Anar al contingut

Arraval

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Arraval (desambiguació).
Mapa de la ciutat de Valéncia i les seues afores en 1808, durant la guerra de l'Independència, a on s'aprecien distints arravals.

Un arraval (del àrap hispànic: «arrabáḍ», i este del àrap clàssic: «rabaḍ», àrap الرَّبَض, al-rabad)[1] és una extensió o agrupació territorial de vivendes i comerços no subjectes a control municipal o plans urbanístics.

Va ser característic del creiximent de les ciutats europees durant l'Edat Mija, com a formació urbana espontànea extramuros, és dir, fòra del recint amurallado, inicialment en espais oberts, expandint-se a partir de les portes i els camins principals que partien dels núcleus urbans de població, o entorn als nous monasteris i convents que es fundaven en els terrenys veïns a les viles.[2] No obstant, estes aglomeracions poblacionals tindran un sistema jurídic i institucional vinculat al seu núcleu de ciutat o vila important i no a la seua territori circumdant.

Iglésia de Santiago de l'Arraval, que deu el seu nom a que quan es va construir estava situada en els arravals de la ciutat de Toledo.

La típica ciutat hispà-musulmana contava en una alcazaba o almudena (ciutadella) i una medina (ciutat intramurs), abdós rodejades per la seua pròpia muralla, més els arravals.[3] El creiximent d'estos núcleus poblacionals anara dels murs era una manifestació de la necessitat i el creiximent demogràfic. Pero com la muralla era una construcció costosa i llarga, només quan els arravals adquiria certa extensió li'ls incloïa dins del sistema defensiu.[4] En casos com Madrit, inicialment només hi havia una alcazaba, pero el creiximent demogràfic va dur a la formacions d'uns primers arravals que en el temps es varen convertir la medina.[5]

La construcció de noves muralles o cerques, per a ampliar el perímetro municipal, feya que els primitius arravals quedaren inclosos en la ciutat com barris.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Diccionario de la lengua española
  2. ↑ De l'Amo Horga, 2006, pp. 58-59.
  3. ↑ De l'Amo Horga, 2006, p. 59.
  4. ↑ García Ruiz, 2009, p. 175.
  5. ↑ De l'Amo Horga, 2006, p. 60.
  6. ↑ «Prop de l'arraval» (en espanyol). elmadridmigeval. Archivat des d'el original, el 25 de juny de 2013. Consultat el 21 de juny de 2017.

Bibliografia