Baccharis salicifolia
Baccharis salicifolia o azumiate, és el nom que se li dona al arbust, també conegut com jara groga, chilca, azulmiate o cucamoarisha. La seua àrea de dispersió comprén el sur d'Estats Units fins al centre de Chile i Argentina. En el sur de Mèxic és popularment conegut com azumiate (del nahuatl "azumiatl"). És una espècie de planta pertanyent a la família Asteraceae és típica del desert del suroest d'Estats Units i noroest de Mèxic, a on li la coneix com a mula grassa o batamote, trobant-se també per les tres zones subcontinentales d'Amèrica incloent al centre d'Argentina i Chile a on li la coneix com chilca (una de les espècies anomenades chica en part d'Argentina).
Descripció
[editar | editar còdic]Arbusto que medix entre 0,8 a 2 m d'altura. El talle és leñoso i granulós.[1] Les fulls són allargades i rectes en cabezuelas i laxas de 10 a 15 cm de llarc. Les florés són masculines i femenines de 5 a 7 mm d'ample dispostes en tres séries en forma semiesfèrica i fruts semblats a una anou, color café blanquecino. Habita en llocs humits com les vores de rius i rieres.
És un gran arbust en el fullage pegajoso que té menudes flors roses o roges teñir de blanc i grans fulls que poden ser dentadas. És comú prop de fonts d'aigua.
Fenologia
[editar | editar còdic]El periodo de floració inicia en juliol i conclou en giner de l'any següent.
Ecologia
[editar | editar còdic]Distribució
[editar | editar còdic]Està distribuït en la major part de les zones semihumedas de Mèxic i es troba en els estats d'Oaxaca, Nayarit, Pobla, Jalisco, i Colima.
Relacions en atres organismes
[editar | editar còdic]Davant l'atac d'una plaga d'insectes herbívors, la planta segrega composts orgànics volàtils que en ser rebuts per membres de la mateixa espècie veïns estos es preparen activant el seu sistema de defensa.[2][3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Baccharis salicifolia va ser descrita per (Ruiz i Pav.) Pers. i publicat en Synopsis Plantarum 2: 425. 1807.[4]
- Etimologia
Baccharis: nom genèric que prové del grec Bakkaris donat en honor de Baco, deu del vi, per a una planta en una raïl fragant i reciclat per Linnaeus.[5]
salicifolia: epítet latino que significa "com a fulls de sauce".[6]
- Sinonímia
|
|
Propietats
[editar | editar còdic]El seu principal us medicinal és contra l'infecció i dolor d'estòmec; com a tractament s'ampra la planta restregada sobre la pancha, o la seua cocció es beu en dejunes.
Se li ampra també contra tumors causats per colps o caigudes, en els que pugues o no haver dolor (són boles menudes o grans, que apareixen en alguna part del cos). Per a curar-los s'apliquen sobre ells els fulls martafallats en alcohol. Per una atra part, s'usa per a tractar el sarpullido (que es desenrolla per permanéixer molt temps en la calor o per la picadura d'algun animal), i la varicela, que són menuts #granit molt semblats als de la pigota pero menys greus, que s'adquirixen per contagi entre els chiquets. En tal cas s'apliquen banys en el cocimiento del talle i la flor, més un grapat de carbonat.[8]
- Composició química
D'acort en el llibre Les plantes medicinals de Mèxic. Tom I, la composició química de la resina que produïx conté:[9]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Azumiate, chamiso, jara groga, jaral
- En Perú: Herba de l'Argent, Chilco Femella, Chilco Macho
- En La Pampa i en el restant d'Argentina es coneix en el nom de chilca, este nom popular en el centre de certes zones d'Argentina i Chile deriva del vocablo mapudungun chillca.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Baccharis salicifolia - ficha informativa». www.conabio.gob.mx. Consultat el 11 de març de 2019.
- ↑ «Herbivore specificity and the chemical basis of plant–plant communication in Baccharis salicifolia (Asteraceae)».New Phytologist.220(3)
- 703–713.ISSN 1469-8137.doi:10.1111/nph.14164.Consultat el 11 de març de 2019.
- ↑ «Una aromàtica senyal d'alerta unix a les plantes femella». Consultat el 11 de març de 2019 (en és).
- ↑ «Baccharis salicifolia». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 15 de juny de 2012.
- ↑ En noms botànics
- ↑ En Epítets botànics
- ↑ Baccharis salicifolia en PlantList
- ↑ «en Medicina tradicional mexicana». Archivat des d'el original, el 10 de juny de 2013. Consultat el 11 de novembre de 2011.
- ↑ Martinez, Màxim (2005): Les plantes medicinals de Mèxic. Tom I. Mèxic, Edicions Botes. pp.11.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- Medicina Tradicional Mexicana (2011) Azumiate
- Jepson Manual Treatment
- USDA Plants Profile
- Galeria de fotos
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baccharis salicifolia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.