Anar al contingut

Floculació

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Electrocoagulacion.jpg
Floculació iònica.

La floculació és un processe químic per mig del qual, en l'adició de substàncies denominades floculantes, s'aglutinen les substàncies coloidales presents en l'aigua, facilitant d'esta forma la seua decantament i posterior filtrat. És un pas del procés de potabilización d'aigües d'orige superficial i del tractament d'aigües servides domèstiques, industrials i de la mineria.

Els composts presents en l'aigua poden ser:

Processe

[editar | editar còdic]

El procés de floculació és precedit per la coagulació, per això se sol parlar dels processos de coagulació-floculació. Estos faciliten la retirada de les substàncies en suspensió i de les partícules coloidales: La coagulació és la desestabilisació de les partícules coloidales causades per l'adició d'un reactiu químic cridat coagulante el qual, neutralisant les seues càrregues electrostàtiques, fa que les partícules tendixquen a unir-se entre sí. La floculació és l'aglomeració de partícules desestabilisades en microflóculos i despuix en els flóculo més grans que tendixen a depositar-se en el fondo dels recipients construïts per a este fi, denominats sedimentadores.

Els factors que poden promoure la coagulació-floculació són el gradient de la velocitat, el temps i el pH. El temps i el gradient de velocitat són importants en aumentar la provabilitat de que les partícules s'unixquen i dona més temps per a que les partícules descendixquen, per efecte de la gravetat, i aixina s'acumulen en el fondo. Per una atra part el pH és un factor prominent en l'acció desestabilizadora de les substàncies coagulantes i floculantes.

La solució floculante més adequada a la naturalea dels materials en suspensió en la finalitat de conseguir aigües decantades netes i la formació de fancs espessos es determina per proves, ya siga en laboratori o en el camp.

En la mineria, els floculantes utilisats són polímero sintètics d'alt pes molecular, les molècules del qual són de cadena llarga i en gran afinitat per les superfícies sòlides. Estes macromolécula es fixen per adsorció a les partícules i provoquen aixina la floculació per formació de ponts interpartículas.

Tipos de floculació

[editar | editar còdic]

Floculació iònica

[editar | editar còdic]

Per mig de la floculació iònica es modifiquen les molècules dissoltes en un decorregut per mig de l'acció dels cridats floculadores iònics, que són els elements materials composts per tubos d'acer inoxidable, argent o coure, que conectats en el seu extrem a pols de corrent directa, positiva o negativa, generen l'activitat iònica. Els floculadores iònics sumergits en el decorregut produïxen un camp elèctric de baixa intensitat en activitat iònica constant, que incrementa l'energia dels electrons d'enllaç; llavors, els àtoms que componen les molècules diluïdes en el mig sofrixen un canvi en la seua estructura que les du a la seua forma més elemental, confirmant la teoria electrolítica de la dissociació.


Referències

[editar | editar còdic]