Els Reals de Serra Bermeja
_06.JPG){kind=link}
Els Reals de Serra Bermeja és un parage natural situat Serra Bermeja, en la província de Màlaga, Andalusia, Espanya. En 1989 va ser declarat Parage Natural,[1] en 2002, Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) i en 2013, Zona Especial de Conservació (ZEC) de la Ret Natura 2000.[2] El seu territori s'estén pels municipis de Casares, Estepona i Genalguacil.
El parage comprén una serra de mija montanya constituïda per roques ígneas, ubicada al sur de la cordillera Penibética. Ademés de numerosos endemismes vegetals (Staehelina baetica, Silene fernadezii, Armeria colorata), alberga l'únic bosc de pinsapos que creix sobre peridotita.[3][4] Estes roques predominants són riques en ferro i metals pesats, sent poques les plantes capaces de créixer en este substrat. Les espècies de fauna més significatives d'esta serra són la cabra montés (Capra pyrenaica), el cabirol (Capreolus capreolus), el meloncillo (Herpestes ichneumon), l'àguila real (Aquila chrysaetos), l'àguila calçada (Hieraaetus pennatus), el falcó pelegrí (Falco peregrinus), el gavilà (Accipiter nisus) i el muçol real (Bubo bubo).
Clima
[editar | editar còdic]En els massiços occidentals de la província de Màlaga, en els que s'enquadra Serra Bermeja, són perceptibles les traces oceàniques, en plujas abundants i estius llarcs i no molt calorosos. La rodalia al estret de Gibraltar condiciona el particular ombroclima dels massiços del sector rondeño, a on és comú la formació de boiras i la descàrrega de masses d'aire humit procedents tant del Atlàntic com del Mediterràneu. Les precipitacions miges anuals ronden en la veïna Serra Crestellina els 800 mm, aplegant a superar-se els 1100 mm en l'estació meteorològica dels Reals, en una sequia estival atemperada.
Geologia
[editar | editar còdic]Serra Bermeja es troba emmarcada en les denominades Zones Internes, concretament en el complex alpujárride. El massiç està constituït per una extensa intrusió alpina de roques ultrabásicas (peridotita) i els seus recobriment metamòrfics. Estes roques són riques en minerals de ferro, que determinen la coloració rojosa del substrat. Al hidratarse, les peridotita donen lloc a serpentines, la gran resistència de les quals a la descomposició condiciona l'escassa evolució dels sols. Este factor, unit a l'absència de CaCO3 i a l'alta concentració de magnesi i metals, determina condicions prou limitantes per al desenroll de la vegetació.
El Parage Natural Els Reals de Serra Bermeja comprén el pico dels Reals i les seues ales. El cim té una altitut de 1452 metros.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «LEY 2/1989, de 18 de juliol, per la que s'aprova l'Inventari d'Espais Naturals Protegits d'Andalusia, i s'establixen mides adicionals per a la seua protecció». Consultat el 2025-04-25.
- ↑ «Relació d'espais protegits Ret Natura 2000 en Andalusia: ZEC i ZEPA». Portal Ambiental d'Andalusia. Conselleria de Sostenibilitat i Mig ambient. Consultat el 2025-04-20.
- ↑ (2024) «XII, Compliment dels requisits de la Llei de Parcs Nacionals», Gómez Zotano, José; Hidalgo Triana, Noelia; Martos Martín, Javier; Navarro Luengo, Ildefons; Pérez Latorre, Andrés V.; Román Requena, Felipe (ed.). Serra Bermeja. Biodiversitat i valors de conservació dels ecosistemes serpentínicos, Màlaga: La Serranía, p. 140. ISBN 978-84-15588-25-2.
- ↑ «El pinsapar sobre peridotita». Serra Bermeja, un patrimoni natural excepcional. Consultat el 2025-04-20.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Los Reales de Sierra Bermeja» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.