Archaeplastida
Archaeplastida o Primoplantae és un dels grups principals d'Eukarya puix comprén les algues verdes i plantes terrestres (Viridiplantae), les algues roges (Rhodophyta), un grup poc conegut d'algues unicelulars denominat Glaucophyta i als gèneros de proto-algues Rhodelphis i Picomonas descoberts recentment.[1] Se li sol otorgar categoria de regne i equival al regne Plantae (Cavalier-Smith 1998)[2] en alguns sistemes de classificació.[3][4] El grup comprén unes 310.000 espècies descrites.[5]
Característiques
[editar | editar còdic]Primoplantae inclou organismes autótrofos (exceptuant Picomonas i Rhodelphis, que contenen cloroplastos que varen perdre la capacitat de realisar la fotosíntesis) que contenen cloroplastos i obtenen l'energia que necessiten a través de la fotosíntesis. Els cloroplastos estan rodejats per dos membranes, lo que sugerix que són el resultat de l'endosimbiosis primària d'una cianobacteria. És dir, que l'antecessor d'este grup era un organisme fagotrofo que va ingerir una cianobacteria, la qual no va anar completament digerida, sino que va colonisar la cèlula del depredador donant lloc posteriorment als cloroplastos. Les dos membranes que rodegen el cloroplasto procedixen de les membranes originals de la cèlula de la cianobacteria. Precisament per això Archaeplastida és un nom alternatiu d'este grup.
Atres grups d'eucariota posseïxen també cloroplastos, com el Supergrupo SAR, Cryptophyta, Haptophyta i Euglenozoa, pero en estos organismes els cloroplastos estan rodejats per tres o quatre membranes, lo que sugerix que varen ser adquirits de forma secundària a partir d'una Primoplantae (d'algues verdes o roges). La tercera membrana del cloroplasto deriva de la membrana celular de l'alga fagocitada i la quarta és un vestigi de la membrana de la vacuola alimentícia.
Les cèlules de Archaeplastida típicament carixen de centríols i tenen mitocondries en crestes planes. Tenen generalment una paret celular que inclou celulosa en la seua composició i l'aliment s'almagasena en forma d'almidó. No obstant, estos caràcters els compartixen en atres eucariota. La principal evidència de que el grup és monofilético ve d'estudis genètics, que sugerixen que els plasts tenen provablement un orige únic.
Classificació
[editar | editar còdic]Archaeplastida inclou cinc grups prou diferents:
- Les algues verdes i les plantes terrestres (Viridiplantae) es pigmentan en clorofila a i b, pero carixen de ficobiliproteínas.
- Les glaucofitas (Glaucophyta) tenen una posició filogénetica incerta: posseïxen plasts primitius, denominats cianeles, que retenen característiques típiques de les cianobacterias. Aixina, presenten els pigments cianobacteriales típics, una paret residual de peptidoglicano entre les dos membranes i carboxisomes, que es consideren procedents del endosimbionte bacterià.
- Les algues roges (Rhodophyta) tenen com a pigments clorofila a i una ficobiliproteína, com la majoria de les cianobacterias. Els pigments que els donen el característic color rojós permeten a estes algues aprofitar la llum a prou profunditat en el mar.
- Rhodelphis: és un gènero de proto-alga o arqueoplastido que conté un cloroplasto que no pot realisar la fotosíntesis per lo que és heterótrofo. Constituïx el grup germà de les algues roges i podria ser un esclavó intermediari de l'orige de Archaeplastida.[1]
- Picomonas: és un gènero de proto-alga o arqueoplastido que aparentment ha perdut el cloroplasto i la capacitat per a realisar la fotosíntesis per lo que és heterótrofo. Esta estretament emparentat en les algues roges i el gènero Rhodelphis i podria ser un esclavó intermediari de l'orige de Archaeplastida.
Alguns autors han denominat a este grup simplement plantes o Plantae (1998), sembla ser el primer nom sugerit per a este grup.[2]
ya que el nom Plantae és ambigu, atres noms han segut proposts: Primoplantae, que apareix en 2004 i Archaeplastida que va ser propost per Adl et al. (2005).
Els investigadors consideren que Archaeplastida, el Supergrupo SAR i atres chicotets grups com Cryptista o Haptista formen part del clado Diaphoretickes.[6] Abdós grups han adquirit cloroplastos, Archaeplastida per endosimbiosis primària d'una cianofícea, el supergrupo SAR, Cryptista i Haptista per endosimbiosis secundària d'un alga roja. A la seua volta, estos grups junt en Discoba formarien part del clado Diphoda (cèlules eucariota en dos flagelos, per lo manco ancestralment). Un dels grups de Discoba, en concret Euglenozoa, ha adquirit cloroplastos per endosimbiosis secundària d'un alga verda.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 “Senar-photosynthetic predators llaure sister to ret algae” (en) . Nature 572 (7768): 240–243. doi:. ISSN 1476-4687. PMID 31316212.
- ↑ 2,0 2,1 Cavalier-Smith, T.(1998).«A revised six-kingdom system of life».Cambridge University Press.73
- 203-266.doi:10.1017/S0006323198005167.
- ↑ «Copia archivada». Archivat des d'el original, el 23 de novembre de 2019. Consultat el 23 de novembre de 2019.
- ↑ https://www.itis.gov/servlet/singlerpt/singlerpt?search_topic=TSN&search_value=660046#null
- ↑ Chapman, A. D. (2009). Numbers of living species in Austràlia and the world
- Archivat el 28 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine..
- ↑ Burki F, Pawlowski J. “Monophyly of Rhizaria and multigene phylogeny of unicellular bikonts”. Mol. Biol. Evol. 23 (10): 1922–30. doi:. PMID 16829542.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Archaeplastida» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.