Arravals de Madrit entre els sigles XII i XVII

Arravals de Madrit entre els sigles XII i XVII es referix al conjunt de núcleus de població desenrollats extramuros del recint amurallado de Madrit entre el periodo baixmigeval i el Renaixença, que es varen formar entorn a la primitiva muralla musulmana a partir del sigle Plantilla:SIGLO.

Els investigadors els associen a les huit portes de la prop de l'Arraval —la primera de les tres successives cerques de Madrit construïdes per motius no defensius sino llegals i fiscals, a raïl del creiximent de la Vila i alçades a partir del sigle Plantilla:SIGLO—, la de la Vega, porta de Moros, la de la Llatina junt al postigo de Sant Millán, el portell d'Antón Martín, també conegut com porta de Vallecas o d'Atocha (que donava al arraval de Santa Creu), la Porta del Sol, la de Sant Martín (o porta de Valnadú), i la de Sant Dumenge.

Aixina mateix, en les afores de la ciutat amurallada, en la confluència dels camins d'Atocha i Toledo, solia formar-se un estany, que per la seua extensió i despuix de desecarse, va deixar lloc per a un lloc de congregació de poble i mercaders en el nou arraval. D'esta forma, des de el Plantilla:SIGLO comença a sorgir en la documentació administrativa de la ciutat un espai cridat plaça de l'Arraval, la futura plaça Major.

Castellanos enumera casi 60 «oficis urbans» documentats en Madrit a finals de el Plantilla:SIGLO, molts d'ells estretament associats en productes agropecuarios. La reunió d'estos gremis en zones determinades, va crear menuts barris com el dels curtidorés en les tenerías junt a la porta de Valnadú o a la nòria del Pozacho (entre les fonts del «riera de Sant Pedro» i la torre de Narigües). Atres voltes, la seua ubicació era imposta pel Concejo, com va ser el cas dels ferrers, que es varen instalar en la plaça de l'Arraval. En el temps, alguns d'estos barris gremials donarien nom a alguns carrers o places de Madrit.

Pla de les distintes cerques de Madrit, publicat en 1847 en el Semanari Pintoresc Espanyol.

Antecedents

L'ocupació cristiana del «Majerit» musulmà en el sigle Plantilla:SIGLO, la Carta de Població del Vicus Sancti Martini concedida per Alfonso VII de Castella en 1126 i la redacció del Fur de Madrit (1202) —que va produir una reorganisació administrativa i política—, varen provocar un creixent increment de la població. La posterior construcció de la muralla defensiva en el sigle Plantilla:SIGLO va ser clar indici de dit creiximent. Per una atra part, i a pesar dels llímits municipals imposts al territori tancat per la prop defensiva, l'espenta econòmica dels arravals va fer que Madrit s'estenguera cap a l'Est —per les característiques topogràfiques—.

Encara que la dispersa historiografia no sol ordenar-los, es podrien diferenciar sis arravals principals en el història de l'urbanisació de la Vila de Madrit, i un apèndix de «arravals menors o barris d'arraval», per lo general conectats o relacionats en els cridats principals.

Arraval de Sant Martín

Artícul principal → Arraval de Sant Martín.

Es va desenrollar entorn al convent de Sant Martín i en els voltants de la porta de Valnadú o Balnadú, i es considera el primer arraval de Madrit del que es té notícia, documentat a partir de 1126.

S'estenia des de la porta de Guadalajara fins a la porta del Sol i d'allí, fins al passege de Tocha o Atocha i estava separada dels arravals de Sant Ginés i de Santa Creu pel arenal de Sant Ginés i els barrancs d'els Caños del Peral, respectivament.

Va tindre en este arraval els seus caserius Álvaro de Lluna, condestable de Castella, maestre de l'Orde de Santiago i valgut del rei Juan II de Castella, i el regidor de la Vila, Bernadino de Mendoza tenia en un dels barrancs de l'Arenal, junt a la porta de Valnadú, una horta. Un atre regidor, Álvaro de Alcocer, que també era secretari dels Reis Catòlics, també tenia en els barrancs de l'Arenal, junt a la muralla musulmana, una horta considerable.

En 1499, per orde del Concejo de la Vila, es va obrir prop de la porta de Valnadú, la casa del Peix per a que allí poguera amerar i conservar els seus «peixos» el gremi de pescaderos. Mercaderia que aplegava a la Vila des dels ports de Galícia i Astúries, puix la peixca del riu Manzanares i atres rius o rieres del veí Guadarrama estava, des d'antic, molt protegida.

Vore també

• Carrers i places del Madrit medieval

Bibliografia

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFCastellanos Oñate2005">Castellanos Oñate (2005). El Madrit dels Reis Catòlics, Madrit: La Llibreria. ISBN 8496470105.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFDe l'Amo Horga2003">De l'Amo Horga, Llum María (2003). Cerques, portes i portells de Madrit, (XVI-XIX), Madrit: Universitat Complutense. ISBN 9788466929905.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGea2006">Gea (2006). Guia del pla de Texeira (1656), Madrit: La Llibreria. ISBN 9788496470453.
• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFMesonero Romans1861">Mesonero Romans, Ramón de (1861). L'antic Madrit. Passejades històric-anecdòtiques pels carrers i cases d'esta vila (primera part), 2010 edició, Madrit: edició facsímil de Blat Edicions, pp. 157 i ss. ISBN 9788489787414.
• (1990) Madrit musulmà, cristià i baixmigeval, Madrit: Avapiés. ISBN 8486280443.

• <cite style="font-style:normal" id="CITAREFRépide2011">Répide (2011). María Isabel Gea (ed.). Els carrers de Madrit, Madrit: Edicions La Llibreria. ISBN 9788487290909.