Resurgencia

Archiu:Submarine-spring Vrulja-Bay Brela Biokovo Croatia.jpg

Resurgencia

En geologia, una resurgencia i una exsurgencia són els llocs en a on un fluix hidrològic subterràneu aflora del subsol. En l'orige d'una resurgencia, en teoria hi ha un curs d'aigua superficial en el que una part o la totalitat del fluix per escorrentía s'infiltra al subsol per a resorgir més alvance a l'aire lliure. A la seua volta, una exsurgencia és l'eixida dels fluix subterràneus l'orige dels quals és una infiltració difusa de les aigües de la pluja en el subsol, sent esta la primera eixida a l'aire lliure de tals fluix subterràneus. La distinció entre exsurgencia i resurgencia és molt fina, i només este últim terme s'ha mantingut en el llenguage comú.

Les resurgencia són particularment abundants en els replanells calcáreas de tipo karst, com en els causses francesos, per eixemple. Este cabal sorgix normalment a l'aire lliure, pero també pot fer-ho en la mar, fins a a vàries decenes de metros de profunditat i fins a a varis centenars de metros de la vora. Estes resurgencia marines han segut utilisades tradicionalment pels mariners com a font d'aigua potable en plena mar.

Es pot assimilar una resurgencia a una font, en la que l'aigua, decantada en les roques que ha travessat, en freqüència és de bona calitat. No sempre és aixina ya que la ret d'un karst no és filtrante i pot transmetre la contaminació a gran velocitat (vejau, la resurgencia del riu Loue).

Quan l'aigua entra en el subsol sense que torne a aparéixer es parla d'un sumidero.

Algunes resurgencia

Archiu:Source de la Loue.jpg

Resurgencia del riu Loue, en Doubs (França)

Archiu:Lison (39) - résurgence.jpg

Resurgencia del riu Lison, en Doubs (França)

En França

Les resurgencia més conegudes de França són:

• la resurgencia de Port-Miou, que desemboca en el mar Mediterrànea prop de Cassis.
• la font del riu Loue, en Doubs.
• les fonts de la Touvre, prop d'Angulema.
• la resurgencia de la Vis brota de les calcàrees de Larzac.
• el riu Sorgues és un riu de l'Avairon naixcut d'una resurgencia .
• la Font de Vaucluse és, en la Vaucluse, la resurgencia francesa més important.
• la Fosse Dionne és una resurgencia en Tonnerre.
• el riu Blau naixcut d'una resurgencia (riu del Aude).
• l'Abîme de Bramabiau en Gard.
• la font intermitent de Fontestorbes, afluent del riu Hers-Vif en Arièja.
• la resurgencia de l'aqüífer de Beauce en la Conie en Eure-et-Loir.
• el riu Lison en Nans-sous-Sainte-Anne en el departament de Doubs (25), junt a Amancey. És, despuix de la Loue, la resurgencia més caudalosa del Jura.
• el riu Loiret és una resurgencia del riu Loira.
• el riu Douix, afluent del riu Sena, en Châtillon-sur-Seine en el nort de Côte-d'Or.
• el riu Ouysse, naixcut de les resurgencia de Cabouy, Saint-Sauveur i Font-Belle en el Lot.
• La gruta de la font del riu Bèze, en el departament de Côte-d'Or.
• La resurgencia Gouffre de l'Oeil Doux en el massiç de la Clape (Aude).
• La resurgencia de la Mouillière, prop de Maury en els Pirineus Orientals.

En Itàlia

• el riu Sile, que travessa les províncies de Treviso i Venècia la conca de la qual es troba entre les del Brenta i Piave; és el riu de planura més important d'Europa .
• el Tàrtar, que travessa les províncies dee Verona i Rovigo en els seus afluents (entre uns atres, el riu Tione i el Menago) forma una conca fluvial que es troba entre la del riu Po i la del riu Adige.
• el riu Tormo, que travessa part de les províncies de Bergamo, Cremona i Lodi per a desembocar en l'Adda.
• el riu Chidro, en la província de Taranto.
• el Bacchiglione, naix de resurgencia .