MS Express Samina

El MS Express Samina (en grec: Εξπρές Σάμινα) va ser un transbordador de tipo RoPax de construcció francesa que va chocar contra les roques cartografiades de Portes Islets en la baïa de Parikia, front a la costa de l'illa de Desocupacions, en la mar Egeo central, el 26 de setembre de 2000. L'accident es va saldar en 81 morts i la pèrdua del buc.[1] La causa de l'accident va ser la negligència de la tripulació, de la que varis membres varen ser declarats penalment responsables.
Historial


El buc va ser construït com MS Corse en 1966 en Chantiers de l'Atlantique, St Nazaire, França[2] per a la Compagnie Générale Transatlantique, junt en el seu buc bessó MS Comte De Nice. En 1969 va ser transferit a la Compagnie Générale Transatlantique. Despuix de sis anys de servici, la companyia va tornar a canviar el seu nom pel de SNCM, a la que va ser transferit.
En 1982 va salpar per última volta de França i va ser venut a una companyia grega, Stability Maritime, per a realisar la ruta Itàlia-Grècia-Israel en el nou nom de MS Golden Vergina.[3] En 1988 va ser venut a Agapitos Bros per a prestar servicis en la mar Egeo baix la companyia Agapitos Lines, sense canvi de nom. En 1999 va ser venut a Minoan Flying Dolphins, de nou per a prestar servici en el Egeo, en el nou nom de Express Samina.
Afonament

