Font de Vaucluse
La font de Vaucluse (en francés fontaine de Vaucluse) és un manantial càrstic en la comuna de Fontaine-de-Vaucluse, a la que dona nom, en el departament de Vaucluse (França). És el major manantial càrstic de la França metropolitana per fluix i el quint més gran del món, en una producció anual de 630 a 700 millons de m³ d'aigua.[1] Esta font dona nom en hidrogeología a un tipo de manantial denominat «font vauclusiana».[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]La zona en la que es troba el manantial es dia «Vallis Clausa» («vall tancada») en llatí per la seua posició topogràfica. Açò es va convertir en «Vaucluse», que va donar el seu nom a la font de Vaucluse.[3] El nom en el dialecte provençal és «Font de Vau-cluso», la font de la vall tancada. La paraula «font» té dos significats en provençal, «font» i «manantial». En este cas designa un manantial i no una font.
Geologia
[editar | editar còdic]La font de Vaucluse es va formar despuix de la crisis salina del Messiniense, que va causar la profunditat de l'exsurgencia.[4][5]
Sobre la font hi ha un penya-segat de pedra calcàrea de 230 m d'altura en innumerables trencaments i falles. Açò actua com un reservorio, un aqüífer càrstic, en el qual l'aigua circula a lo llarc de les discontinuidades fins que troba una barrera de pedra calcàrea i argila.
El manantial és l'únic punt d'eixida d'una conca subterrànea de 1100 km² que captura aigües del Mont Ventoux, les montanyes Vaucluse, la replanell d'Albion i la montanya Lure.[6]. L'aigua d'esta exurgencia conté un promig de 200 miligrams per litro de carbonat de calcio i té un fluix anual d'aproximadament 700 millons de m³, per lo que el reservorio pert 50 000 m³ de pedra calcàrea cada any. Este fenomen de karstificació que actua sobre la superfície del impluvio elimina un volum anual de 45 m³ per km², que desapareixen despuix de dissoldre's en l'aigua.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ El País «Luberon, a on Petrarca va enfollir d'amor.» Consultat el 22 de maig de 2019
- ↑ RTVE «L'espectàcul del 'sifón natural' de les Fonts d'Ufanes.» Consultat el 22 de maig de 2019
- ↑ Truc, 1991, p. 24.
- ↑ Audra et al., 2004.
- ↑ Audra , Mocochain y Bigot, 2009, p. 164–175.
- ↑ Gilli, Mangan y Mudry, 2016, pp. 55–59.
- ↑ Truc, 1991, p. 23.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Audra, Philippe; Mocochain, Ludovic; Bigot, Jean-Yves (2009), «Spéléogenèse per ascensum parell remontée du niveau de base. Interprétation dones réseaux ennoyés,dénoyés, dones sources vauclusiennes et dones puits-cheminées», Karstologia Mémoires (in French), Paris: Association française de karstologie (17), ISBN 978-2-9515952-0-0
- Audra, Philippe; Mocochain, Ludovic; Camu, Hubert; Gilli, Éric; Clauzon, Georges; Bigot, Jean-yves (2004), The effect of the Messinian Deep Stage on karst development around the Mediterranean Siga. Examples from Southern France (PDF)
- «Communes > Fontaine-de-Vaucluse», Site officiel de l'Office de Tourisme Intercommunal du Pays dones Sorgues et dones Monts de Vaucluse (in French)
- Gilli, Eric; Mangan, Christian; Mudry, Jacques (2016), Hydrogéologie : Objets,méthodes,applications (pdf) (in French), Paris: Dunod, ISBN 9782100753352, retrieved 22 August 2017
- Truc, Georges (1991), L'eau en Vaucluse. Origine, fonctionnement, potentiel et qualité dones réservoirs aquifères (in French), Aviñón: Éd. Conseil Général de Vaucluse
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de Vaucluse» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.