Serra Blanca

Serra Blanca

Serra Blanca és un massiç montanyós de cordillera Penibética, situat en la província de Màlaga, en Andalusia (Espanya). Deu el seu nom al color blanquecino de la seua roca calcàrea que contrasta fortament en els tons rojosos de les peridotita de Serra Bermeja i Serra Alpujata que la flanquegen.

El pico de la Closca (1215 m s. n. m.), cridat aixina perque vist des de l'oest s'assembla a la valva estriada d'un molusc, és el segon més alt despuix del pico del Lastonar (1275 m s. n. m.) Atres picos són: el cerro de la Sarina (1141 m) i la Creu de Juanar (1178 m).

Està situada entre la Costa del Sol Occidental i la serra de les Neus, entre els municipis d'Istán, Ojén, Marbella i Monda.

Història

A la Creu de Juanar, situada en el municipi de Ojén, se li va posar este nom degut a que uns mariners que estaven peixcant, varen terminar naufragant. Estos, desesperats perque s'estaven casi ofegant, varen dir que en el primer tros de terra a on desembocaren anaven a posar una creu. Quan varen aplegar a les plages de Marbella, varen posar la creu en la montanya i per això se li va nomenar com "Cruz de Juanar", esta montanya els va salvar les seues vides. Ara, tot el poble li té devoció a eixa creu, cada any, el dia 1 de maig, és el "Dia de la Creu de Juanar" i la gent demana desijos a la creu esperant que es complixquen, ademés, celebren una missa eixe mateix dia. En l'actualitat, en esta montanya existix un refugi cridat "Refugi de Juanar", a on la gent va a passar temps, disponent de les instalacions com el bar, l'hotel... i gojant del camp i de les activitats deportives com el senderisme.

Flora i fauna

La seua vegetació original eren un encinar sobre sol calizo i un alcornocal sobre areniscas, substituïts en els pisos més alts pel pinsapar. La seua àmplia cobertura forestal original va ser arrasada per a la seua utilisació com a combustible i travessers en les mines de ferro establides en Marbella. Entre la vegetació actual es troben plantacions de castanys, cerezos, falagueras, olivares, dos menuts pinsapares relícticos en procés de recuperació més varis eixemplars de pinsapos de repoblament, i plantacions forestals de pis carrascos, piñoneros, insignes i resineros.

La fauna està representada per àguilas reals, perdiceras, culebreras, azorés, falcons pelegrins, buitres leonados, ginetas, teixons, cabres monteses, cabirols, garduñas, rabosots, javalins i conills. Entre les espècies extintes es conten el quebrantahuesos, el llop i el gat cerval ibèric en el XX, i l'orso pardo, de la presència del qual en esta serra varen deixar constància els cronistes de la cort dels reis catòlics, que varen arreplegar els detalls del seu pas per Marbella durant la reconquista.

En 2007 s'ha propost l'ampliació del parc natural de la Serra de les Neus per a incloure el massiç de Serra Blanca.