Anar al contingut

Serra de la Fausilla

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Mapa localizacion sierra fausilla.jpg
Situació de la Serra de la Fausilla dins de la Regió de Múrcia.
Archiu:Sierra de la Fausilla mountains as seen from the northeast in Cartagena, Murcia, Spain, 2022 January.jpg
Vista de la Serra de la Fausilla des de la rambla del Avenque.
Archiu:Bahiadeportman.jpg
Serra de la Fausilla vista des del mont de les Cendres. En el centre la baïa de Portmán colmatada per residus miners.

L'espai natural de la Serra de la Fausilla (o "Faucilla") es troba al sur de la Regió de Múrcia, dins del terme municipal de Cartagena, situat a l'est de la ciutat, en l'entorn de la baïa d'Escombreras. Té una superfície de 791 ha. S'estén paralela a la costa, entre l'antiga Punta dels Aguilones, hui desapareguda per l'ampliació de la dàrsena de Escombreras, i la cala d'El Gorguel.

És un espai de gran importància ecològica per lo que ha segut declarat Zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA)[1] i Lloc d'Importància Comunitària (LIC), en la Ret Natura 2000.[2]

En la seua major part és propietat de l'empresa REPSOL, encara que també tenen propietats en la serra Iberdrola i algunes administracions públiques.

Geologia

[editar | editar còdic]

Este espai protegit s'ubica en el sector occidental de la Serra minera de Cartagena-L'Unió, serra que constituïx una de les últimes estribaciones de les cordilleres Bètiques, formades en el terciario, durant la denominada orogènia alpina, per colisió de les plaques tectónicas europea i africana.[3]

Esta zona de la serra minera forma partix del denominat complex alpujárride compost fonamentalment per roques metamòrfiques i sedimentarias, calcàrees principalment.[4]

Fauna i flora

[editar | editar còdic]
Archiu:Maytenus senegalensis.jpg
Marto negre (Maytenus senegalensis) en El Gorguel, Cartagena, Espanya.

Es caracterisa per una vegetació de cornicales i tomillares, en els que destaca la presència de gran cantitat d'endemismes i iberoafricanismos vegetals protegits, alguns en perill d'extinció, com el ciprer de Cartagena, el cornical, l'arto, chumberillo de llop (Caralluma europaea), el rabogato de la Mar Menor (Sideritis marminorensis), la siempreviva de Cartagena (Limonium carthaginese), la zamarrilla de Cartagena (Teucrium carthaginense), la camamirla de Escombreras (Anthemis chrysantha), i Teucrium freynii.[5]

Entre les aus, es troben el falcó pelegrí, muçol real, l'àguila perdicera i camachuelo trompetero.


Referències

[editar | editar còdic]