Serra Bermeja
Serra Bermeja és la cordonera montanyosa que conforma el flanc suroest de la serranía de Ronda en Espanya, dominant la Costa del Sol des del riu Vert d'Istán fins al port dels Guardes de Casares. Es tracta del massiç de roques peridotita riques en ferro i metals pesats més gran del món, sense comparació alguna en el planeta sobre la seua composició geològica. El color de les roques dona nom a la serra. El seu pico més alt és el cerro Abanto, en Parauta, en 1508 metros sobre el nivell de el mar.
Les peridotita de Ronda estan formades per varis afloraments, contant en, ademés del més massiu de Serra Bermeja, atres núcleus menors com la serra Alpujata, la serra Parda de Tolox, la serra d'Aigües o la serra de la Robla.
Vegetació
La seua vegetació exclusiva es va originar gràcies a la rarea del substrat geològic (peridotitas) i a la seua ubicació entre la mar Mediterrànea i l'oceà Atlàntic. Els boscs predominants en les zones baixes de la serra són els alcornocales, els pinades en la seua zona mija (pins negrales), i els pinsapares, en perill d'extinció, en el seu cim. El pinsapar dels Reals, en una extensió d'aproximadament 1236 hectàrees, està protegit des de 1989 per la Junta d'Andalusia com a Parage Natural.[1] El 85 % de les comunitats vegetals existents en la serra Bermeja d'Estepona està inclós en la directiva HÁBITATS 2000 (92/43/CEE) de l'Unió Europea. Apareixen més d'una vintena d'endemismes: Genista lanuginosa, Staehelina baetica, Centaurea lainzii, Armeria colorata, Arenaria capillipes, Klasea baetica, etc.
Fauna
La fauna de Serra Bermeja és una de les més diverses de tota Andalusia. Destaquen de forma especial els invertebrats, en 14 espècies exclusives, endemismes, predominant entre ells els coleòpters, plecópteros, tricópteros, aràcnits i moluscs.
Entre els vertebrats destaca l'avifauna, que aporta una immensa biodiversitat que es veu aumentada pels passos estacionals d'aus podent aplegar a observar-se més de 220 espècies, especialment en époques de migracions entre Europa i Àfrica. Destaquen les rapaces diürnes i nocturnes i multitut de pardals, alguns d'ells inclosos en la Directiva d'Aus, destacant l'àguila real, l'àguila calçada, el falcó comú, el gavilà, el muçol real, el muçol chic, pero també, la curruca rabilarga, la curruca cabecinegra, la collalba negra, el chiulet vert, el torcecuello, el trepador blau, el roquero roig, el blauet, la garcilla bueyera, el merla aquàtica...
Atres espècies presents en serra Bermeja són el bordallo del Genal, el bargo gitano, el peix flare o l'anguila, entre els peixos; la salamandra bètica, el sapillo meridional, el sapo comú o la ranita meridional, entre els amfibis; el fardacho ocelado, la sangrantana colilarga, la sangrantana andalusa, l'eslizón ibèric, el camalleó comú, la culebra de ferradura, l'escurçó hocicuda, la culebrilla cega o el galápago leproso, entre els reptils; i la llúdria, la garduña, el gat montés, el meloncillo, el cabirol i la cabra montés.
Entre les espècies migradoras també es troben alguns quiròpters (rat penat) i lepidòpters (palometes).
Entre la seua fauna exinta en época històrica o recent, el quebrantahuesos, el llop i el gat cerval ibèric, en el XX i l'orso pardo en el XVI.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra Bermeja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.