Lliure circulació de persones, immigració i asil en l'Unió Europea
| Principals acollidors de residents estrangers (en millons)[1] | |||||
| Originaris d'atres Estats membres en 2019 |
Alemània | 4,29 | |||
| Espanya | 1,67 | ||||
| Itàlia | 1,55 | ||||
| França | 1,46 | ||||
| Externs a l'Unió Europea en 2019 |
Alemània | 5,78 | |||
| Itàlia | 3,70 | ||||
| França | 3,42 | ||||
| Espanya | 3,15 | ||||
| Principals receptors de solicituts de asil en 2019 (en mills aproximadament)[2] | |||||
| Alemània | 160 | ||||
| França | 120 | ||||
| Espanya | 115 | ||||
| Grècia | 75 | ||||
| Espai de Schengen | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Acort de Schengen: | |||||
La lliure circulació de persones, l'immigració i l'asil formen part dels aspectes principals del espai de llibertat, seguritat i justícia de l'Unió Europea.[3]
La llibertat de circulació és un dret fonamental que vares agarrar als ciutadans de l'UE en virtut dels Tractats constitutius. S'expressa per mig del espai de llibertat, seguritat i justícia exent de fronteres des del punt a l'interior de l'Unió. La supressió de les fronteres internes comporta un reforç en la gestió de les fronteres exteriors de l'Unió (en Frontex per eixemple), aixina com la regularisació de l'entrada i la residència de persones procedents de països extracomunitaris per mig de mides com la política comuna d'asil i immigració,[4] Aixina, el Pacte Europeu sobre Immigració i Asil constituïx la base de les polítiques d'immigració i asil comuns per a l'Unió i les seues Estats membres.[5]
Irlanda té clàusules d'exclusió a les polítiques europees en matèria d'asil, visas i immigració. El Tractat de Lisboa els otorga dret d'excepció referent a justícia i assunts interns.[6]
Per una atra part, un informe preparat en 2006 pel Comité Econòmic i Social Europeu i per la Comissió Europea diu que, com els ciutadans de l'UE tenen menys fills i viuen més temps, la població de l'UE en edat laboral disminuiria en 16% entre 2004 i 2050. Lo que significa que l'UE tindrà solament dos persones en edat laboral per cada persona major en lloc de les quatre d'ara. L'estudi va dir que la major despesa prevista posava en dubte el sosteniment dels sistemes de pensions. L'immigració ajudaria solament en forma parcial a resoldre estos problemes, dia el reporte.[7]
La crisis inmigratoria en Europa es va agudisar en 2015, per l'increment del fluix de refugiats, solicitants d'asil, emigrants econòmics i uns atres migrants, que en conjunt compartixen les vies de desplaçament irregular cap a països europeus. Es tracta de la major crisis migratòria i humanitària en Europa, despuix de la Segona Guerra Mundial.[8]
Per a fer front a la situació, personalitats com el polític José Manuel García-Margallo han considerat com a imperatiu portar a terme una refundació de l'Unió Europea.[9]
A lo manco 27.000 migrants varen morir en el Mediterràneu entre 2014 i 2022.[10]
Lliure circulació de persones
[editar | editar còdic]Abans de la posada en marcha del procés iniciat pels pares fundadors de l'Unió Europea en els anys 1950, existia ya una considerable circulació de persones entre els Estats que actualment conformen l'Unió Europea. En el cas de França, al començament dels anys 1930 els immigrants italians superaven la sifra d'1 milló. No obstant a partir del cens de 1968 els italians varen perdre el primer lloc com a estrangers més numerosos en dit país sent desbancats pels espanyols i despuix els portuguesos. En eixe any es varen contar Plantilla:Nts italians i en el cens de 1999 la sifra havia descendit a Plantilla:Nts.[11] A partir de 1974, es va suspendre la política d'immigració, llevat en els casos de reagrupació familiar i dret d'asil.[12]
Despuix del final de la Segona Guerra Mundial, la necessitat de mà d'obra va fer que varis governs europeus implementaren mides que varen obrir paulatinament els seus sistemes per a acollir a treballadors provinents, en un principi, d'atres estats europeus menys desenrollats, com Portugal i Espanya o en sobrepoblación, cas d'Itàlia, que es dirigien principalment a Alemània (Gastarbeiter[13]) i França.
