradicionals de la regió.
De raigambre prehispánica, la seua població és reduïda pero en constant moviment: res com instalar-se uns dies i viure el seu ritme quotidià.
A més de 3500 metros sobre el nivell de la mar, l'altura impon el temps de l'anar i els tipos de cultius que poden fer, entre els que es destaquen els papines andinos.
El segon destí és un dels més coneguts. Es tracta de Purmamarca, instalat en els itineraris internacionals gràcies al seu Cerro dels Sèt Colors, protagoniste indiscutido de les postals que partixen des de Jujuy al món. Este poble és una parada obligada per a qui desige viure a ple els carnestoltes nortenys i para, des d'allí, adinsar-se en la Quebrada de Humahuaca i en la Puna jujeña.
En arquitectura colonial i una gastronomia en la que abunden els plats realisats de manera colectiva (com les humitas i els tamales), este poble posseïx carrers de terra i moltes de les seues cases encara mostren els seus murs d'atobó. Tots els dies, en la plaça principal, es desplega una fira de artesania que els turistes recorren fins a minuts abans de les 12 del migdia, quan en escoltar les campanadas de l'Iglésia Santa Rosa de Lima, es deixen atraure pels seus marcs de fusta i disseny antic.[8]
Hidrografia
[editar | editar còdic]
El Riu Omaguaca, que més avall canvia el seu nom a Riu Gran és el més important de la Quebrada, la qual ha excavat. Rep numerosos afluents com les rieres Chorrillos, Ovaras, Coraya, Churcal, Pinchayoc, Uquia, Capla i Volcà, junt en els rius Yacoraite, La Cova, Rodero, Coctaca i Calete.[9]
El Riu Gran unix les seues aigües en el Riu Perico i més alvance en el Riu Lavayén, des d'a on li'l denomina Riu Sant Francisco. Est bolca les seues aigües en el Riu Bermejo, el qual desagua en el Paraguay que ho integra a la Conca de l'Argent per mig del Paraná.
.jpg){kind=link}
Flora
[editar | editar còdic]Trobarem en la Quebrada de Humahuaca estepas en arbustos, xares, pasturages menuts i escassos boscs de churqui i queñoa, pantans i ambients ribereños, també hi ha gran varietat de plantes, algunes típiques de la regió i atres adaptades molt ben a l'ambient. Entre les primeres està el cardón (cactus típic la fusta del qual s'utilisa per als interiors de les vivendes i artesania, hui és espècie protegida), arbres com el molle, chañar, algarrobo, entre les segones tenim l'àlber i el sauce llorón.[10] També abunden arbustos com la chilca, muña, añagua i cortadera.
Fauna
[editar | editar còdic]Són numerosos els animals selvats que estan generalment en les zones altes i menys habitades per l'home.
La vicuña, el més chicotet dels camélidos (espècie protegida), la flama (actualment està domesticada i proveïx llana, carn, llet i com a animal de càrrega), la chinchilla, i les tres varietats de flamencs que freqüenten l'Estany dels Pozuelos i atres estanys de la Puna, la taruca (cérvol declarat monument natural).[11][12]
cal destacar que la caça de vicuñas està prohibida per la Llei N.° 3014 /78, i el seu decret reglamentari 5096.[13]
Entre les aus rapaces el còndor, la lechuza, el gavilà, el falcó, etc. També pardals com el merla, calandria, el negrillo, el pit colorat, el yacto, varietat de picaflores, tordos, quetupies, cheus, colomes, cotorres i aus aquàtiques com a ànets, teros, gavines, garzas, parinas, guallatas, gordillos, i tiutilas.
Agricultura
[editar | editar còdic]
En la Quebrada de Humahuaca durant l'estiu s'obté la producció de frutes i verdures que abastixen el mercat local: arveja, bleda ceba, choclo, faves, papa, lletuga, zapallo, chaucha. Frutes; pomes, duraznos, pera, frutilla, damasco, raïm, codonyer etc. També s'obté la papa plana o "ulluco" és un tubèrcul vert, roig o groc, també cridada "papa andina", la dacsa també de diversos colors, la "quinua" per a farina, etc.[14][15]
Vore també
[editar | editar còdic]- Òbriga Pampa
- Àrees naturals protegides d'Argentina
- Bárcena
- Cerro dels Sèt Colors
- Dia de la Pachamama
- Huacalera
- Humahuaca (població)
- Iruya
- León
- Maimará
- Purmamarca
- La Quiaca
- Valls Calchaquies i Puna Bot-jujeña
- Tilcara
- Volcà
- Yala
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «Quebrada de Humahuaca».
- ↑ «Quebrada de Humahuaca» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2025-10-13.
- ↑ «Pachamama».
- ↑ «Programa Resolució Alternativa de Conflictes Territorials en els Pobles Originaris».
- ↑ «seus-drets Jujuy - Comunitats reclamen els seus drets».
- ↑ «Es va presentar el Programa Pobles Autèntics».
- ↑ «¿Qué és un Poble Autèntic?».
- ↑ Prime Digital - Edicions -.Consultat el 10 de setembre de 2020.
- ↑ «Hidrografia de Jujuy».
- ↑ «Jujut - Cardón».
- ↑ «Reserva Nacional LOS FLAMENCOS».
- ↑ «La Taruca - Monument Natural Nacional».
- ↑ «Compendio de lleis ambientals de la província de Jujuy». Archivat des d'el original, el 16 de novembre de 2021. Consultat el 3 de maig de 2020.
- ↑ «Riquea alimentícia de la Quebrada de Humahuaca».
- ↑ Repositori Institucional CONICET Digital.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Quebrada de Humahuaca.- Quebrada de Humahuaca. Característiques, Circuits i Patrimoni - ArgentinaXplora
- Guia turística en anglés de la Gola del Diable
- [enllaç trencat]
- Documents de la declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. (en anglés)
- [1]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Quebrada de Humahuaca» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.