Feminisació de les migracions
Feminisació de les migracions es referix al fet de les dònes són cada volta més propenses a migrar per a ocupar llocs de treball en països estrangers.[1][2][3] Gràcies la globalisació, en el XXI, s'observa una creixent feminisació de les migracions.[4] A diferència de sigles anteriors, en este sigle, les dònes constituïxen l'alvançada del fenomen migratori i són les primeres en aplegar al país de destí.[5][6] El fenomen de la creixent feminisació de les migracions constituïx un important canvi en els rols de gènero i crea nous reptes per a les polítiques públiques.[7] El canvi en relació en époques anteriors és que cada volta més dònes migran de forma independent en busca de treball i no ho fan seguint als seus esposos o per a reunir-se en ells que migraren abans. Les dònes, els qui tenen un menor control sobre els recursos materials, són les enviades a treballar a l'estranger per a enviar diners a la seua família en el seu país d'orige. En els casos en que migran en busca de millors oportunitats laborals i econòmiques moltes voltes ho fan per a poder enviar diners als seus fills.[8] En 1970, les dònes que migraban soles representaven el 2% de tots els migrants del món,[8] mentres que en l'any 2000, el 48% dels 175 millons de migrants del món eren dònes.[4] L'aument de la proporció de treballadores migrants des de principis del XX se sol denominar "feminisació de la migració".[9][10] Els motius de l'aument i de la feminisació de les migracions són, fonamentalment, la desigualtat de gènero i la fugida de situacions de violència extrema.[8]
Història
Fins fa poc no existien estadístiques desglossades per sexe, lo que dificultava un anàlisis en perspectiva històrica del paper de les dònes en les migracions pero, en les últimes décades, gràcies a les estadístiques que discriminen per sexe (i no per gènero sentit), les senyes visibilizan el paper protagoniste de les dònes en els nous moviments migratoris i es pot contrarrestar la representació històrica de les dònes migrants, en un paper merament secundari i una categoria homogénea, en una nova representació de dònes que migran per conte propi en busca de millors condicions de vida.[11]
La visió estereotipada dels immigrants com a hòmens jóvens, en edat de treballar que abandonen el seu país en busca d'oportunitats econòmiques, ha donat lloc a una feminisació de les migracions.[10]
A diferència de sigles anteriors, en el XXI, les dònes es constituïxen en l'alvançada del fenomen migratori i són les primeres en aplegar al país de destí.[5][6] Açò està directament relacionat en una creixent feminisació de la pobrea. En cap país del món les dònes tenen els mateixos drets i oportunitats que els varons. Les dònes produïxen el 70% dels aliments del món pero són ames de menys del 20% de la terra.[12] És major el número de dònes que de varons en ocupacions vulnerables i de baixa remuneració.[13] Les dònes tenen menor accés a les institucions financeres i mecanismes d'aforro formals.[14] Les diferencies salarials fan que les dònes guanyen menys que els varons en tots els països del món.[15][14] Les chiquetes i dònes són les primeres víctimes de la malnutrición en països a on la societat llegitima la seua posició d'inferioritat.[16] Les dònes guanyen menys que els varons pel mateix treball, tenen menor accés a la propietat, menor accés al control dels recursos, són més vulnerables a la malnutrición durant l'embaràs i l'alletament i sobretot, tenen major vulnerabilitat quan es tracta de famílies monomarentals o mares fadrines, per tots estos motius les dònes són més vulnerables a la pobrea i la fam.[17][18]
Gràcies la globalisació, aumenta la cantitat de migrants en el món i entre les noves característiques de les migracions apareixen la heterogeneisació dels motius - polítics o econòmics, permanents o temporals - i una creixent feminisació de les migracions,[4] lo que constituïx un important canvi en els rols de gènero i crea nous reptes per a les polítiques públiques.[7]
En els sigles anteriors, XVIII, XIX o sigle XX, el modo predominant de migració era que primer migraba el varó i després la seua esposa per a seguir-ho. Açò va canviar per al XXI.[19] El canvi fonamental en relació en époques anteriors és que cada volta més dònes migran de forma independent en busca de treball i no ho fan seguint als seus esposos o per a reunir-se en ells que varen viajar abans. Les dònes, que generalment tenen menor control sobre els recursos materials i simbòlics, són les enviades en ocasions a treballar a l'estranger per a enviar diners a la seua família en el seu país d'orige, a on deixen moltes voltes, també als seus fills. En els casos en que migran en busca de millors oportunitats laborals i econòmiques moltes voltes ho fan per a poder enviar diners a estos fills.[8] Estos diners és per a millorar els mijos de vida i la salut de les seues famílies pero no la seua.[20]
