Geografia social
La geografia social és una disciplina que forma part de la geografia humana i se centra en els estudis que relacionen la societat i el territori, interessant-se en cóm la societat afecta als factors geogràfics i com estos últims interactuen en la societat. En alguns idiomes, este terme resulta equivalent al de Geografia Crítica, com succeïx en alemà. A partir dels anys 1970, la Geografia social va donar un bolque important sobre els temes tractats en el nou enfocament denominat Geografia radical, iniciat per David Harvey, qui havia desenrollat uns anys abans l'enfocament quantitatiu en el seu llibre Explanation in geography. Un estudi introductori interessant en este sentit és el treball de Kirk Mattson Una introducció a la geografia radical.[1]
Algunes de les qüestions sobre les que té interés la geografia social són: la distribució d'alguns aspectes socials sobre el territori (ej. pobrea/riquea), els efectes territorials de l'èxodo rural i el creiximent urbà, la percepció de l'espai quotidià, la perspectiva territorial dels moviments pendulares metropolitans, els problemes del desenroll socioeconòmic i/o el subdesenroll, etc.
En relació en la geografia social, els conceptes de topofilia i de civitio com a sentiments d'identificació d'una comunitat en el territori estan desenrollats pel geógrafo Yi-Fu Tuan en el seu treball d'investigació Topofilia: un estudi de les percepcions, actituts i valors sobre l'entorn.[2]
La geografia social emparienta en atres disciplines com la sociologia i l'antropologia social, de les que diferix en l'integració d'una àmplia visió territorial.
Vore també
Referències
- Hiernaux-Nicolás, Daniel i Lindón, Alicia. (Editors) Tractat de Geografia Humana. Barcelona: Editorial Anthropos-Universitat Autònoma Metropolitana de Mèxic, 2006.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Geografía social» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.