Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes
La Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (també coneguda com Frontex,[1] acrònim de «Fronteres Exteriors») és una agència de l'Unió Europea encarregada de recolzar l'aplicació de les mides de la Comissió Europea relacionades en la gestió de les fronteres exteriors de l'Unió; control de l'immigració irregular, lluita contra les organisacions criminals i terroristes, aixina com tot lo referent a la seguritat fronteriça i marítima, en respal a les autoritats nacionals. L'eixecució de les decisions de tornada per mig de l'evaluació, la coordinació i la prestació de respal tècnic i operatiu (efectius) de les accions dels Estats membres.
 |
Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
_-_52832016510.jpg)
_-_52831616781.jpg)
Ademés, participa de l'acció fronteriça de l'UE en el marc de la denominada «responsabilitat compartida de la gestió europea integrada de les fronteres», junt en les autoritats nacionals encarregades de la gestió de les fronteres, incloses les guàrdies costeres.[2]
Frontex es va crear en 2004.[3] En 2016, l'orgue es va modernisar per a convertir-se en l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, i es varen ampliar les seues competències.[3] L'agència renovada va escomençar a funcionar oficialment el 6 d'octubre de 2016 en el punt de control fronteriç Kapitan Andreevo (entre Bulgària i Turquia).[4]
L'agència té com a objectius primordials introduir normes comunes per a la gestió de les fronteres exteriors i extremar la vigilància sobre les mateixes. Per a això, realisa anàlisis periòdics de riscs i acomet evaluacions de vulnerabilitat obligatòries en la finalitat d'identificar i corregir els punts flacs del sistema. Ademés, envia als Estats membres les fronteres exteriors dels quals es troben en perill agents d'enllaç en la potestat d'accedir als sistemes nacionals d'informació pertinents. A fin de que este organisme puga eixercitar les seues tasques, es preveu un increment gradual del seu presupost. D'esta manera, els 143 millons d'euros inicialment prevists per a 2015 varen passar a 238 millons d'euros en 2016; 281 millons, en 2017 i previsions de 322 millons d'euros per a 2020. També aumentarà, de manera gradual, el personal de l'Agència, que passarà dels 402 treballadors de 2016 als 1000 estimats per a 2020.[5]
| Estat | Guàrdia fronteriça |
|---|---|
| Alemània | Policia Federal |
| Àustria | Policia Federal |
| Bèlgica | Policia Federal |
| Bulgària | Policia de Fronteres |
| Chipre | Policia |
| Dinamarca | Policia |
| Eslovàquia | Oficina de la Policia de Fronteres i d'Estrangeria |
| Eslovènia | Policia |
| Espanya | Guàrdia Civil, Policia Nacional, |
| Estònia | Policia i Guàrdia de Fronteres |
| Finlàndia | Guàrdia de Fronteres |
| França | Policia Nacional |
| Grècia | Policia, Guardacostas de Grècia |
| Hongria | Policia |
| Islàndia | Guàrdia Costera |
| Itàlia | Guàrdia Costiera, Guàrdia vaig donar Finança |
| Letònia | Guàrdia Estatal de Fronteres |
| Lituània | Servici Estatal de Guàrdia Fronteriça |
| Luxemburc | Policia |
| Malta | Servici de control de fronteres |
| Noruega | Policia |
| Països Baixos | Real Policia Militar |
| Polònia | Guàrdies fronteres |
| Portugal | Servici Exterior i fronteres |
| República Checa | Servici de Policia de Fronteres i Estrangers |
| Romania | Policia de Fronteres |
| Suècia | Guàrdia Costera |
| Suïssa | Guàrdia Fronteriça |
Història
En 2002 es ratifica la creació d'un Orgue comú d'experts en fronteres exteriors a efectes de la gestió integrada de les fronteres exteriors. El 26 d'octubre de 2004 es crea Frontex. El 26 d'abril de 2005 s'establix la sèu de la Frontex en Varsòvia i entra en funcions l'1 de maig.
