Triticum durum
Triticum durum, comunament cridat blat dur, és una espècie comuna del cereal blat, conegut també com a blat candeal, moruno, siciliano, semolero o fanfarrón. Pertany als tetraploides per la seua conformació per 28 cromosomes.
És una de les espècies de blat en més alt valor nutritiu, té un alt contingut de gluten i està conformat d'un 12 a 14% de proteïna. És una espècie molt resistent a la sequia i a les malalties, encara que rendix menys en els cultius que atres espècies de blat.
Productes de la molienda i usos
Tant la sémola com la farina de blat dur són productes que es fan en blat dur mòlt.
l'endospermo -els nutrients que rodegen les llavors de blat - se separa del gra a través del procés de molienda, resultant una farina mòlta grossa-coneguda com la sémola. La textura de la sémola és més pesada --com a molles de pa dur-- i és més grossa que la majoria de farina mòltes.
La farina de blat dur és la pols mòlta fina sobrant del procés de molienda i també un producte de la sémola que és mòlt encara més. La farina de blat dur és molt més fina que la sémola i és una pols de color groc.
El blat dur s'utilisa principalment en l'elaboració de pa, de pasta, com macarrones, espaguetis i unes atres, aixina com de la sémola del cuscús; és la segona espècie de blat més cultivada per darrere del blat harinero, encara que només representa entre el 5 i el 8 per cent de la producció global total, en 40 millons de tonellades produïdes en 2016.[1]
La textura grossa i granulosa de la sémola fa que siga utilisable per a pastes dures que mantenen la seua forma baix calor. Els rotini, farfalle i macarrones, utilisen les propietats de retenció de forma de la sémola per a donar a les seues peces de pasta formes distintes.
La farina de blat dur s'utilisa en productes de fideus suaus com espagueti i lasaña, per a que la pasta es torne més suau i més flexible quan es cou.
Noms comuns
- També conegut com escaña mazorral, blat moruno o moro lampiño, blat fanfarrón d'aument i del milacre de Jaén, blat de Jerusalem, aixina cridat en Còrdova; blat chapado velloso, blat cuchareta, blat patiancho, blat patianchuelo, blat cascaruleta de Albox, blat moruno o moro velloso, blat sicilià o francés, aixina cridat en Mojácar; blat larguillo de Jaén, blat del milacre de Jumilla, blat semolero, blat fanfarrón velloso, blat blanc d'Albacete, blat castros de Granada, blat morisco, blat un de Valéncia, blat raspinegro, blat salmerón, blat alonso, blat fiñana o fiñano negre, blat fimias i cascalbos d'Andalusia, blat dorat de Lucainena, blat clar de Màlaga, blat clar de raspall negre de la Mancha; blat royal o rochal de Jaén i Valéncia, blat fiñana ros d'Alcalà la Real, blat trechel de Castella, blat fontegís d'Almeria, blat rubión de Valéncia, blat morisco i de raspall negre de Valéncia, blat bascuñana negra dels Vélez, blat chapado.[2]
Referències
- ↑ http://www.world-grain.com/articles/news_home/World_Grain_News/2017/10/Global_durum_wheat_use_trendin.aspx?ID=%7B04F7D478-8010-49E7-A30E-60F63024D10D%7D&cck=1
- ↑ Colmeiro, Miguel: «Diccionari dels diversos noms vulgars de moltes plantes usuals o notables de l'antic i nou món», Madrit, 1871.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Triticum durum» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.