En este context, la lliure circulació de persones és un concepte que emana del Acort de Schengen en 1985 i del Conveni de Schengen de 1990, que va significar el començ de la supressió dels controls fronteriços entre els Estats participants. La cooperació Schengen, com a part del marc institucional de l'UE, s'ha expandit fins a incloure a la majoria dels Estats membres i avarios països extracomunitaris. Aixina, per eixemple, la lliure circulació de tots treballadors comunitaris en el conjunt de l'UE és efectiva des de 2011.[14]
Per la seua banda la societat Irlandesa va estar caracterisada per l'emigració econòmica fins als anys 1980. El creiximent econòmic dels anys 1990 va supondre la casi desaparició del desocupació. Des de 1996 Irlanda presenta un saldo migratori positiu gràcies a l'entrada d'estrangers (principalment polacs i bàltics) i la tornada d'emigrants irlandesos. L'Oficina d'estadístiques irlandesa estima que la proporció d'estrangers en la població total aument de 5,8% en 2002 a 9,5% en 2006.[15]
En Polònia a diferència dels atres grans estats de l'UE no es presenta un debat considerable sobre l'immigració. La causa principal d'este fenomen és que Polònia és essencialment un país d'emigració. L'elevada taxa de desocupació impulsa als jóvens a emigrar. El destí més habitual dins de l'UE és Alemània seguida per Irlanda. Per això el debat polac se centra en el problema de la «fuga de jóvens» que provoca un saldo migratori negatiu. La presència d'immigrants continua sent llimitada i el grup més important entre ells prové d'Alemània.[16]
La migració de científics, intelectuals, artistes, tècnics, deportistes, etc., constituïx un perjuí per als països menys desenrollats, encara si estos són membres de l'UE.[17]
Immigració
[editar | editar còdic]L'orige dels immigrants en l'UE ha variat d'una década a una atra, aixina en les décades de 1950 i 1960, va començar l'immigració d'africans i turcs, despuix la d'asiàtics, principalment chinencs i més recentment de llatinoamericàs, especialment equatorians, que apleguen massivament a l'UE i en particular a Espanya que en 2007 es va convertir en l'estat comunitari en la major taxa d'immigració, (en el 10%), seguit per França (9,6%) i Alemània (8,9%). La població immigrant creix a un ritme major que la població espanyola. El grup d'immigrants més numerós en Espanya és el dels marroquins (12,82%), seguits dels rumans (11,7%) i els equatorians (9%).[18]
Els líders de l'UE es varen fixar en el Consell Europeu de 1999 en Tampere (Finlàndia), els principis bàsics d'una política comuna d'inmingración de l'UE. L'enfocament adoptat en Tampere es va confirmar en 2004 en l'adopció del Programa de L'Haya.[19]
Varis Estats han mostrat una considerable capacitat d'absorció d'immigrants. En Itàlia, per eixemple, el número d'immigrants va sobrepassar els Plantilla:Nts des de 2005. La major part entra per Sicília provinents de Líbia. Aixina, baix el govern de Silvio Berlusconi, Plantilla:Nts treballadors clandestins varen ser regularisats en 2005 i Plantilla:Nts extracomunitaris varen obtindre un permís de residència.[20]
Per a la seua lluita contra l'immigració irregular, l'UE conta en Frontex, l'agència de protecció de fronteres a la que s'ha atribuït 114 millons d'euros en 2015.[21] No obstant, en el Mar Mediterrànea més de 20.000 immigrants han mort des de 1988.[22][23][24] Particularment Malta, les illes italianas de Sicília i Lampedusa, i les illes Canàries (Espanya) són les regions que han tingut que enfrontar el problema en major intensitat.[25] En resposta a esta situació, l'UE pretén desmantellar les rets de tràfic d'immigrants del Mediterràneu a través d'una operació militar cridada EUNAVFOR MED.[26]
Molts immigrants han mort en l'intent de travessar el Sahara per a aplegar al Mediterràneu, uns atres han mort en el mar Adriático en partir d'Albània buscant alcançar Itàlia o ofegades en rius fronteriços. En vàries ocasions s'ha donat el cas d'immigrants que moren per asfíxia o esclafats en viajar amagats en els barcos de càrrega, camions o en el tren d'aterrisage dels avions que viagen a l'UE. Aixina mateix, a causa de les mines antipersona plantades en la frontera grega en Turquia han mort alguns d'immigrants.[27]
La política europea d'immigració permet que tercers països es facen càrrec de la gestió dels migrants que busquen aplegar a Europa de manera irregular. Esta subcontratación dels controls migratoris a funcionaris d'estats que no se cenyixen a les mateixes obligacions evita a l'UE tindre que respondre per l'incompliment d'eixos drets protegits per convencions internacionals.[28]
Crisis migratòria
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Senar-national population by group of citizenship, 1 January 2019» (en en). Europa. Consultat el 18 de decembre de 2020.
