Hidrogeología
La hidrogeología és la branca de la geologia aplicada, dins de la geodinámica externa, que estudia les aigües subterrànees en lo relacionat en el seu orige, la seua circulació, les seues condicionamientos geològics, la seua interacció en els sols, roques i chapulls (freatogénicos); el seu estat (líquit, sòlit i gaseós) i propietats (físiques, químiques, bacteriològiques i radiactives) i la seua captació.[1]
Els estudis hidrogeológicos són d'especial interés no solament per al recapte d'aigua a la població sino també per a entendre el cicle vital de certs elements químics, com aixina també per a evaluar el cicle de les substàncies contaminants, la seua movilitat, dispersió i la manera en que afecten al mig ambient, per lo que esta especialitat s'ha convertit en una ciència bàsica per a l'evaluació de sistemes ambientals complexos.
L'abordage de les qüestions hidrogeológicas comprenen: l'evaluació de les condicions climàtiques d'una regió, el seu règim pluviométrico, la composició química de l'aigua, les característiques de les rocas com permeabilidad, porosidad, fisuración, la seua composició química, les traces geològiques i geotectónicos, és aixina que l'investigació hidrogeológica implica, entre unes atres, tres temàtiques principals:
l'estudi de les relacions entre la geologia, les coves i les aigües subterrànees; l'estudi dels processos que rigen els moviments de les aigües subterrànees en l'interior de les roques i dels sediment; l'estudi de la química de les aigües subterrànees (hidroquímica i hidrogeoquímica).
La hidrogeología és una de les principals disciplines estudiades en les ciències del karst, objecte de la espeleología.[2]
La hidrósfera
[editar | editar còdic]
El ser humà, en el seu intent de sistematisar l'estudi del planeta Terra i entendre cóm s'arma l'arquitectura del globo terráqueo ha definit vàries zones o dominis, entre ells el denominat geósfera que involucra el mant terrestre en els seus continents, la atmòsfera que comprén l'espai de contenció dels gasos i les seues divisions, la biósfera que comprén l'espai ocupat per la massa viva i, finalment, la hidrósfera que és la que involucra a totes les formes de yacencia de l'aigua en el globo. La hidrósfera i l'atmòsfera constituïxen els ambients principals sobre els que se sustenta la vida. La geósfera fa de soport sòlit, de substrat, sobre el que es desenrolla una série de fenomens que condicionen l'existència de la vida en el planeta Terra.
La hidrósfera inclou els oceans, mars, rius, aigua subterrànea, el gèl i la neu, és aixina que la hidrogeología comprén l'estudi d'una porció d'este estés món aquàtic, sobre la que centrarem la nostra atenció, i que més alvance ampliarem bucejant en la hidrologia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Mijailov, L., 1985, ''Hidrogeología.'' Editorial Mir. Moscou, Rússia. p. 285
- ↑ Union Internationale de Spéléologie. «UIS Commissions and Working Groups». https://www.uis-speleo.org/. Consultat el 7 d'agost de 2018.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hidrogeología» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.