Geocrítica

En 1976 es va fundar en Barcelona la revista Geo Crítica. Quaderns Crítics de Geografia Humana, que publicaria sis números a l'any. Va ser dirigida per Horacio Capel, professor de l'Universitat de Barcelona.

Objectius

En el primer número se senyalaven els objectius de la nova publicació:

La situació actual de la Geografia espanyola fa necessari iniciar una crítica sistemàtica de les concepcions dominants i dels estudis concrets que s'efectuen. A esta tasca pretén contribuir la série Geo Crítica. El títul de la série deu entendre's com a crítica d'i des de la Geografia. Crítica de la Geografia, és dir de les concepcions teòriques dominants i de les ideologies subjacents. Crítica des de la Geografia, en quant intent conscient d'utilisar la ciència geogràfica com a arma crítica front a la realitat social que nos rodeja. Creem que el desenroll d'una actitut crítica és una imperiosa exigència del moment actual. En la Geografia espanyola això deu significar crítica de les teories, dels métodos, de les estructures, de l'organisació dels estudis i de les carreres professionals, de les nostres pròpies obres. Geo Crítica pretén simplement sumar-se a atres iniciatives semblants que en este sentit aniran sorgint en distints punts del país, entenent que esta "una atra" Geografia ha de ser una creació colectiva frut de la discussió rigorosa, no dogmàtica -i a ser possible, al mateix temps cordial

Presentació de la série Geocrítica (Giner de 1976) ()

Història

A partir de 1984 es va constituir un consell de redacció en el que es varen integrar Pedro Flare, Alberto Luis, Jordi Martí-Henneberg, Francesc Nadal, Josep Oliveras, Joan Eugeni Sánchez i Luis Urteaga. La revista va publicar cent números fins a 1994, i va tindre una gran difusió en Espanya i els països llatinoamericans. Paralelament es va desenrollar un Seminari Geocrítica de Postgrado, en el que es varen presentar i varen debatre els alvanços en els treballs d'investigació.

En els cent números que es varen publicar, Geo Crítica es va afirmar com una de les séries bàsiques de la nova geografia hispana i va alcançar un ampli prestigi en la comunitat científica internacional, reflectit en les valoracions que es varen fer de la revista i els seus índexs d'impacte. Algunes aportacions fonamentals de les noves geografia es varen conéixer en Espanya i Iberoamèrica a través de les pàgines de Geo Crítica, que va gojar per això d'una popularitat notable entre els estudiosos d'Europa i Amèrica Llatina. A través de la revista es varen difondre debats tals com el de l'unitat de la ciència geogràfica, la dimensió ètica i política dels coneiximents geogràfics, el desenroll de la geografia radical, la crítica i valoració dels métodos quantitatius, les noves tendències científiques en els països anglófonos i germans, la naturalea i métodos de la geografia social i molts atres. La série va tindre també una atenció persistent a problemes d'epistemologia científica, a l'història de la ciència, a la didàctica de les ciències socials i a l'urbanisme. Açò va fer de Geo Crítica una série molt atractiva i citada no solament per geógrafos, sino també per científics socials, filòsofs i historiadors de la ciència.

Bibliografia

• GONZÁLEZ POLLEDO, L. A. La revista Geo-Crítica o la renovació de la geografia espanyola. Contexts, Universitat de León, 1984, Vol. 2, nº 4, p. 161-174.
• BOSQUE MAUREL, J. La revista Geo Crítica. In Geografia i Marxisme, Madrit: Editorial Alhambra.
• BROC, N. El Histoire de la Géographie à l' Université de Barcelone. Annales de géographie, 1986, nº 530, p. 488-493.
• URTEAGA, L. Geografia i epistemologia. Cent números de 'Geo Crítica'. Món Científic, abril de 1996, nº 167, p. 314-317.
• ELENA, A. and ALBERTOS, A. Journals of the History of Science in Spain and Latin America. In BARETTA, M.; PAGLIANO, C. and REDONDI, P. Journals and History of Science. Firenze: Leo S. Olschki

• ABREU, M. Geocritica: Historical geography and the history of territory. Journal of Historical Geography, 2007, nº 33, p. 197-199.
• MINCA, C. i BIALASIEWICZ, L. Geografia critica. Revista Geografica Italiana, 2003, Vol. 110, nº 3, p. 561-575.

Vore també

• Geografia humana
• Geografia social