Prunus pensylvanica

Prunus pensylvanica (Prunus pensylvanica)

Prunus pensylvanica, "pin cherry" o cerezo de fòc, és una espècie pertanyent al gènero Prunus.

Distribució i hàbitat

Es pot trobar a partir de la Illa de Terranova i al sur del Labrador, creuant Canadà a l'oest i fins a en la Columbia Britànica i al sur dels Territoris del Noroest. Ademés és molt comú en Nova Anglaterra i els Estats de l'els Lagos del Sur, pero no molt comú en Pennsylvania, a on solament es troba esporàdicament en els Montes Apalaches al nort de Geòrgia (Estats Units) i a l'est de Tennessee. Grans poblacions del Cerezo Pin també es produïxen en les Montanyes Rocoses, al sur de Colorat i el surest de la Black Hills en Dakota del Sur.

Descripció

Creix com arbust o arbre menut. El cerezo Pin generalment té un tronc recte i estret, i arremata en la corona. Creix de 5-15 m d'altura i el seu tronc medix entre 10-51 cm de diàmetro. S'han trobat arbres de fins a 30 m d'altura cada volta majors en els Apalaches del Sur, en l'eixemplar més gran trobat en les ales occidentals de la Grans Montanyes Humeantes. El seu fullage és prim, en fulls de 4-11 cm de llarc i entre 1 i 4.5 cm d'ample. Manifesta menuts grups de cinc a sèt flors, d'1 cm d'ample cada una. Els fruts són drupas, que van des dels 4 als 8 mm, que contenen llavors de 4-6 mm de diàmetro en una coberta de la llavor de bona gruixa. El sistema de raïls de la planta és poc profunt, ya que les raïls tendixen a créixer lateralment.

Prunus pensylvanica és més be de curta duració, en una vida útil de sol 20 a 40 anys, despuix d'una ràpida maduració.

Reproducció

Prunus pensylvanica es regenerara per llavors i brots. Les seues flors són bisexuales i polinizadas per insectes. Les llavors són dispersades per aus, menuts mamífers, i per acció de la gravetat. Com a part de la seua estratègia reproductiva, este cerezo manté un banc de llavors en el sol que permaneixen viables durant molts anys. Les llavors s'acumulen durant llarcs periodos, de fins a 50 anys, i els bancs de llavors poden ser viables durant u 50 o 100 anys. La reproducció asexual es conseguix per mig de la germinació de llavors, i, a sovint es formen xares d'esta espècie en forma d'arbusts.

Ecologia

A pesar de que les xares del Cerezo Pin tornen a brotar si li'ls talla, esta espècie a sovint moren si és exposta al fòc. No obstant, s'ha adaptat com a espècie per l'establiment dels seus bancs de llavors que estan protegides de la calor més greu, gràcies a la seua cobertura del sol, i en ser alimentats pels nutrients dels residus de les cendres, despuix d'un incendi o un atre tipo de destorbament. Les llavors que es mantenen latents durant anys, germinen ràpidament una volta estimulades per les noves condicions despuix d'un incendi. Combinat en el creiximent inicial ràpit de les plántulas, estes característiques li permeten a les agrupacions de xares del Cerezo Pin dominar moltes àrees cremades, en particular en els bosc frondosos del nort.

Usos

El Cerezo Pin és una important font d'aliment per a molts animals. En hivern els alces migran per ella en els estats dels Grans Lagos i la regió boreal de la selva.

Este cerezo té en l'actualitat poc valor comercial, encara que el recent interés en la producció comercial de la cirera pin ha resorgit. El frut és comestible i es pot utilisar en melades, #gelea i confits.

La fusta d'este cerezo és llaugera, moderadament porosa, i de poca força que li dona poc valor comercial. En general, no s'usa per a fusta i es considera una espècie no comercial. Es produïx en abundància, no obstant, en una àmplia gama de llocs i produïx grans cantitats de biomassa en un temps relativament curt. L'espècie ha segut descrita com ben adaptat a la gestió i aprofitament intensiu del sol en rotacions curtes per al seu us com a font de llenya.

Prunus pensylvanica servix com planta base per a moltes espècies de Lepidoptera.

Taxonomia

Prunus pensylvanica va ser descrita per Carlos Linneo el Jove i publicat en Supplementum Plantarum 252–253. 1781[1782].

Etimologia

Prunus: nom genèric que prové d'un antic nom grec (προύνη), i després latino (prūnus, i) del ciruelo. Ya amprat per, entre uns atres, Virgilio (Geórgicas, 2, 34) i Plinio el Vell (Història naturalis,13, XIX, 64)

pensylvanica: epítet geogràfic que aludix a la seua localisació en Pelsinvania.

Varietat acceptada

• Prunus pensylvanica var. saximontana Rehder

Sinonímia

• Cerasus pensylvanica (L.f.) Loisel.
• Padellus pensylvanica (L.f.) Eremin & Yushev
• Padus pensylvanica (L.f.) S.Ya.Sokolov
• Prunus cerasifolia S.Watson
• Prunus pennsylvanica Sarg.

Bibliografia

• SPECIES: Prunus pensylvanica US Forestry Service's Fire Effects Information System reference