L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Kintu

Kintu, quint o cocakintu (en quechua: k'intu; en aimara: chillt'a)[1] es referix a un grup o ramillete de fulls de coca (Erythroxylum coca) seleccionades i utilisades ritualment per a realisar una ofrena o un pukuy (oració andina) en els Vages de Perú, Bolívia, Chile i el noroest d'Argentina.[2][3] Les ofrenes en kintus poden estar dirigides a la naturalea com a agraïment, o servir com a mediadores de les relacions entre el món natural i el dels humans.[4] Es considera de bons modals realisar un pukuy ('bufar un kintu') abans d'introduir-se els fulls de coca en la boca en el chacchado.[5][6]

Erro al crear miniatura:
Kintu

Mamacoca

editar

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

El pukuy

editar
 
Les fulles de coca (Erythroxylum coca) han segut utilisades ritualment en ofrenes votivas en els Vages, inclús han segut cremades en illas.[7]

Depenent de la tradició cultural, el número de fulls seleccionats va de 2 a més fulls. En un estudi de 1965 realisat per l'antropòlec Fernando Fuenzalida en el poble de Moya en el departament de Huancavelica sobre una cerimònia vinculada al cult als Wamanis, est menciona que «del grapat de fulls de coca rebut, cada persona selecciona, de colp i repent, les quatre o cinc fulls més sanes, verdes i fresques».[8]


Els aymaras en Chucuito (Puno) i els q'eros en Paucartambo (Cusco) utilisen kintus de tres fulls en els seus rituals.[9] En el kintu de tres fulls existixen simbolisme associats: el primer full representa a les divinitats masculines (món de dalt, Hanan Pacha), la segona a les femenines (món d'avall, Pachamama, Uku Pacha) i la tercera a l'humanitat (món present, Kay Pacha).[10][11]

El botànic nortamericà Timothy Plowman, estudiós de la coca, en el seu artícul titulat L'etnobotánica de la coca de 1984 descriu la ritualitat en l'armat del kintu:[12]

El primer pas és seleccionar dos o tres fulls de la bossa de coca. A estes se'ls coneix com a k'intu. Són colocades cuidadosadament una sobre una atra subjectant-les entre el dit índex i el polze. Es du el k'intu front a la boca i es bufa suaument, al mateix temps el coquero invoca a les deidades i esperits de les montanyes i llocs sagrats locals. A este acte se li crida pukuy. Les fulles després es poden usar per al chacchado o són trituradas per a després ser bufades al vent en noves invocacions.
The Ethnobotany of Coca (Erythroxylum spp.,. Erythroxylaceae).
Plowman (1984): 103.[13]

Referències culturals

editar
  • En el documental peruà Seguixc sent (2013) del director peruà-espanyol Javier Corcuera, l'actriu i cantant Magaly Solier interpreta una cançó titulada Coca quintucha.[14]
  • En Pichari en la província de La Convenció (Cusco), ubicada en el Vraem, el símbol de la ciutat és el 'Coca Kinto', i en el cantó de la plaça principal existix una escultura del ritual d'ofrena en fulls de coca.[15]

Vore també

editar

Referències

editar
  1. ↑ «El full de coca en la comunitat aimara | NoticiasSER». www.noticiasser.pe. Archivat des d'el original, el 5 de decembre de 2019. Consultat el 5 de decembre de 2019.
  2. ↑ Fuenzalida (1980): 170.
  3. ↑ «The Coca Leaf Is Life: What Makes This Plant Baix Special (Photo Essay)» (en en-us). Traveling and Living in Peru. Consultat el 4 de decembre de 2019.
  4. ↑ «Erythroxylum in Focus: An Interdisciplinary Review of an Overlooked Genus».Molecules.24(20)ISSN 1420-3049.doi:10.3390/molecules24203788.Consultat el 5 de decembre de 2019.
  5. ↑ «Apuntes de medicina tradicional : la racionalisació de lo irracional».Consultat el 4 de decembre de 2019.
  6. ↑ Allen (1981): 159.
  7. ↑ «Erythroxylum coca: Microscopical Identification in Powdered and Carbonized Archaeological Material».Journal of Archaeological Science.28(8)
    787–794.ISSN 0305-4403.doi:10.1006/jasc.2000.0575.Consultat el 9 de decembre de 2019.
  8. ↑ Fuenzalida (1980): 167.
  9. ↑ Sharon (1980). El chaman dels quatre vents, 1ra edició (en és), Sigle Veintiuno Editors, pp. 107, 114. OCLC 8436207. ISBN 968-23-1006-7.
  10. ↑ «La coca en les relacions inter-ecològiques».Biblioteca CEDRO.Consultat el 5 de decembre de 2019.
  11. ↑ Rasmussen (2008). Dreaming your world into being : the shaman's secret to having the life you desire now (en En), p. 148. OCLC 317291692. ISBN 978-0-615-20302-7.
  12. ↑ «Timothy Plowman, expert on coca plant» (en en-us). chicagotribune.com. Consultat el 5 de decembre de 2019.
  13. ↑ Plowman (1984): 103.
  14. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  15. ↑ «La coca com “marca ciutat”: la construcció d'una identitat local entre l'estigma i la reivindicació».Ponto Urbs. Revista do núcleu de antropologia urbana dona USP.(23)ISSN 1981-3341.doi:10.4000/pontourbe.5198.Consultat el 5 de decembre de 2019.

Bibliografia

editar
62–111.ISSN 0741-8280.
157–171.doi:10.1525/ae.1981.8.1.02a00100.
155–187.ISSN 2304-4284.


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Kintu&oldid=1147397»