Prop de l'Arraval
La prop del Arraval va ser la primera de les tres successives cerques de Madrit construïdes per motius no defensius sino llegals i fiscals, a raïl del creiximent de la Vila i alçades a partir del sigle xii.
A diferència de les dos últimes, no es coneix en exactitut el traçat de la primera prop, per lo que es barallen vàries possibilitats, entre elles, que partia de la porta de Moros i seguia pels actuals carrers de Maldonadas, del Duc d'Alba (plaça de Tirso de Molina), carrer del Comte de Romanones, Carretas, Preciosos i plaça de Sant Dumenge, enllaçant en l'Alcázar per la carrer de la Bola.[2]
Sí consten les seues portes i portells, la de la Vega, Porta de Moros, la de la Llatina junt al portell de Sant Millán, el portell d'Antón Martín, també conegut com porta de Vallecas o d'Atocha (que donava al arraval de Santa Creu),[3][4] la Porta del Sol, (destruïda en 1539),[5] la de Sant Martín,[6] i la de Sant Dumenge.[7]
La prop de l'Arraval va ser reemplaçada per la que Felipe II va ordenar construir en 1566, [8] que a la seua volta va quedar ampliada per la Real Prop de Felipe IV, que va rodejar la ciutat entre 1625 i 1868 i que el seu traçat pot distinguir-se en el Pla de Madrit (1656), del cartógrafo portugués Pedro Texeira.
Arravals de Madrit
Els arravals varen ser núcleus de població no subjectes a plans municipals que varen nàixer i es varen desenrollar entorn als convents, ermites i iglésies que es varen construir fòra de la muralla musulmana de Madrit des del sigle xii. El primer arraval del que es té notícia, a partir de 1126, va anar l'arraval de Sant Martín, entorn al convent de Sant Martín,[7] seguit pel arraval de Sant Ginés, en els voltants de l'iglésia de Sant Ginés de Arlés.[7]
Mentres que els arravals de Sant Dumenge i de Santa Creu es coneixen des de mediats del sigle xiii,[7] el de Sant Francisco, també d'eixa época, no es va integrar en la Vila de Madrit fins a la segona mitat del sigle xvi. L'últim arraval va ser el de Sant Millán, de mitan del sigle xv.
Evolució, superfícies i traçats
El relat més antic ho dona León Pinelo, que informa de que es va alçar una nova prop en el sigle xiii per a acollir als cavallers castellans i lleonesos que varen vindre en Alfonso VIII, rei de Castella entre 1158 i 1214,[7] lo que sembla fer referència a l'arraval de Sant Martín, únic documentat en eixe periodo.[7]
Una atra possibilitat és que la prop no englobara a tots els mencionats, sino que cada nou barri va poder tindre una prop independent, lo que sembla confirmar el fet de que, tant l'arraval de Sant Martín com ell de Sant Dumenge, varen tindre les seues pròpies cerques en algun moment.[7] A la seua volta, esta teoria dona joc per a un atre supòsit, en el sentit de que estos dos arravals varen formar un recint comú proveïts en una mateixa porta, la de l'Arraval, i un portell, el Postigo de Sant Martín.[7]
Per una atra part, Montero Vallejo afirma que, cap a 1438, a causa d'una epidèmia es va alçar un mur que englobaria a tots, incloent els de Santa Creu i Sant Millán.[9] Atres autors proponen que la prop es va construir una miqueta més vesprada, durant el regnat d'Enrique IV entre 1454 i 1474.[7]
Vore també
Referències
- ↑ «Fondo cartogràfic de la Biblioteca Nacional d'Espanya».
- ↑ Lacarta, Manuel. el+arraval+madrid&focus=searchwithinvolume&q=prop+de el+arraval La Casa d'Àustria i la monarquia de Madrit, pág. 48. La Llibreria, 2006. En Google Books. Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ JA Goitia Cruz, (2007), Efímer i perdurable. Entrades triumfals en el Madrit cortesano: les portes d'Alcalà i Atocha, Anals de l'Institut d'Estudis Madrilenys
- ↑ «Muralles, Cerques i Portes de Madrit». unaventanadesdemadrid. Consultat el 1 de setembre de 2016.
- ↑ González Alonso, Rubén. el+arraval+madrid&hl=és&sa=X&vore=0ahUKEwj43Zy1g__MAhXHAxoKHT3nCuoQ6AEIJjAC#v=onepage&q=prop%20de el%20arraval&f=false Madrit, pág. 96. Alhena Mija, 2011. En Google Books. Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ Mesonero, 1861, p. 93.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 7,7 7,8 De l'Amo Horga, 2002, pp. 58-9.
- ↑ «Les obres de Serrano destapen la prop de Felipe IV».ABC.Consultat el 29 de maig de 2016.
- ↑ Llosa Contreras, Carmen el+arraval+madrid&focus=searchwithinvolume&q=prop+de el+arraval El Concejo de Madrit en el trànsit de l'Edat Mija a l'Edat, p. 519. Dykinson, 1999. En Google Books. Consultat el 29 de maig de 2016.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerca del Arrabal» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.