Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné dones sciences, dones arts et dones métiers
La Encyclopédie, ou Dictionnaire raisonné dones sciences, dones arts et dones métiers (Enciclopèdia, o Diccionari raonat de les ciències, les arts i els oficis) és una enciclopèdia editada entre els anys 1751 i 1780 en França baix la direcció de Denis Diderot i Jean Li Rond d'Alembert. Li la coneix coloquialment com la «Enciclopèdia de Diderot i d'Alembert». El seu propòsit va ser reunir i difondre, en un text clar i accessible, els fruts del coneiximent i del saber acumulats fins a llavors a la llum de la raó. D'esta manera, expon l'ideologia llaïciste, pragmàtica, materialiste i burguesa de l'Ilustració. Conté 72 000 artículs de més de 140 colaboradors, entre ells Voltaire, Jean-Jacques Rousseau, el baró de Holbach o Turgot, per citar alguns.
Li la considera una de les més grans obres del XVIII, no solament per ser la primera enciclopèdia francesa, sino també per contindre la síntesis dels principals coneiximents de l'época, en un esforç editorial considerable per al seu temps.
Pel saber que conté, l'esforç que representa i per les intencions que els seus autors li varen assignar, es va convertir en un símbol de la plasmació de l'Ilustració, un arma política i en l'objecte de numerosos enfrontaments entre els editors, els redactors i representants dels poders establits, tant secular com a eclesiàstic.
La Enciclopèdia, o diccionari raonat de les ciències, arts i oficis va constituir una obra central a on els filosófos ilustrats varen intentar compilar els coneiximents de l'época.
Antecedents
L'idea de publicar una enciclopèdia en francés va nàixer de l'influència i de l'èxit editorial en Anglaterra de la Cyclopaedia (Diccionari Universal de les Ciències i l'art) (1728) d'Ephraim Chambers, aixina com de la publicació del Diccionari de Trévoux (1704-1771) compost pels jesuïtes. Encara que també és de destacar l'existència d'una àmplia demanda dels llectors d'este tipo d'obres. Aixina mateix, varen prendre com a base els treballs de Pierre Bayle en la seua publicació del Dictionnaire historique et critique en 1697, i de John Harris, en el seu Lexicon technologicum o Universal Dictionary of the Arts and Sciences en 1704 com a llibres de consulta anteriors i prefiguracions de l'enciclopèdia.
L'editor francés André Li Breton, llibrer d'èxit i especialiste en la traducció d'obres angleses, va obtindre en 1745 una llicència per a efectuar una traducció al francés de la Cyclopaedia de Ephraim Chambers. Per a dirigir el proyecte, Li Breton va elegir en principi a John Mills, un anglés resident en França, i a l'abat Jean-Paul de Gua de Malves, pero per diferents raons, varen abandonar el proyecte. En 1747 Li Breton va encomanar a Diderot i D'Alembert l'elaboració editorial de la Encyclopédie.
Desenroll de la publicació
L'incorporació de Diderot i D’Alembert va transformar per complet el proyecte, passant de ser una simple traducció a la creació d'una obra de major magnitut, de biaix llaic, pragmàtic, burgués i crític, destinada a la divulgació dels coneiximents de l'época, en treballs inèdits i numeroses ilustracions.
Per a l'ordenació temàtica i estructural de l'enciclopèdia, Diderot i D’Alembert es varen inspirar en l'arbre dels coneiximents humans de Francis Bacon, exposta en la seua obra Novum organum (1620) i també varen tindre en conte a Descartes i la seua Discurs del Método (1637). Els térmens identificats en l'arbre de coneiximents s'ordenen per orde alfabètic, d'ahí el nom de diccionari. Ademés, s'afigen reenvíos en cada entrada cap als térmens citats o relacionats.
Entre 1747 i 1750 es va portar a terme la preparació de l'obra. En 1750 es va publicar el denominat Prospecte de l'Enciclopèdia, redactat per Diderot, que ya va suscitar polèmica en els jesuïtes i per fi en 1751 es va presentar el primer volum. Esta publicació va provocar una forta oposició en alguns sectors de la societat francesa i l'obra va continuar en mig de grans polèmiques. Un d'estos conflictes va ser el denominat "Affaire Prades". L'abat Jean-Martin de Prades va presentar la seua tesis doctoral en La Sorbona en 1752, una referència directa al Discurs Preliminar de Diderot. Açò va dur a una série de problemes tant per a l'autor com per al proyecte. En primera instància es va denunciar un ateisme per part del clerc, com a conseqüència del proyecte editorial. Diderot va ser capturat i dut a la presó de Vincennes a on va passar prop de quatre mesos, mentres que Prades es va exiliar en Berlín.[1] Açò provocaria que el proyecte anara sancionat en els seus dos primers volums per considerar-los elements de sedició. Este incident va ser aprofitat per polemistas com Charles Palissot i Jacob-Nicolas Moreau —contraris a les idees ilustrades— per a generar discrepància i desprestigiar el proyecte.
