Luciobarbus bocagei

El barp comú ibèric (Luciobarbus bocagei) és una espècie de peix cipriniforme de la família dels ciprínidos endèmica de la península ibèrica. Habita en les conques dels rius Tajo, Duero, Voga i Mondego.
Durant els últims anys s'ha produït un debat sobre la seua assignació a un gènero o un atre, Barbus o Luciobarbus, o considerar estes opcions com subgéneros de Barbus. El primer representa als barps centreeuropeus i el segon als africans, del Mig Oriente i del sur d'Europa.[1]
Descripció
[editar | editar còdic]És una espècie de gran tamany, en comparació al restant dels ciprínidos, que pot alcançar fins a un metro de llongitut,[2] encara que la majoria dels eixemplars ronden els 40 centímetros.[3] El seu cos és fusiforme i alguna cosa comprimit lateralment, de color més o menys uniforme que s'aclarix de llom a pancha, la seua coloració varia entre individus, podent ser de tons grisáceos, parduzcos i verdosos. Els individus jóvens presenten motas obscures.
La seua boca que està en posició ínfera és protráctil i sense dents, encara que té 9 dents en la faringe.[3] En la mandíbula superior té les quatre bárbulas curtes que li donen el seu nom comú.
Les seues aletes tenen la base relativament estreta. La seua aleta cabal té forma de uve. L'últim radi de l'aleta dorsal té denticulaciones, més profusas en els jovenils que en els adults. L'aleta anal és més llarga en les femelles.
Està estretament emparentat en el barp comizo del que es diferencia per tindre el cap més curt i ampla, i les denticulaciones de l'aleta dorsal més curtes pero en les seues espines més apretades. Abdós espècies coincidixen en el riu Tajo a on es repartixen l'hàbitat ocupant el comizo les zones d'aigües casi estancades. Poden hibridar naturalment, #lo que ha dificultat els estudis filogenético basats en el ADN mitocondrial.[4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]És un peix d'aigua dolça. Endemisme dels rius atlàntics de la península ibèrica, #present solament en les conques dels rius Tajo, Duero, Voga i Mondego, i els seus respectius afluents.[2] També va ser citat en el riu Miño encara que sembla haver desaparegut de la seua conca.[2]
És una espècie típica del tram mig dels rius, a on les corrents són llentes. Preferix les zones alguna cosa profundes, a on ocupa el fondo.
Biologia
[editar | editar còdic]Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie bentónica de costums solitàries, llevat en el periodo jovenil que és gregario. Té una alimentació omnívora, lo mateix depreda invertebrats aquàtics, en preferència per les larves d'insectes, que consumix algues i detritus del fondo.
És una espècie prou longeva, que sol viure més d'onze anys, en un màxim registrat de catorze.[5]
Reproducció
[editar | editar còdic]En l'época de freza, en primavera, els barps remonten els rius cap a zones altes de corrent més ràpida i sol pedregoso. Als mascles els ix en el cap tubèrculs nupcials.[2] Les femelles excaven en l'aleta cabal un niu en la grava per a posar entre 10.000 i 25.000 ous,[2] d'uns 2 mm de diàmetro.[6]
Els mascles alcancen la madurea sexual als 3 anys, quan medixen al voltant de 7 cm, mentres que les femelles l'alcancen entre els 4 i els 6, quan medixen al voltant de 20 cm.[2]
Estat de conservació i amenaces
[editar | editar còdic]L'espècie apareix com no amenaçada en el llibre roig de vertebrats espanyols.[2] És localment abundant encara que en estat de regressió. La principal amenaça és l'introducció de depredadors foràneus com el peix gat (Ameiurus melas), la perca americana (Micropterus salmoides), el lucio (Esox lucius), el peix sol (Lepomis gibbosus) o el siluro (Silurus glanis). També amenacen a l'espècie la construcció d'algunes infraestructures hidràuliques com a preses i canalisacions, ademés de la contaminació de les aigües.
Vore també
[editar | editar còdic]- Barp comizo
- Barp de Graells
- Barp cabecicorto
- Barp colirrojo
- Barp gitano
- Barp mediterràneu
- Barp de montanya
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Andreu-Soler (2011) en: Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Banc de senyes de la naturalea, Ministeri de mig ambient
- ↑ 3,0 3,1 José Tola i Eva Infiesta. Peixos continentals de la Península Ibèrica. Ed. Jaguar. p. 100 ISBN 84-95537-25-7
- ↑ Almodóvar et al. (2008)
- ↑ Freyhof & Kottelat (2008)
- ↑ José Tola i Eva Infiesta. Peixos continentals de la Península Ibèrica. Ed. Jaguar. p. 101 ISBN 84-95537-25-7
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Almodóvar, Ana; Nicola, Graciela G. & Elvira, Benigno (2008): Natural hybridization of Barbus bocagei x Barbus comizo (Cyprinidae) in Tagus River basin, central Spain [English with French abstract]. Cybium 32(2): 99-102. PDF text complet.
- Andreu-Soler, A. (2011). Barp gitano – Luciobarbus sclateri. En: Enciclopèdia Virtual dels Vertebrats Espanyols. Salvador, A., Elvira, B. (Eds.). Museu Nacional de Ciències Naturals, Madrit.
- Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. Califòrnia Academy of Sciences. Sant Francisco, Califòrnia, Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
- Fenner, Robert M.: The Conscientious Marine Aquarist. Neptune City, Nova Jersey, Estats Units : T.F.H. Publications, 2001.
- Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, Estats Units , 1997.
- Lotina, R., J. B. Alvarez, M. Hormaechea, C. Landa, (1986) Peixos de mar i de riu. Ed. Studio-Credilibro ISBN 84-314-0259-8
- Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
- Nelson, J, (1994). Fishes of the World, 3ª. edició. Ed. John Wiley and Sons, Nova York. ISBN 0-471-01497-4
- Tola, José i Eva Infiesta, (2002) Peixos continentals de la Península Ibèrica. Ed. Jaguar. ISBN 84-95537-25-7
- Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald. Any 1985.]]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Luciobarbus bocagei» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.