En 1970, les dònes que viajaven soles solament representaven el 2% de totes les migracions a nivell mundial,[8] mentres que en l'any 2000, el 48% dels 175 millons de migrants del món eren dònes.[4] En 2010, la Divisió de Població de Nacions Unides (UNPD) estimava que 214 millons de persones eren migrants en el món i que un 3% de la població mundial migra anualment.[21][22] Les migracions s'estan feminizando cada volta més. Es parla de feminisació de les migracions perque una de les característiques de les migracions contemporànees és el constant creiximent de la participació de dònes.[4]
Orige
La mitat de les persones migrants de països en desenroll residixen en atres països en desenroll i casi el 80% de la migració en el sur es realisa entre països limítrofs.[23]
En Àfrica, l'aparició de dònes migrants com sostingues de la família eixercix pressió sobre els rols de gènero dins de la família tradicional.[7] Les estadístiques mostren un creixent aument de la migració de dònes africanes que es desplacen de forma independent per a satisfer les seues pròpies necessitats econòmiques.[7]
En Llatinoamèrica, també va haver un creixent procés de feminisació de les migracions. En Llatinoamèrica, en l'any 2002 les dònes representaven el 50,5% dels migrants en el món.[4] En el cas d'Argentina, les dònes migrants provinents de Bolívia, de Paraguai i de Perú varen representar el 50,3% per cent, el 55,6% i el 55% dels migrants en 2010 i 2011.[24]
En Espanya, en 2018, el 52% dels immigrants eren dònes i el 48% varons.[25] Les dònes que apleguen a Espanya, provenen majoritàriament de Llatinoamèrica, nort d'Àfrica i Europa de l'est.[25]
Causes
Segons l'Organisació Internacional per a les Migracions de les Nacions Unides, les dònes migran per causes econòmiques, socials i criminals, és dir, fugen de l'inseguritat, la corrupció o la delinqüència organisada.[8] El 50% dels refugiats del món són dònes i chiquetes pero només el 4% dels proyectes de les Nacions Unides es destinen a dònes i chiquetes.[26][20] 1 de cada 5 dònes desplaçades va ser víctimes de violència sexual.[20]
En resum, els motius de l'aument i de la feminisació de les migracions són, fonamentalment, la desigualtat de gènero i la fugida de situacions de violència extrema com el temor a perdre la vida o a sofrir algun dany físic.[8] A diferència de la migració masculina, la migració femenina deu trobar-se en la censura, les lleis patriarcals i la falta d'igualtat tant dels països d'orige com dels de destí.[8]
Demanda laboral
La demanda i l'oferta de mà d'obra de les dònes migrants es veuen afectades per normes de gènero desiguals en el mercat laboral.[27][28] Els llocs de treball als que solen accedir les dònes immigrants depenen de les desigualtats de gènero existent en els països receptors, que segmenten el mercat de treball per raó de gènero. A les dònes se'ls oferixen llocs en el segment pijor pagament, en el servici domèstic i en el conte de chiquets i vells.[3]
L'incorporació progressiva a treballs remunerats de les dònes de països del nort ha provocat una demanda de mà d'obra encarregada de les tasques reproductives i dels contes. D'esta manera, l'accés al mercat laboral de les dònes de països occidentals, procés fonamental per a la seua emancipació, es realisa a costa i per mig de les dònes del sur, en lo que la feminisació dels fluix migratoris contemporàneus es deu en gran mida a una transferència de càrregues.[11]
Les dònes de Guatemala migran cap a Mèxic mentres que les dònes del Salvador van als Estats Units a buscar treball.[23] Les dònes de Paraguai migran a l'Argentina en busca de treball domèstic, les de Bolívia, per a treballar en activitats agropecuarias i el comerç per menor en els carrers, les de Perú, totes elles en elevat perfil educatiu, en el servici domèstic i en el conte de chiquets o vells. Totes elles en treballs sense calificació i no registrats.[24] Les dònes de Nicaragua migran a Costa Rica i Estats Units.[23]
Les dònes que apleguen a Espanya, independentment del seu nivell d'estudis i de la seua experiència professional prèvia, s'ubiquen en l'últim escaló de l'estructura social i laboral del mercat de treball. Una de cada dos dònes estrangeres (el 50%) treballen en ocupacions elementals en Espanya, com el treball domèstic i el conte a la dependència, i un 30%, com a treballadores de servicis de restauració, personals, protecció i venedores.[29][30][31]
En Aràbia Saudita contracten enfermeres i meges de Nigèria, en el Regne Unit i els Estats Units contracten enfermeres i meges de Ghana.[7]
Vore també
Referències
- ↑ «Preliminary Report of the United Nations Expert Group Meeting on the Feminization of Internal Migration».International Migration Review.26(1)
- 138–161.ISSN 0197-9183.doi:10.1177/019791839202600108.Consultat el 2021-05-29.
