Operació Salamandra
La operació Salamandra (originalment cridat «Frontex Plus»)[1] va ser una operació de seguritat de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) en l'objectiu de mantindre controlades les fronteres de l'Unió Europea en la mar Mediterràneu.[2] Va començar l'1 de novembre de 2014 i va finalisar l'1 de febrer de 2018.
Les maniobres varen començar una volta conclosa l'operació italiana Mare nostrum,[3][4][5] jujada massa costosa per a un sol país (9.000.000 € al més durant 12 mesos). El Govern italià havia solicitat fondos adicionals procedents d'uns atres Estats membres de l'UE, pero no va ser oferit el respal necessari.
Inicialment es va prevore la contribució voluntàries de 14, dels llavors 28 Estats membres de l'Unió Europea. Els estats que fins a agost de 2015 varen contribuir voluntàriament a la Operació Salamandra són Islàndia, Finlàndia, Suècia, Alemània, Països Baixos, França, Espanya, Portugal, Itàlia, Àustria, Romania, Polònia, Lituània i Malta. També participen Noruega i Suïssa.
Història
[editar | editar còdic]A raïl de la tragèdia de Lampedusa del 3 d'octubre de 2013, [6] el govern italià, encapçalat pel primer ministre Enrico Letta, ha decidit reforçar el mecanisme nacional per a patrullar l'estret de Sicília, autorisant l'operació Mare Nostrum, una missió militar i humanitària la finalitat de la qual és prestar assistència als migrants ans que es puguen repetir els acontenyiments ocorreguts en Lampedusa.[7][4] Esta operació té dos propòsits principals: salvaguardar la vida en la mar; i, lluitar contra el tràfic illegal de migrants.[7] En agost de 2014, despuix de les peticions incessants del ministre Alfano, per a que l'UE es movilisarà en apoyo d'Itàlia, el Comissari Europeu d'Assunts Interns Cecilia Malmström va declarar que l'operació Mare Nostrum[8] seria reemplaçada pel programa europeu «Triton» a càrrec de Frontex.[9]
Posteriorment, a través d'una série de reunions en Europa, el ministre Alfano és capaç de guanyar el respal d'alguns països com França, Alemània i Espanya, que manifesten la seua disponibilitat per a recolzar l'introducció del programa Salamandra.[10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ [1] Immigració, Alemània també recolza a Frontex plus. Publicat en el diari La Repubblica (italià) Consultat el 23/08/2015
- ↑ [2] Immigració, Alfano: “Anche la Germania sosté il Frontex plus” Publicat en el diari La Stampa (italià)Consultat el 23/08/2015
- ↑ [3] [4] archivat en Wayback Machine. Alfano: “Mare Nostrum diventerà Frontex Plus Barche dei trafficanti saranno distrutte” (Alfano: "Mare Nostrum" es traslladarà al Frontex Plus) Publicat en La Stampa (italià)Consultat el 23/08/2015
- ↑ 4,0 4,1 [5] [6] archivat en Wayback Machine. Frontex Plus diversa dona Mare Nostrum Publicat en el Blog d'Angelino Alfano (italià) Consultat el 23/08/2015
- ↑ [7] Migranti, il governo ha deciso: "Mare Nostrum finirà questo mese" Publicat en el diari La Repubblica (italià) Consultat el 23/08/2015
- ↑ [8] Commozione i proteste, li due facce dell'anniversario vaig donar Lampedusa (Commoció i protesta, les dos cares de l'aniversari de Lampedusa) Publicat en el diari La Repúbblica (italià) Consultat el 24/08/2015
- ↑ 7,0 7,1 «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 18 de juliol de 2014. Consultat el 1 d'agost de 2014. L’OPERAZIONE MARE NOSTRUM (L'operació Mare Nostrum) Publicat per la revistav Eurasia (italià) Consultat el 24/08/2015
- ↑ [9] [10] archivat en Wayback Machine. Alfano: Mare Nostrum diventerà Frontex Plus. Barche dei trafficanti saranno distrutte (Alfano: Mare Nostrum es transferirà a Fortex Plus. Barcos dels traficants seran destruïdes) Publicat pel diari La Stampa (italià) Consultat el 24/08/2015
- ↑ [11] Immigrazione, anche dona Germania appoggio a Frontex plus. (Immigració, Alemània també recolza l'operació de Fortex Plus) Publicat en el diari La Repúbblica (italià) Consultat el 24/08/2015
- ↑ [12] Immigrazione, Alfano: “Anche la Germania sosté il Frontex plus”
- Este artícul conté una traducció derivada de «Operación Tritón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.