Salem Express
Salem Express és l'últim nom d'un ferry tràgicament afonat en la matinada del 15 de decembre de 1991 en la costa de Safaga en el Mar Rojo egipcíac. En el seu afonament es creu que varen poder morir ofegats prop d'un miller de persones, encara que les sifres oficialment reconegudes pel govern egipcíac és de 470 morts. Este ferry va ser construït i botat en 1964 en les drassanes de La Seyne sur Mer, en França, en el nom de Fred Scamaroni per a la Compagnie Générale Transatlantique. Quan en 1988 és adquirit per la naviera Samatour Shipping Co. per a cobrir el trayecte entre els ports de Yeda en Aràbia Saudita en el de Safaga en Egipte, és rebatejat com Salem Express, nom en el que ha passat definitivament a l'història de les tragèdies marítimes.[1]
El derelicte del Salem Express es troba en els secs Hyndman en un fondo d'arena a una profunditat de 30 m posat sobre la seua banda de estribor[1] en la posició de coordenades 26° 39’ 01" N, 34° 03’ 48"E.[2]
L'accident
[editar | editar còdic]
El dia que es va produir el naufragi, el Salem Express duya els cellers sobrecarregats de vehículs i de mercaderies mal estibadas. Centenars de passagers, en la seua major part pelegrins que retornaven de la seua visita a la ciutat santa de La Meca, s'enfeixaven per tots els seus camarotes, cobertes i passadiços. Es tractava d'una singladura de 450 milles entre Jeddah i Safaga.[2] habitual per al capità Hassan More, un marí experimentat i en una mereixcuda bona reputació.
A la vespradeta, el temps havia empijorat en vents que alcançaven força 8 a 9. Moro va decidir posar rumbo cap al sur, per a tractar d'alcançar l'ampara de la costa en la seua aproximació cap al port. Quan es va internar en els secs Hyndman era prop de mijanit. L'estat del mar feya impossible distinguir els canals aptes per a la navegació entre les masses de coral que s'alçaven des de les profunditats fins a casi roçar la superfície. El temporal havia desviat al Salem Express al este de la derrota marcada en la carta. El resultat va ser que el navío va tocar en la proa un dels secs. La violenta envestida va doblar la quilla, rajando el caixco a estribor i obrint el portón de proa de la rampa d'embarque de vehículs. El ferry va començar a embarcar aigua tant pel boquete del caixco com pel portón. La tripulació, ni tan sols va tindre el temps o la perícia per a botar les llanches salvavides, incapaces en qualsevol cas d'albergar als centenars de peregrins que no sabien nadar. En a penes vint minuts el Salem Express es va afonar.[1]
En superfície varen quedar a la deriva aquells passagers que havien conseguit escapar de l'interior de el navío. En total, unes 180 persones varen conseguir sobreviure. Segons sifres oficials, el Salem Express transportava un total de 650 persones a bordo -578 passagers i 72 tripulants-,[2] d'ells 578 passagers en billet. No obstant, la sifra de passagers embarcats sense billet podria igualar pràcticament a la de passagers oficialment registrats. Per això, la sifra oficial de 470 morts, entre ells el propi capità Moro, es antoja a totes llums inferior a la real. Per una atra part, les autoritats egipcíaques difícilment admetrien un número de víctimes propenc al miller, d'acort a les estimacions extraoficiales. Aixina, el número real de víctimes en el naufragi del Salem Express la matinada del 16 de decembre de 1991 mai serà coneguda, com no sol ser-ho en cap catàstrofe d'estes proporcions.[1]
El rescat
[editar | editar còdic]Durant les següents jornades els buceadores de la Marina Egipcíaca varen recuperar molts cadàvers de l'interior del derelicte. No obstant, conforme els buceadores anaven penetrant més i més en l'interior del navío, lo perillós del lloc tant pel desplaçament del carregament durant el naufragi, com per la posició del buc en el fondo, i les dificultats tècniques per a l'alvanç segur en l'interior del derelicte varen fer que, es decidira donar per terminada dita operació sense haver aplegat a recuperar totes les víctimes atrapades en l'interior de el navío naufragat.[2]
Les autoritats egipcíaques, finalment, varen declarar el derelicte del Salem Express oficialment cementeri. Açò, no va impedir que el govern egipcíac posara impediments per a que, passat un temps, els centres de buceig de la zona començaren a dur als buceadores al Salem Express de forma similar a molts atres derelictes que es troben a lo llarc de la costa egipcíaca.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Salem Express» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.