la crisis migratòria europea de 2015 va posar de relleu la necessitat de millorar la seguritat en les fronteres exteriors de l'Unió Europea, en demostrar-se que Frontex posseïa un poder llimitat a l'hora de recolzar als Estats membres en la protecció de les seues fronteres exteriors. Llavors, Frontex contava en un personal i una dotació insuficients. Caria de l'autoritat necessària per a portar a terme les seues pròpies operacions de gestió fronteriça, busca, rescat i tornada. Ademés, en matèria de recursos, l'Agència es finançava a partir de les contribucions voluntàries dels Estats membres. Per tot això, es va instar a la Comissió Europea a que prenguera cartes en l'assunt.
A raïl d'esta crida, la Comissió Juncker va propondre la renovació del sistema en decembre de 2015.[7] França i Alemània varen recolzar la seua proposta; no obstant, Polònia i Hongria es varen opondre a la mateixa, preocupats per la cessió de sobirania que comportava.[8]
Els fonaments llegals de la proposta de renovació es recolzen en els apartats b) i d) del paràgraf 2 de l'artícul 77 i l'apartat c) del paràgraf 2 de l'artícul 79 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea. El citat artícul 77 otorga jurisdicció suficient a l'Unió Europea per a aprovar una llegislació sobre la "instauració progressiva d'un sistema integrat de gestió de les fronteres exteriors", mentres que l'artícul 79 l'autorisa a decretar una normativa sobre la repatriació de ciutadans de tercers països que residixquen illegalment en l'Unió Europea.
L'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes no és una nova organisació. No va substituir a Frontex sino que va conservar la mateixa personalitat jurídica. L'objectiu de la Comissió Europea va ser el de reforçar el mandat de l'Agència, aumentant les seues competències i equipandola per a portar a terme les seues activitats operatives. Per lo demés, l'Agència coordinarà el seu treball en l'Agència Europea de Control de la Peixca i l'Agència Europea de Seguritat Marítima en relació en les funcions dels guardacostas.
Organisació
La gestió quotidiana de les regions fronterices exteriors és responsabilitat dels Estats membres. Frontex recolza als membres que necessiten assistència, i coordina la gestió general de les fronteres exteriors d'oraganisació. La vigilància i el patrullaje de les fronteres exteriors de l'Unió Europea (UE, en concret l'espai Schengen, inclosos els països associats a l'Acort, aixina com els Estats membres de l'UE que encara no formen part de l'espai Schengen) serà una responsabilitat compartida entre l'Agència i les autoritats nacionals. El seu primer president, va ser el militar finlandés Ilkka Laitinen.[9]
Frontex conta en una reserva de guàrdies de fronteres i pot comprar el seu propi equip. No obstant, els Estats membre a on es registra este equip (açò es referix principalment a bucs patrulla, avions, etc. que necessiten una bandera d'estat) estan obligats a posar-ho a disposició de l'Agència quan siga necessari. Ademés dispon d'un contingent d'intervenció ràpida de guàrdies de fronteres i un contingent d'equip tècnic, en l'intenció d'eliminar l'escassea de personal i equipament.
L'Agència conta en un nou mandat per a enviar funcionaris d'enllaç i iniciar operacions conjuntes en tercers països veïns, entre les que es troben aquelles desenrollades en territori propi.
Seguiment i anàlisis de riscs
Frontex té un centre de seguiment i anàlisis de riscs en autorisació per a supervisar els fluix migratoris cap a l'Unió Europea i dins d'ella. Els anàlisis de riscs incluiyen el terrorisme i la delinqüència transfronterer. Per tant, es processen les senyes personals d'aquells sospitosos d'estar involucrats en actes terroristes i es colaborarà en atres agències de l'UE i organisacions internacionals en la prevenció del terrorisme. Aixina mateix, es va establir una evaluació obligatòria de la vulnerabilitat de les capacitats dels Estats membres per a afrontar reptes actuals o venidors en les fronteres exteriors de Schengen.
