Cerasus

Cerasus

Prunus serrulata en Ponta Grossa, sur de Brasil.

Dos cireres (Prunus cerasus)

Cireras del Valle del Jerte

Camí entre el bosc de cerezos en flor. Valle del Jerte.

Flor de cerezo en siberia oriental

Cerasus, els cerezos, és un subgénero que consta de vàries espècies d'arbres que es cultiven extensament pel seu fruta: la cirera.
Junt en els armelers, bresquilleres (o durazneros), ciruelos, i albaricoqueros forma part del gènero Prunus.

Els membres d'este subgénero es distinguixen per la floració, que sorgix en menuts corimbes de vàries flors juntes (ni arracimadas ni solitàries) i per la suavitat del seu frut, que es caracterisa per posseir una única i poc profunt clavill (o cap) en un costat. Atres característiques són que florix a principis de primavera i que presenta brots axilars solitaris, drupas i baïnas de les llavors planes.

Les cireres maduren des de finals de primavera fins a principis d'estiu, sent un periodo molt curt de recolecció en comparació a atres arbres frutales.

El seu característic color roig es deu a l'antocianina.

Espècies

• Prunus apetala (Siebold & Zucc.) Franch. & Sav.
• Prunus avium (L.) L.
• Prunus campanulata Maxim.
• Prunus canescens Bois.
• Prunus caudata Franch.
• Prunus cerasoides D. Dò.
• Prunus cerasus L.
• Prunus clarofolia C.K.Schneid.
• Prunus conadenia Koehne
• Prunus conradinae Koehne
• Prunus crataegifolia Hand.-Mazz.
• Prunus cyclamina Koehne
• Prunus discadenia Koehne
• Prunus discoidea (T.T.Yu & C.L.Li) Z.Wei & Y.B.Chang
• Prunus dolichadenia Cardot
• Prunus emarginata (Douglas ex Hook.) Walp.
• Prunus fruticosa Pall.
• Prunus hainanensis (G.A.Fu & Y.S.Lin) H.Yu, N.H.Xia & H.G.Ye
• Prunus hefengensis (X.R.Wang & C.B.Shang) Y.H.Tong & N.H.Xia
• Prunus henryi (C.K.Schneid.) Koehne
• Prunus himalaica Kitam.
• Prunus incisa Thunb.
• Prunus itosakura Siebold
• Prunus jamasakura Siebold ex Koidz.
• Prunus leveilleana Koehne (syn. Prunus verecunda (Koidz.) Koehne)
• Prunus maackii Rupr. (syn. Prunus glandulifolia Rupr. & Maxim.)
• Prunus mahaleb L.
• Prunus matuurai Sasaki
• Prunus maximowiczii Rupr.
• Prunus mugus Hand.-Mazz.
• Prunus nipponica Matsum.
• Prunus patentipila Hand.-Mazz.
• Prunus pensylvanica L.f.
• Prunus pleiocerasus Koehne
• Prunus polytricha Koehne
• Prunus pseudocerasus Lindl.
• Prunus pusilliflora Cardot
• Prunus rufa Wall ex Hook.f.
• Prunus rufoides C.K.Schneid. (syn. Prunus dielsiana C.K. Schneid.)
• Prunus sargentii Rehder
• Prunus schneideriana Koehne
• Prunus serrula Franch.
• Prunus serrulata Lindl. * Prunus shikokuensis (Moriya) H.Kubota

• Prunus speciosa (Koidz.) Ingram
• Prunus stipulacea Maxim.
• Prunus sunhangii D.G.Zhang & T.Deng
• Prunus szechuanica Batalin
• Prunus takasagomontana Sasaki
• Prunus takesimensis Nakai
• Prunus tatsienensis Batalin
• Prunus transarisanensis Hayata
• Prunus trichantha Koehne
• Prunus trichostoma Koehne
• Prunus veitchii Koehne ()
• Prunus xingshanensis Huan C.Wang
• Prunus yaoiana (W.L.Cheng) Y.H.Tong & N.H.Xia
• Prunus yunnanensis Franch.

Les dos espècies més difoses són P. avium, de frutes dolces i moltes voltes de color obscur, i P. cerasus, de frutes àcides i moltes voltes de color roig lluent. Abdós són oriundes d'Europa i d'Àsia occidental. Existixen grans horts comercials en Europa, Amèrica i Àsia.

Cultiu

Existixen vàries classes de cerezos, en distintes característiques. Per eixemple, la varietat 'coa llarga' té els rabitos de les cireres llarcs i solen ser menudes. Atres varietats són la 'Burlat', 'Lamber' i 'Ambrunés'. Cada una d'elles conta en certes particularitats, com la variació en la seua acidea, carnosidad i temps de maduració.

En Espanya són conegudes per la seua cantitat i calitat les cireres del Valle del Jerte, a on es cultiven varietats autòctones "Cirera del Jerte" en denominació d'orige. En primavera es realisa en els pobles d'esta vall la festa d'El Cerezo en Flor, quan es produïx la floració de més d'un milló i mig de cerezos. Declarada Festa d'Interés Turístic Nacional.

És reconeguda també pel seu exquisit sabor la cirera mediterrànea, en qualitats excepcionals beneficiant-se de l'influència del mar Mediterrànea, cultivada en poblacions com Chiva, Gestalgar, Salsadella (Castelló), i en Terradas (Girona); encara que la zona productiva més important del Mediterràneu, és la de Vall de Gallinera per la seua precocitat i dolçor.