El Dia de la Pachamama, també cridat Pachamama Raymi, se celebra anualment l'1 d'agost en honor a la divinitat andina Pachamama en els pobles andinos quechua i aimara dels Andes d'Argentina, Bolívia, Colòmbia, Chile, Equador i Perú.[1][2] A partir d'eixe dia, es realisen rituals d'ofrena comunitàries, familiars i individuals durant tot el més d'agost de cada any.[3][4] Estos rituals són acompanyats casi sempre per música i danses.[5]

El sentit de la celebració va cap a l'agraïment, la solicitut i la bendició dels diferents elements que brinda la Pacha, que s'entén no solament com a Terra sino també com a món, univers i espai-temps.[6][7][8] En les oracions s'agraïx pel bon temps, la protecció i la generositat i abundància en les collites de les chacras i en maneig dels animals de camp.[9][10]


El component principal de la celebració consistix en la preparació d'ofrenes o 'despachos' rituals en varis elements dedicats a la Pachamama que despuix poden ser incinerats o enterrats segons la tradició del territori específic.[11][12][13] Els rituals es basen en l'ayni o principi de reciprocitat de la cosmovisió andina, i són conduïts pels líders carismàtics i de major edat de la comunitat.[10][14] Les ofrenes inclouen diferents productes, per lo general els millors de l'any com a tubèrculs, frutes i cereals, aixina com flors, chicha de jora, kintus de coca i tabac, entre atres coses.[15][16]

Aixina mateix, moltes persones aprofiten el dia de la Pachamama per a sahumar les seues llars o llocs de treball buscant una neteja energètica del lloc com el deixar un espai lliure per a la prosperitat i la salut.[17]

Orige

D'acort a varis historiadors, l'orige d'esta celebració es remonta a periodos anteriors a l'arribada dels conquistadors europeus, encara que no se sap en certea per l'absència de fonts. No obstant, la data coincidix en la preparació dels sols en les chacras abans de l'arribada de les pluges.[18]

En algunes comunitats andinas, l'1 d'agost marca l'inici del cicle agrícola.[19]

Tradicions en els països andinos

Argentina

En els rituals d'orige quechua en Argentina, principalment en les províncies de Jujuy i Salta,[10] les ofrenes com a menjar cuinat, alcohol, va vindre, cigarrets, chicha i atres elements més es coloquen en un gorc de fanc que despuix s'enterra.[16]


Aixina mateix, els pobles guaraníes en el país varen introduir en el nordest argentí la tradició de consumir en este dia una beguda que consistix en una branca de ruda mascle colocada dins d'una botella que conté canya, en la finalitat d'obtindre salut i aüixar els mals, segons les seues creències.[20][21][22] D'acort a la tradició, l'individu interessat deu preparar en antelació la beguda, i prendre tres chicotetes tragallades primerenc de matí de cada primer d'agost.

Bolívia

En els rituals aimara en Bolívia, els rituals d'ofrena inclouen la participació de yatiris, ch'allas, incineració de taules dolces, oferiment de menjar i sanc de flama.[13]

En les afores de L'Alt, Bolívia, es reben a les persones que viagen fins al lloc des de la matinada, per a poder agrair lo rebut i fer noves peticions a la Pachamama. En el lloc es reunixen els amautes que guien els rituals, les oracions, fent sonar pututus, i corejant jallalla o viva en aimara. Un dels amautas que presidixen els rituals en L'Alt és el amauta Mariano Condori.[23][24]

Les taules dolces que s'incineren tenen distintes formes i inclouen els "misteris", que són unes chicotetes taules de sucre en diverses imàgens, com la del sol o la lluna. També inclouen la planta medicinal wira k'oa, incens, copal o resines aromàtiques vegetals i greix de flama. Una volta que l'ofrena es troba armada, li la deu ch'allar (o beneir) en alcohol, va vindre o cervesa, per a despuix colocar-l'en el fòc. Els elements oferits deuen quedar reduïts a cendres.[24]

Chile

En el nort de Chile la celebració pren el nom de Qulqi Uru (del aimara, que es traduïx com a 'Dia de l'Argent' , 'Dia de la Sòrt', o 'Dia de l'Abundància').[25][26]

Perú

En Cusco, el dia pren el nom de Pachamama Raymi, que significa Festa de la Mare Terra. Les ofrenes que es depositen sobre una manta andina són acompanyades de música, vores i balls prolongant-se tot el més. Tant els sacerdots i sacerdot com els atres participants visten trages tradicionals andinos.[18] En quechua meridional de Cusco, una ofrena a la Pachamama es denomina Haywarikuy, i en el cas de l'ofrena realisada a la Pachamama el primer d'agost es denomina Hatun Willka Haywarikuy.[27][28]

Els chamans es dividixen en tres nivells d'acort al seu coneiximent sobre la Pachamama: els Pampamisayoq, els Altomisayoq i els Kuraq Akulleq. D'estos últims es diu que poden comunicar-se en els deus de la naturalea.[29]

Les celebracions coincidixen en la celebració del Dia Nacional de l'Alpaca.[30][31]