L'Agència pot llançar operacions conjuntes que inclouen l'us de drones quan siga necessari. El sistema d'observació terrestre de l'Agència Espacial Europea, conegut com Programa Copérnico, proveïx a l'Agència de vigilància per satèlit en temps real junt en el sistema actual de vigilància de la frontera Eurosur.
El dret d'intervenció
Quan es troben deficiències en el funcionament del sistema de gestió de fronteres d'un Estat membre com a resultat d'una evaluació obligatòria de la vulnerabilitat, Frontex tíene poder per a exigir a dit Estat membre que adopte les mides correctives oportunes. En situacions urgents que posen en risc el funcionament de l'espai Schengen o en cas que les deficiències mencionades anteriorment no s'hagen solucionat, l'Agència tindrà la capacitat d'intervindre directament per a assegurar que s'adopten les mides oportunes, inclús quan l'Estat membre en qüestió no haja solicitat ajuda o no considera que hi haja necessitat d'intervencions adicionals.
Sobre el dret d'intervenció, els Estats membre podran solicitar operacions conjuntes, intervencions fronterices ràpides i el desplegament d'equips Frontex per a recolzar a les autoritats nacionals quan s'experimente un fluix migratori que pose en perill l'espai de Schengen. En tal cas, especialment quan l'acció d'un Estat Membre no siga suficient per a manejar la crisis, la Comissió Europea tindrà autoritat per a adoptar una decisió vinculant, que determinarà si una situació concreta requerix accions urgents en l'àmbit de l'UE. Segons esta decisió, l'Agència podrà intervindre i desplegar equips Frontex per a assegurar que s'eixecuten estes accions, inclús quan un Estat membre no siga capaç o no desige prendre les mides pertinents.
El dret d'intervenció és un assunt polèmic que dividix a la Comissió i els països membre (especialment aquells en fronteres exteriors com Grècia, Hongria, Itàlia i Polònia). Estos últims desigen assegurar-se de que l'intervenció només serà possible en el consentiment de les parts més implicades.
En situacions d'emergència, s'enviaran equips d'intervenció a zones de conflicte en l'objecte de reforçar la seguritat, ya siga a petició d'un Estat membre o per pròpia iniciativa de l'Agència. Com ya ha quedat reflectit, la possibilitat d'un desplegament de recursos sense l'aprovació del Govern implicat, constituïx l'aspecte més polèmic d'este pla.[5]
Vore també
- [[Archiu:{{#switch:Unió Europea|20px|Vore el portal sobre Unió Europea]] Portal:Unió Europea. Contingut relacionat en Relacions internacionals.
- Lliure circulació de persones, immigració i asil en l'Unió Europea
- Refundació de l'Unió Europea
Referències
- ↑ «Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex)».
- ↑ «Reglamente (UE) 2016/399». Europa.
- ↑ 3,0 3,1 «¿Qué és Frontex?». Frontex. Consultat el 8 de giner de 2021.
- ↑ «News - European Commission». commission. europa. eu.
- ↑ 5,0 5,1 «European Agenda on Migration: Securing Europe's External Borders». europa. eu. European Commission. Consultat el 15 de decembre de 2015.
- ↑ «National Authorities» (en en). Frontex. Archivat des d'el original, el 14 de giner de 2021. Consultat el 12 de giner de 2021.
- ↑ «A European Border and Coast Guard to protect Europe's External Borders». European Commission. Consultat el 15 de decembre de 2015.
- ↑ «Migrant crisis: EU to launch new border force pla». BBC. Consultat el 15 de decembre de 2015.
- ↑ «[1]». Consultat el 5 d'octubre de 2019 (en finlandés).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Agencia Europea de la Guardia de Fronteras y Costas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.