Mar llunar
Les mars llunars, denominats també mare (del llatí, plural maria) són planicies extenses, obscures i basálticas de la superfície llunar, conformades per afloraments basálticos en erupció provocades per impactes de meteorits. També són definides com a conques baixes de contorns casi circulares reblides de lava. Els primers astrònoms els varen denominar aixina en confondre'ls visualment en autèntiques mars.[1][2]
Són fàcilment distinguibles en la superfície de la Lluna pel seu color obscur, ya que reflectixen menys la llum del Sol que les zones llunars altes. El seu sol es va crear a lo llarc de millons d'anys per l'impacte de meteorits en la superfície que varen perforar la corfa del satèlit, produint enormes conques d'impacte, les quals varen anar després reblides per magma procedent del mant llunar. Al conjunt de mars llunars se li denomina maria.[3]
També es considera part dels maria a atres planicies de diversa magnitut que varen tindre una formació similar, encara que no li'ls cride «mare». En realitat diferixen d'estos últims bàsicament en el seu tamany. Per eixemple, el Oceanus Procellarum («oceà»), va ser denominat aixina per la seua gran extensió. Pero la nomenclatura també usa Lacus («llac»), per a les planicies més menudes; Palus («pantà» o «ciènaga») per a planures relativament extenses pero de llímits poc definits i Sinus («sen») per a les convexidades redonejades en un mare.
Degut a que el regolito, que conforma gran part del sol llunar, reflectix més la llum que el basalt de les mars, estos últims es perceben com a grans taques obscures que contrasten en el restant de la superfície. Les mars recobrixen el 16 % de la superfície llunar i es troben, sobretot, en la cara visible, i no està clar el perqué. Els pocs que es troben en la cara amagada són molt més menuts i estan plens d'enormes cràters en els que varen fluir cantitats més exigües de basalt. Eixemple d'este tipo d'accident és el denominat Mare Crisium, situat a 17ºN-59ºI, formant una enorme extensió de material denominat regolito.
La major part de les erupció volcàniques que varen formar els maria varen tindre lloc a través de les fissures de les oquedades dels impactes. La lava basáltica va ser fluint a lo llarc de diversos periodos, durant milenis, molt despuix de que es formaren les oquedades dels impactes.
La nomenclatura tradicional per a la Lluna també inclou algun oceà (oceanus), llac (lacus), marisma (palus) i baïa (sinus), els tres últims són més menuts que els maria, pero tenen les mateixes característiques.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «International Observe the Moon Night - Moon Maps» (en en-us). Consultat el 2026-07-05.
- ↑ «Llunar maria: a complete guide to the sigues of the Moon» (en en). BBC Sky at Night Magazine. Consultat el 2026-07-05.
- ↑ «Edge of Oceanus Procellarum» (en en). www.esa.int. Consultat el 2026-07-05.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mar lunar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.