Geodinámica
La geodinámica és la branca de la geologia que estudia els agents o forces que intervenen en els processos dinàmics de la Terra. Es dividix en geodinámica interna (o processos endógenos) i geodinámica externa (processos exógenos de la superfície terrestre).[1]
Geodinámica interna
[editar | editar còdic]La geodinámica interna estudia les transformacions de l'estructura interna de la Terra en relació en les forces que actuen en el seu interior, usant tècniques de prospecció (tècniques geofísicas). Les tècniques geofísicas més freqüents són:
- anàlisis d'ones sísmiques (sismologia)
- mides de GPS d'alta precisió
- estudis geològics estructurals de camp
- datació de mostres rocoses
- quantificació de les taxes d'erosió en base en el contingut isotòpic en mostres de roca
- simulació computacional de processos
L'alvanç més important en el camp de la geodinámica interna ha segut l'acceptació, en els anys 1960-1980, del concepte tectónica de plaques (geotectónica), basat en la teoria de la deriva continental, postulada per Alfred Wegener en 1912.
Característiques
[editar | editar còdic]- Actuen des de l'interior de la Terra.
- Actuen en contra de la gravetat.
- Formen relleus.
- Ho realisen forces internes o geològiques.
- Són processos molt llents (millons d'anys).
- S'originen en el mant superior o astenosfera.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Águeda, J.; Anguita, F.; Aranya, V.; López Ruiz, J. i Sánchez de la Torre, L. (1977). Geologia, Madrit: Editorial Roda, p. 31. ISBN 84-7207-009-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geodinámica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.