Districte miner Linares-La Carolina

Castillete del pou Sant Vicente de la mina de Sant Miguel, en Linares.

El districte miner Linares-La Carolina es localisa en Serra Morena, al nort de la província de Jaén (Espanya), i té els seus principals núcleus en els municipis de Linares, La Carolina, Bailén o Guarromán. Històricament, esta zona ha segut una de les principals conques mineres d'Espanya, concentrant una gran activitat industrial i miner-metalúrgica. Debido a ello, també va haver un important desenroll del ferrocarril en la finalitat de facilitar l'eixida del mineral cap a atres zones.

En l'actualitat el districte miner es troba inactiu, despuix del seu decliu a mitan del sigle XX.

Història

Ya durant l'Edat del Coure i el Bronze hi ha constància de l'existència d'activitat minera en la zona, aplegant-se a la primera gran intensificació en época romana. No obstant, va ser a mitan del sigle XIX quan es va donar una nova etapa d'alta producció de l'àrea, en noves tècniques extractivas, productives i metalúrgiques finançada en fortes inversions de capital anglés i francés. L'activitat va alcançar el seu major desenroll i dinamisme a partir dels anys xixanta del XIX i començos del XX. Despuix d'esta época expansiva, comença a descendir en els anys 1930 i l'última mina tanca en Linares en 1991.

Patrimoni històric-industrial

En el periodo de temps que va des del sigle XIX fins al XX en el districte miner de Linares-La Carolina es artículó un gran complex de caràcter industrial, construint-se edificis industrials, instalacions auxiliars de maquinària relacionades en la mineria i la metalúrgia, principalment del plom, i en els sistemes de transport i producció energètica. Pous, cabrias i malacates, cases de màquines, fumerals, fundició, escombreras, estacions i llínees de ferrocarril s'estenen per este territori, component un paisage particular i caracterisant la comarca.

Moll de l'estació de Madrit en Linares, actualment preservada.

La companyia MZA va construir en 1877 la llínea Vadollano-Linares, un ramal ferroviari que enllaçava el centre de Linares i el complex miner-industrial en la llínea general d'Andalusia. En posterioritat es varen inaugurar la llínea Linares-Pont Genil (1893) o la llínea Linares-Almeria (1899), que els seus traçats permetien un enllaç directe de la conca minera en els ports marítims. Ademés, en 1909 va entrar en servici una llínea de via estreta que enllaçava Linares i La Carolina. Tota esta ret ferroviària contava en el municipi linarense en una série estaciones: Linares-Sarsuela, Linares-Sant Josep, Linares-Passege de Linarejos o Vadollano.

La bibliografia especialisada en el tema dona conte de l'activitat minera i de l'importància d'este patrimoni, resenyant els valors que posseïx l'ingenieria i l'arquitectura industrial en el context andalús, espanyol i europeu. Per una atra part, els elements són referents de l'història minera de la Serra Morena andalusa, i de l'història econòmica i social. Este patrimoni és testimoni d'uns processos de producció particulars, d'unes cultures del treball específiques i d'unes formes de vida que varen dotar als sectors relacionats i a la zona en el seu conjunt d'una personalitat molt definida, en unes pautes culturals i senyes d'identitat diferenciades. Per estos motius, un total de 65 immobles de Bailén, Guarromán i Linares estan inscrits en el Catàlec General del Patrimoni Històric Andalús.

Vore també

• Anex:Patrimoni Industrial d'Espanya
• Mina-Fundició La Tortilla

Bibliografia

• (1994) Linares durant el sexeni revolucionari (1868-1875), Diputació provincial de Jaén.
• (1977) Societat i economia andaluses en el sigle XIX. Monte i caixes d'aforros, Còrdova: Publicacions del Monte i Caixa d'Aforros de Còrdova.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRubio González1967">Rubio González (1967). Història d'una ciutat: La Carolina, 1767-1967, Madrit: Escelicer.

Bibliografia adicional