- ↑ «Number of first-clave asylum applicants (senar-EU-27 citizens), 2018 and 2019 (thousands)» (en en). Europa. Consultat el 18 de decembre de 2020.
- ↑ ««Síntesis de la llegislació de l'UE»: tot lo que desija saber sobre la llegislació europea». europa. eu. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Lliure circulació de persones, asil i immigració». europa. eu. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Pacte Europeu sobre Immigració i Asil». europa. eu. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Claus: el Tractat de Lisboa». BBC. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Envelliment en Europa causaria crisis». Deutsche Welle. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Totes les claus de la pijor crisis migratòria en Europa des de la Segona Guerra Mundial». RT. Consultat el 31 d'agost de 2015.
- ↑ «Margallo diu que Melilla pot ser base llogística del pla de Juncker per a frenar immigració de països norteafricano». La Vanguardia. Consultat el 9 de maig de 2020.
- ↑ «La ruta migratòria del Mediterràneu és la més perillosa del món» (en és-és). EFE Notícies.
- ↑ «Els Italiens en France depuis 1945» (en francés i alemà). Art (TV). Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «L'immigració». France-Diplomatie. Consultat el 1 de novembre de 2007. «En el cens de 1999 es varen contabilisar Plantilla:Nts immigrants, lo que representa un 7,4% de la població, proporció que es manté estable des de 1975.»
- ↑ «¡Benvinguts, gastarbeiter!». Deutsche Welle. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Quand li travail s'évade» (en francés i alemà). Art (TV). Archivat des d'el original, el 2 d'agost de 2010. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «La chance dones Irlandais» (en francés i alemà). Art (TV). Archivat des d'el original, el 30 de giner de 2008. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Pologne : pourquoi la question de l’immigration ne es pose pas encore» (en francés i alemà). Art (TV). Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2007. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «L'Europe de l'Est perd ses cerveaux» (en francés, alemà i anglés). eurotopics. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Espanya té la major taxa d'immigrants de l'Unió Europea». Deutsche Welle. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «Política d'Immigració de l'UE». Delegació de l'Unió Europea en Bolívia. Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2014. Consultat el 19 de decembre de 2014.
- ↑ «Italie, pays de migrants» (en francés i alemà). Art (TV). Archivat des d'el original, el 28 de març de 2012. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «El director de Frontex preveu una immigració récort per a 2015». El País. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ «Expert italià en immigració: "Per a un africà obtindre visa en una embaixada europea és alguna cosa impossible"». La Tercera. Archivat des d'el original, el 21 de maig de 2015. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ «Una fossa comuna en el mare nostrum». Heralt. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ «Més de 20.000 immigrants morts en les costes des de 1988». El País. Consultat el 19 de maig de 2015.
- ↑ «Frontex: disposta a resguardar Europa». Deutsche Welle. Consultat el 1 de novembre de 2007.
- ↑ «L'UE ultima una operació naval contra el tràfic d'immigrants». Swissinfo. Consultat el 18 de maig de 2015.
- ↑ «En la trinchera grega contra l'immigració». El Món. Consultat el 18 de maig de 2015.
- ↑ «24 millons per a detindre a 53.000 persones». Diagonal.
,_2018_and_2019_(thousands).png){kind=link}
- Este artícul conté una traducció derivada de «Libre circulación de personas, inmigración y asilo en la Unión Europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.