Anar al contingut

Riu Gran (Jujuy)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Riu Gran (Jujuy)

El Riu Gran és un riu de la província de Jujuy, en el noroest de l'Argentina. És especialment conegut per recórrer la Quebrada de Humahuaca i travessar la ciutat de Sant Salvador de Jujuy. Forma part de la conca de l'Argent.cita requerida

Com tots els rius de la regió, conduïx molta més aigua durant la temporada estival que durant l'hivernal, ya que el clima monsònic produïx pluges casi exclusivament en els mesos càlits.[1]

La Quebrada de Humahuaca

Pont sobre el Riu Gran en la Quebrada de Humahuaca

El riu Gran naix en l'extrem nort de la Quebrada, sobre el llímit en la Puna i en la província de Bota. Recorre la Quebrada de Humahuaca —de gran importància estratègica i històrica— en direcció nort-sur, passant junt a localidedes importants i de gran interés turístic, tals com Humahuaca, Uquía, Huacalera, Tilcara, Maimará, Purmamarca, Tumbaya, Volcà i Yala abans de recórrer la vora oriental de la ciutat de Sant Salvador de Jujuy; en sentit estricte, la ciutat s'ha estés també en el seu marge esquerra a lo llarc de el XX.cita requerida

A lo llarc d'este tram, és un riu de règim pluvial de temporada seca, i transporta molt manco aigua en l'época hivernal que en l'estival. Ocasionalment produïx inundacions, que afecten especialment a les localitats de Tilcara, Volcà, Tumbaya i Purmamarca.[2][3]

El seu caixer està cobert d'arena i rovina, i la vegetació circumdant és de tipo esteparia a lo manco fins a Volcà. Des d'Iturbe fins a Tumbaya hi ha abundància de cardones. En l'últim tram abans de la ciutat de Jujuy la vegetació es fa més abundant, en presència de arbusts i alguns arbres.cita requerida

Tram inferior

A partir de Sant Salvador de Jujuy, el riu s'eixampla i rep l'aporte de varis rius importants de règim selvático de temporada hivernal seca. Entre ells cal mencionar als rius Blanco i Alisos. El paisage es fa pla en tossals, i en el seu marge dreta està dominat per l'explotació agrícola. A curta distància del riu es troba la ciutat de Palpalá, un centre industrial de primera magnitut, a on es desenrolla la siderúrgia sobre la base de les mines de Zapla, ubicades en plena selva en la marge esquerra del riu.cita requerida

El riu corre en direcció surest des de pocs quilómetros aigües dalt de la capital provincial. Una estació de aforament ubicada en la mateixa capital ha medit un promig anual de 24,75 m³/s, en un màxim promig de 74,56 m³/s per al més de febrer i un mínim promig de 4,83 m³/s per al més d'octubre, i en un màxim històrics medit de 358 m³/s. Pero a lo llarc d'este tram, el cabal aumenta significativament, i inclús en estiu corre aigua en abundància.[1]

Riu Sant Pedro

En les rodalies de la ciutat de Perico, centre agrícola de la regió, rep l'aporte del seu principal afluent, el riu Perico. A partir d'eixe punt, el riu gira abruptament en direcció noreste, i li'l crida indistintament riu Gran o riu Sant Pedro.cita requerida


A mitat d'este tram final, es troba molt prop del riu, al nort del mateix, la ciutat de Sant Pedro de Jujuy, la segona en importància poblacional de la província. No obstant, la major part d'esta ciutat és drenada per una riera menor, cridat també riera Santa Pedro, que corre paralel al riu. En este últim tram, el llit del riu es fa limoso i la pendent es minimisa, lo que provoca periòdiques inundacions en la zona.[4]

El paisage ha segut fortament modificat per l'acció de l'home, ya que predomina l'agricultura, a on es destaquen els frutales i la canya de sucre. El riu és fortament disminuït per la seua utilisació per a consum humà en les ciutats, l'agricultura i l'indústria, de modo tal que el cabal prop de la desembocadura és inclús llaugerament menor que en la capital: una estació de aforament ubicada aigües avall de Sant Pedro ha medit un promig anual de 22,47 m³/s, en un màxim promig de 78,78 m³/s per al més de febrer i un mínim promig de 2, m³/s per al més d'octubre, i en un màxim històrics medit de 358 m³/s.[1]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Paoli, Héctor P. et. al. (2011). «Conca Mojotoro – Lavayén - San Francisco, subcuenca Gran - Perico». Caracterisació de les conques hídriques de les províncies de Bota i Jujuy.
  2. ↑ «Notable riuada del riu Gran». El Tribuno (1 de març de 2015).
  3. ↑ «Terribles imàgens del desborde del riu Gran en Tilcara». El Tribuno (8 de febrer de 2016).
  4. ↑ «Fort riuada del Riu Gran posa en risc a menuts productors». Diari El Tribuno (4 de març de 2015).


Referències