Vore també

Referències

  1. ↑ «Dia de la Pachamama» (en es). Turismoi.pe El teu destí és viajar. Consultat el 2021-05-21.
  2. ↑ «Un dia com hui recordem a la Pachamama» (en es). Colòmbia Informa (2015-08-02). Consultat el 2021-05-23.
  3. ↑ «Dia de la Pachamama: per qué se celebra hui 1 d'agost» (en es). www.cronista.com (2023-08-01). Consultat el 2023-08-03.
  4. ↑ «Day of Pachamama celebrations in Peru» (en en-gb). LimaEasy. Consultat el 2023-08-03.
  5. ↑ «Per qué se celebra el Dia de la Pachamama el 1° d'agost» (en es). LA NACION (2025-07-31). Consultat el 2025-08-05.
  6. ↑ «Dia de la Pachamama, o dia de la Mare Terra» (en es). Argentina.gob.ar (2020-08-01). Consultat el 2021-05-23.
  7. ↑ Lajo, Javier (24 de juny de 2016). «Pacha i paqha: temps i espai en la filosofia andina». Amèrica Llatina en Moviment. Consultat el 23 de maig de 2021.
  8. ↑ Arriagada Peters, Leonora; Arriagada Peters, Leonora(2019-12).«Avatars de la forma en l'espai-temps Pacha».Tòpics del Seminari.(42): 165–204.ISSN 1665-1200.Consultat el 2021-05-23.(en es)
  9. ↑ Oliva López, José Carlos (2021-08-01). «Dia de la Pachamama, un cult a la terra» (en es). El País. Consultat el 2022-08-01.
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 «seua-dia-nid01082022/ Dia de la Pachamama: cóm agrair a la Mare Terra en el seu dia» (en es). La Nació (Buenos Aires) (2022-08-01). Consultat el 2022-08-01.
  11. ↑ Seibold (2001): 445-446.
  12. ↑ «Dia de la Pachamama, un homenage a la Terra» (en es). www.nationalgeographic.com.es (2023-08-01). Consultat el 2023-08-03.
  13. ↑ 13,0 13,1 Jiménez Navia (2015): 186.
  14. ↑ Jiménez Navia (2015): 181.
  15. ↑ Cisneros, Armant Gutiérrez (2022). Quíchua Ayacuchano Panorama Sócio-Històric, Linguístico i Educacional., Editora Dialética. OCLC 1303088341. ISBN 978-65-252-2734-4. Consultat el 2022-08-01.
  16. ↑ 16,0 16,1 «1 d'agost: Dia de la Pachamama | Defensoría del Poble - Bariloche» (en es). Archivat des de l'original, el 23 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-23.
  17. ↑ Clarín, Redacció (2026-07-31). «Dia de la Pachamama 2026: cóm fer l'ofrena i atres rituals espirituals este 1° d'agost» (en es). Clarín. Consultat el 2026-08-02.
  18. ↑ 18,0 18,1 PERÚ, NOTICIAS EL COMERCIO (2022-08-01). «Dia de la Pachamama: ¿per qué se celebra cada 1 d'agost? | RESPUESTAS» (en es). El Comerç Perú. Consultat el 2022-08-01.
  19. ↑ Pérez Domínguez, Karla M.; Belmonte, Silvina(2026-07-08).«Territoris de vida, ritualidades i ontologia relacionals entre lo comunitari, lo natural i lo espiritual: Comunitat Originària Kolla Kondorwaira de Potrero de Castella, Bota, Argentina».ANTROPOLOGÍA - Quaderns d'Investigació.32: 8–26.ISSN 2631-2506.doi:10.26807/raci.V32.2026.392.Consultat el 2026-08-02.
  20. ↑ «a-espantar-els-mals/ Prendre's un vasito de canya en ruda per a espantar els mals», Paralel 32, 31 de juliol de 2022. Consultat el 31 de juliol de 2022.
  21. ↑ «Canya en ruda: ¿cóm i per qué es pren cada primer d'agost?», MDZ Online, 31 de juliol de 2022. Consultat el 31 de juliol de 2022.
  22. ↑ «Canya en ruda: cóm preparar-la per a este 1° d'agost», Àmbit Financer, 31 de juliol de 2022. Consultat el 29 de juliol de 2022.
  23. ↑ «Escomencen les celebracions pel més de la “Pachamama” en el mundi andino» (en es). Al Dia News. Consultat el 2023-08-03.
  24. ↑ 24,0 24,1 «El més de la "Pachamama" comença en Bolívia en rituals ancestrals» (en es). SWI swissinfo.ch (2021-08-01). Consultat el 2023-08-03.
  25. ↑ Calderón, Mario Pardo (2020-08-01). «Dia de la Pachamama, dia de la sòrt» (en es-es). Iquiquevision. Archivat des de l'original, el 23 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-23.
  26. ↑ «Dia de la Pachamama, dia de la Mare Terra» (en es). www.conadi.gob.cl. CONADI | Corporació Nacional de Desenroll Indígena. Archivat des de l'original, el 23 de maig de 2021. Consultat el 2021-05-23.
  27. ↑ «realisar-el-hatun-willka-haywarikuy-com a-agraïment-a-la-pachamama/ Autoritats varen realisar el ‘Hatun Willka Haywarikuy’ com a agraïment a la Pachamama» (en es). Diari El Sol del Cusco (2021-08-02). Consultat el 2022-08-01.
  28. ↑ «Municipalitat distrital de Sant Sebastian » Blog Archive » CEREMONIA RITUAL DEL “HATUN WILLKA HAYWARIKUY”». Consultat el 2022-08-01.
  29. ↑ El pagament a la terra en els Andes.
  30. ↑ Summer, Eva (2021-05-31). «National Alpaca Day – Dia Nacional del Alpaca» (en en-gb). LimaEasy. Consultat el 2023-08-03.
  31. ↑ «Perú és el primer productor mundial de fibra de alpaca en exportacions de 340 millons de sols» (en es). elperuano.pe. Consultat el 2023-08-03.

Bibliografia