L'enorme revol causat en l'Antic Règim va ser degut principalment al to de tolerància religiosa de l'obra, ya que la Encyclopédie incloïa a pensadors protestants, classificava la religió com una branca de la filosofia i no com l'últim recurs del coneiximent i de la moral.
Des del començ de la seua publicació, es varen formar dos bandos clarament definits en la societat francesa. D'un costat, el poder religiós en els jesuïtes al front i en el respal del Delfí del Rei i els seus aplegats i també una part de l'intelectualitat, envidiosa de l'èxit alcançat pels enciclopedistas. En l'atre costat, es trobaven part de la cort, en Madame de Pompadour —amant del rei— al cap, el director de la Biblioteca Nacional, Guillaume Malesherbes i una bona part dels millors escritors de l'época.
L'obra va ser posada per l'Iglésia catòlica en el Índex de llibres prohibits en 1759, quan s'havien publicat els primers sèt volums. En eixe mateix any se'ls varen retirar als impressors els permissos de l'Estat per a seguir publicant-la i D'Alembert va decidir abandonar el proyecte. Ya sense D'Alembert, pero consagrant el pacte propugnat per ell, que considerava la Encyclopédie un proyecte d'interés nacional,[2] esta va poder proseguir de forma tácito i molt vigilada fins a completar els 28 volums (onze d'ilustracions) de l'obra en 1772.
Pels problemes en la censura de la Encyclopédie i d'atres escrits independents dels seus colaboradors, es va produir un conflicte entre Diderot i D’Alembert, per un costat, i Li Breton, per l'atre.
Volums complementaris i edicions posteriors
En 1775 Charles Joseph Panckoucke va obtindre els drets per a reeditar l'obra. Este editor va publicar un total de sèt volums de materials complementaris: en 1776 dos volums de text, en 1777 atres dos de text i un tercer d'ilustracions i finalment un índex complet de l'obra que va comprendre atres dos volums i que va ser elaborat per Pierre Mouchon (Table analytique et raisonnée de l’Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné dones sciences, dones arts et dones métiers). Jean-Baptiste-René Robinet va ser l'editor d'estos Suppléments.
Alguns estudiosos inclouen estos sèt volums "extra" com a part de la primera edició completa de la Enciclopèdia, per a fer un total de 35 volums, a pesar de que no varen ser escrits o editats pels autors originals.
Entre 1782 i 1832, Panckoucke i els seus successors varen publicar una edició expandida del treball que va aplegar a tindre 206 volums organisats per matèries, la Encyclopédie méthodique. Dit treball, enorme per al seu temps, va ocupar mil treballadors en producció i 2250 contribuidores.
A esta producció se li ha vinculat en una versió apócrifa, Agasse, que es va terminar de publicar en 1832.cita requerida
Per l'alt preu que costava cada volum, la seua recepció es va vore llimitada l'aristocràcia, la burguesia, l'eixèrcit i el clero. Pero això no va impedir que el restant de la població consultara l'obra; els formats en quartos i octaus varen permetre l'existència d'un eixemplar en la majoria de les biblioteques franceses, principalment aquelles denominades cabinet littéraire, clubs de llectura a on els usuaris podien consultar els materials per una lliura i mija al més.[1]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Darnton, Robert (2006). El negoci de l'Ilustració. Història editorial de l'Encyclopédie 1775-1800, Fondo de Cultura Econòmica - Turner, p. 335-336. disponible on line en https://books.google.cl/books?aneu=aqVrK9oss1sC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false
- ↑ D'Alembert: el nou intelectual entre ‘biopolítica’ i ‘capitalisme d'imprenta’ de Gonçal Maig.
Bibliografia
- Blom, Philipp. Encyclopédie: El triumfo de la raó en temps irracionals. Madrit: Anagrama, 2007.
- Blom, Philipp: Gent perillosa. El radicalisme oblidat de l'Ilustració europea. Barcelona: Anagrama, 2012.
- Burke, Peter, Història social del coneiximent: de Gutenberg a Diderot. Barcelona: Paidós, 2002.
- Roche. ¿Fan la revolució els llibres?, Quaderns de Història 16. ISBN 84-85229-77-0.
- Darnton, Robert, Edició i subversió: Lliteratura clandestina en l'Antic Règim. Madrit: FCE-Turner, 2003.
- Domínguez, Martí. L'Enciclopèdia, la revolució de les idees (Història National Geographic, número 77).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Encyclopédie ou Dictionnaire raisonné des sciences, des arts et des métiers» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.