Baccharis salicifolia o azumiate, és el nom que se li dona al arbust, també conegut com jara groga, chilca, azulmiate o cucamoarisha. La seua àrea de dispersió comprén el sur d'Estats Units fins al centre de Chile i Argentina. En el sur de Mèxic és popularment conegut com azumiate (del nahuatl "azumiatl"). És una espècie de planta pertanyent a la família Asteraceae és típica del desert del suroest d'Estats Units i noroest de Mèxic, a on li la coneix com a mula grassa o batamote, trobant-se també per les tres zones subcontinentales d'Amèrica incloent al centre d'Argentina i Chile a on li la coneix com chilca (una de les espècies nomenades chica en part d'Argentina).

Baccharis salicifolia (Baccharis salicifolia)
Inflorescència

Descripció

Arbusto que medix entre 0,8 a 2 m d'altura. El brot és llenyós i granulós.[1] Les fulles són allargades i rectes en cabezuelas i laxas de 10 a 15 cm de llarc. Les flors són masculines i femenines de 5 a 7 mm d'ample dispostes en tres séries en forma semiesfèrica i fruts semblats a una anou, color café blanquecino. Habita en llocs humits com les vores de rius i rieres.

És un gran arbust en el fullage pegajoso que té chicotetes flors roses o roges teñir de blanc i grans fulles que poden ser dentadas. És comú prop de fonts d'aigua.

Fenologia

El periodo de floració inicia en juliol i conclou en giner de l'any següent.

Ecologia

Distribució

Està distribuït en la major part de les zones semihumedas de Mèxic i es troba en els estats d'Oaxaca, Nayarit, Pobla, Jalisco, i Colima.

Relacions en atres organismes

Davant l'atac d'una plaga d'insectes herbívors, la planta segrega composts orgànics volàtils que en ser rebuts per membres de la mateixa espècie veïns estos es preparen activant el seu sistema de defensa.[2][3]

Taxonomia

Baccharis salicifolia va ser descrita per (Ruiz i Pav.) Pers. i publicat en Synopsis Plantarum 2: 425. 1807.[4]

Etimologia

Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[5]

salicifolia: epítet latino que significa "com a fulls de sauce".[6]

Sinonímia
  • Baccharis araucana Phil.
  • Baccharis caerulescens DC.
  • Baccharis calliprinos Griseb.
  • Baccharis chilquilla DC.
  • Baccharis corymbosa Meyen
  • Baccharis cuervi Phil.
  • Baccharis fevillei DC.
  • Baccharis glutinosa var. incisa Heering
  • Baccharis iresinoides Kunth
  • Baccharis kraussei Heering
  • Baccharis lanceolata Kunth
  • Baccharis longipes Kunze ex DC.
  • Baccharis marginalis DC.
  • Baccharis mirabilis Heering
  • Baccharis pallida Heering
  • Baccharis parviflora Ruiz & Pav.
  • Baccharis striata Ruiz & Pav.
  • Baccharis viminea var. atwoodii S.L.Welsh
  • Baccharis viscosa var. nigricans Kuntze
  • Molina salicifolia Ruiz & Pav.
  • Molina striata Ruiz & Pav.
  • Molina viscosa Ruiz & Pav.
  • Pingraea marginalis (DC.)
  • Pingraea salicifolia (Ruiz & Pav.) F.H.Hellw.[7]

Propietats

El seu principal us medicinal és contra l'infecció i dolor d'estòmec; com a tractament s'ampra la planta restregada sobre la pancha, o la seua cocció es beu en dejunes.

Se li ampra també contra tumors causats per colps o caigudes, en els que pugues o no haver dolor (són boles chicotetes o grans, que apareixen en alguna part del cos). Per a curar-los s'apliquen sobre ells els fulls martafallats en alcohol. Per una atra part, s'usa per a tractar el sarpullido (que es desenrolla per permanéixer molt temps en la calor o per la picadura d'algun animal), i la varicela, que són chicotets #granit molt semblats als de la pigota pero menys greus, que s'adquirixen per contagi entre els chiquets. En tal cas s'apliquen banys en el cocimiento del brot i la flor, més un grapat de carbonat.[8]

Composició química

D'acort en el llibre Les plantes medicinals de Mèxic. Tom I, la composició química de la resina que produïx conté:[9]

Noms comuns

  • Azumiate, chamiso, jara groga, jaral
  • En Perú: Herba de l'Argent, Chilco Femella, Chilco Macho
  • En La Pampa i en el restant d'Argentina es coneix en el nom de chilca, este nom popular en el centre de certes zones d'Argentina i Chile deriva del vocable mapudungun chillca.

Referències

  1. ↑ «Baccharis salicifolia - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 11 de març de 2019.
  2. ↑ Moreira, Xoaquín; Nell, Colleen S.; Katsanis, Angelos; Rasmann, Sergio(2018).«Herbivore specificity and the chemical basis of plant–plant communication in Baccharis salicifolia (Asteraceae)».New Phytologist.220(3): 703–713.ISSN 1469-8137.doi:10.1111/nph.14164.Consultat el 11 de març de 2019.(en en)
  3. ↑ Pontevedra, Silvia R.. «Una aromàtica senyal d'alerta unix a les plantes femella», El País, 11 de març de 2019. Consultat el 11 de març de 2019 (en es).
  4. ↑ «Baccharis salicifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de juny de 2012.
  5. ↑ En noms botànics
  6. ↑ En Epítets botànics
  7. ↑ Baccharis salicifolia en PlantList
  8. ↑ «en Medicina tradicional mexicana». Archivat des de l'original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 11 de novembre de 2011.
  9. ↑ Martinez, Màxim (2005): Les plantes medicinals de Mèxic. Tom I. Mèxic, Edicions Botes. pp.11.

Enllaços externs