- ↑ «Feminisació de la migració i paper de les dònes en el fet migratori».
- ↑ 3,0 3,1 «Feminisació de les migracions i segmentación laboral: la cadena global de contes».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Fenomens Migratoris i Gènero: Identitats Femenines "Remodelades"».
- ↑ 5,0 5,1 «Migració, gènero i territori. Dònes migrants en una ciutat patagónica: de l'invisibilitat a la presència | Veus en el Fenix» (en és). Veus en el Fénix. Consultat el 2021-05-29.
- ↑ 6,0 6,1 «The Global Feminization of Migration: Past, Present, and Future» (en en). migrationpolicy. org. Consultat el 2021-05-29.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 «Changing Configurations of Migration in Africa» (en en). migrationpolicy. org. Consultat el 2021-05-29.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 «Migració femenina en el món».
- ↑ Gabaccia, Donna R. (2016). The Wiley Blackwell Encyclopedia of Gender and Sexuality Studies (en en), American Cancer Society, pp. 1–3. doi:wbegss732 10.1002/9781118663219. wbegss732. ISBN 978-1-118-66321-9.
- ↑ 10,0 10,1 «[1]». Consultat el 2021-05-29 (en en-US).
- ↑ 11,0 11,1 «Migracions i gènero. La feminisació de la migració transnacional».
- ↑ «Global Employment Trends for Women».
- ↑ 14,0 14,1 «Fets i sifres: Empoderamiento econòmic» (en és). ONU Dònes. Consultat el 2021-05-29.
- ↑ «La naturalea canviant del treball.».
- ↑ «Conferència Internacional sobre Nutrició (1992)».
- ↑ Pau López i Vania Ix-els (2000)
- ↑ «[2]». Consultat el 2021-05-30 (en és).
- ↑ «Feminisació de les migracions: somis i realitats de les dònes migrants en quatre països d'Amèrica Llatina».
- ↑ 20,0 20,1 20,2 «En la mira: Dònes refugiades i migrants» (en és). ONU Dònes. Consultat el 2021-07-12.
- ↑ OIT (2012). Migració laboral internacional. Un enfocament basat en els drets. Madrit: OIT
- ↑ OIT (2013). Migració laboral internacional. Un enfocament basat en els drets.Migració laboral internacional. Un enfocament basat en els drets
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Dònes treballadores migrants
- ↑ 24,0 24,1 Ministeri de l'Interior i Transport d'Argentina, Migració dret i gèneros
- ↑ 25,0 25,1 «[3]». Consultat el 2021-07-12 (en és).
- ↑ «OCAH (2015). World Humanitarian Data and Trends.».
- ↑ «La feminisació de les migracions. Estudi de les treballadores estrangeres en el servici domèstic des de 1960 fins a l'actualitat.».
- ↑ «¿Qué significa la “feminisació de la migració” per a les dònes migrants i la seua educació?» (en és-és). Blog de l'Educació Mundial. Consultat el 2021-05-29.
- ↑ «Estudie sobre la situació de la dòna immigrant en Espanya.».
- ↑ «Dònes migrants en Espanya: bastions de resistència despuix de la crisis econòmica».Anuari CIDOB de l'Immigració.
- 130–143.ISSN 2462-6740.doi:10.24241/AnuarioCIDOBInmi.2018.130.Consultat el 2021-07-12.
- ↑ «Institut de la Dòna i per a l'Igualtat d'Oportunitats - Dònes migrants». www. inmujeres. gob. es. Consultat el 2021-07-12.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Feminisació de las migraciones» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.