En la nit del dimarts 26 de setembre de 2000, el MS Express Samina va salpar del port d'El Pireo en 473 passagers i 61 membres de la tripulació. A les 22:12 EEST (19:12 UTC), a 2 milles nàutiques (4 km; 2 el meu) del port de Parikia, Desocupacions, el buc va chocar contra el sec dels illots Portes a 18 nucs (33 km/h; 21 mph).[4] El vent en eixe moment era de 8 nucs (4,1 m/s; 15 km/h; 9,2 mph) en l'escala de Beaufort. El barco es va afonar prop dels illots a les 23:02, causant la mort de 80 persones d'un total de 533 a bordo. La catàstrofe es va saldar en atres dos morts: la nit de l'afonament, l'oficial portuari de guàrdia va fallir d'un atac al cor, i unes semanes despuix es va suïcidar el director general de la naviera.
Els primers en respondre a la cridada de recobre varen ser els peixquers del port propenc, seguits de les autoritats portuàries i els bucs de la Marina Real Britànica, que es trobaven en la zona realisant unes maniobres militars de l'OTAN.[5] El fet de que part de la tripulació no ajudara als passagers a evacuar el ferry que s'afonava va contribuir al número de víctimes.[4]
La tripulació havia posat el barco en pilot automàtic i no hi havia cap tripulant vigilant el barco. Inclús en el pilot automàtic activat, la pràctica habitual exigix que un membre de la tripulació vigile els controls, per eixemple per a evitar colisions en atres bucs. La tripulació havia desplegat el sistema d'aletes estabilizadoras per a disminuir els moviments en mal temps; normalment es desplegarien abdós aletes estabilizadoras, pero en este cas l'aleta estabilizadora de babor no es va estendre, lo que va provocar que el barco derivara i, per tant, no viajara en llínea recta. Un membre de la tripulació va descobrir el problema i va intentar virar el barco a babor, pero esta acció es va produir massa vesprada i a les 22:12 hora local (19:12 UTC), el barco va chocar contra la cara este de la roca de Portes. Les roques varen obrir un forat de 6 metros de llarc (20 peus) i 1 metro d'ample (3 peus) per damunt de la llínea de flotació. Despuix de l'impacte, les roques varen doblar l'aleta estabilizadora cap a arrere, i l'aleta va tallar el lateral del caixco, per baix de la llínea de flotació i junt a la sala de màquines. L'aigua del tall de 3 metros va destruir els generadors principals i va tallar la corrent elèctrica. L'aigua es va estendre més allà de la sala de màquines i els operaris no varen poder tancar les portes dels compartimientos estancs per falta d'energia elèctrica.
El professor David Molyneux, expert en el comportament dels bucs en entorns difícils,[6] va afirmar que els danys sofrits per el MS Express Samina no deurien afonar normalment un buc d'estes característiques. El buc es va afonar perque nou de les onze portes estanques dels seus compartiment estaven obertes, a pesar de que les lleis de seguritat exigixen que els operadors dels bucs tanquen i bloquegen les portes de seguritat. Molyneux va descriure les portes estanques obertes com l'aspecte més significatiu de l'afonament.[7] Esta conclusió es va vore respalada per un estudi en profunditat del Laboratori de Disseny de Bucs de l'Universitat Tècnica Nacional d'Atenes, el resum de la qual es va presentar en la 8ª Conferència Internacional sobre l'Estabilitat de Bucs i Vehículs Oceànics, (Papanikolaou, A., Spanos, D., Boulougouris, E., Eliopoulou, E., Alissafaki, A., "Investigation Into The Sinking Of The RO-RO Passenger Ferry Express Samina").[8]
A les 22:15 EEST (19:15 UTC), tres minuts despuix de l'impacte, el buc s'escorava cinc graus a estribor. A les 22:25, l'escora havia aumentat a catorze graus i l'aigua va començar a entrar en el buc per mig de la brecha de sis metros. A les 22:29, el barco estava escorat vintitrés graus, lo que impedia el llançament de pots salvavides adicionals; només es varen desplegar tres dels huit pots salvavides. A les 22:32 el barco s'escorava 33 graus i a les 22:50 estava de costat. El rellonge del pont es va parar a les 23:02, lo que les autoritats varen interpretar com una indicació de l'hora a la que es va afonar el barco. Ademés de la causa principal de l'afonament (portes estanques obertes),[8] el grau d'averia, l'escenari i l'espai obert de la coberta de vehículs en el disseny dels transbordadors roro varen ser factors coadyuvantes.[7][9][8]
Conseqüències
El capità del port de Parikia, Dimitris Malamas, va morir eixa mateixa nit d'un atac al cor per l'estrés de les operacions d'evacuació.[7]
Com a conseqüència del naufragi, els transbordadors es varen retirar al cap de 30 anys en lloc de 35, en virtut de les noves lleis gregues precipitades per la catàstrofe. Estes lleis es varen relaixar finalment per l'envelliment de la flota grega, pero els bucs de més de 30 anys deuen complir estrictes normes de seguritat, i les autoritats realisen inspeccions periòdiques. Ademés, açò va accelerar l'adopció dels registradors de viage, l'equivalent a les caixes negres dels bucs; ara tots els transbordadors de passagers estan obligats per llei a dur registradors de viage.[7]
El 29 de novembre de 2000, Pandelis Sfinias (Παντελής Σφηνιάς), gerent de l'empresa Minoan Flying Dolphins, es va suïcidar botant des de la finestra de la seua oficina, situada en un sext pis.[10] Havia segut acusat de negligència criminal en relació en el desastre del transbordador i havia segut objecte de gran atenció mediàtica. L'informe del forense va revelar la presència d'alcohol i antidepressius en el seu organisme en el moment de la mort. No hi havia cap nota, pero els mijos de comunicació varen insinuar una possible cridada ans que botara. Varis membres de la tripulació, aixina com representants dels propietaris, varen ser acusats posteriorment de diferents càrrecs penals, entre ells homicidi involuntari i negligència. El juí va començar a finals de juliol de 2005.
El primer oficial, Tassos Psychoyios, va ser condenat a 19 anys, i el capità, Vassilis Giannakis, a 16 anys. Segons els testics, Psychoyios estava veent un partit de fútbol per televisió quan el barco va chocar contra les roques. Tres membres de la tripulació varen ser condenats a penes d'entre 15 mesos i 8 anys i 9 mesos per una série de delictes menors, entre ells abandonar el barco sense permís del capità.[11]
La ciutat de Seattle va rendir homenage a Heidi Hart, de 26 anys, i Christine Shannon, de 32, dos passageres nortamericanes, per la seua heroísmo durant la catàstrofe. Les dònes havien rescatat a dos hòmens.[7][12]
Vore també
Referències
- ↑ «Clave Machine: Express Samina, 15 years since tragedy that left 81 dead (in Greek)». www.news247.gr (2015-09-27). Consultat el 2016-10-02.
- ↑ Asklander, Micke. «M/S Corse (1966)» (en swedish). Fakta om Fartyg. Consultat el 2008-09-28.
- ↑ Lulurgas, Michele. «F/B GOLDEN VERGINA'». ADRIATIC AND AEGEAN FERRIES. Consultat el 2008-09-28.
- ↑ 4,0 4,1 Poffley, Frewin (2005). «Ferry Disaster off Desocupacions». www.greekislandhopping.com. Archivat des de l'original, el 2011-01-20. Consultat el 2011-04-02.
- ↑ «Greek ferry captain arrested as death toll hits 62», The Guardian, 2000-09-27. Consultat el 2018-03-19.
- ↑ «David Molyneux, B.Sc., M.Sc., PhD». min.ca. Memorial University of Newfoundland. Archivat des de l'original, el 2021-01-25. Consultat el 2021-08-31.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Plantilla:Cite episode
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Papanikolaou, A.; Spanos, D.; Boulougouris, E.; Eliopoulou, E.. «Investigation Into The Sinking Of The RO-RO Passenger Ferry Express Samina». shipstab.org. 8th International Conference on the Stability of Ships and Ocean Vehicles. Archivat des de l'original, el 2017-08-09. Consultat el 2021-08-31.
- ↑ «British women escaped, only to be shipwrecked again minutes later». The Independent (2000-09-27). Consultat el 2008-09-18.
- ↑ The rough guide to the Greek islands – 5th Edition by Llance Chilton, Marc Dubin, Mark Ellingham (ISBN 184353259X 22 June 2004)
- ↑ «Samina crew receive long prison terms». ekathimerini.com (2006-02-28). Consultat el 2011-04-12.
- ↑ Vlahou, Toula(2000-10-16).«Spared by the Siga».54(16)
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «MS Express Samina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.