Rhodelphis

Rhodelphis

Rhodelphis és un arqueoplastido o un tipo de proto-alga que viu en ambients aquàtics i és el grup germà de les algues roges. A diferència de les algues roges que no tenen etapes flagellades i generalment són fotosintéticas, Rhodelphis és un heterótrofo flagellat que conté un cloroplasto remanente que no és capaç de realisar fotosíntesis, pero pot eixercitar un paper en les vies bioquímiques de la cèlula, com síntesis d'hemo i agrupamiento de ferro-sofre. El nom Rhodelphis sugerix al seu cloroplasto el qual és un rodoplasto similar al de les algues roges.

Este gènero és important per a la comprensió de l'evolució dels cloroplastos perque proporciona informació sobre la morfologia i bioquímica dels primers arqueoplastidos o els primers membres del regne Plantae. Rhodelphis és ovoide en un extrem anterior ahusado que du dos flagelos orientats perpendicularment.

Importància evolutiva

Rhodelphis forma part dels arqueoplastidos o el regne Plantae, un grup que compartix un antepassat comú que va obtindre el primer cloroplasto per endosimbiosis en una cianobacteria. Ya que no existien intermediaris dels events endosimbióticos primaris, el descobriment de Rhodelphis pot proporcionar informació sobre el tipo d'organismes que poden haver absorbit els cloroplastos en primer lloc, els antepassats de tots els arqueoplastidos o el regne Plantae. Ademés, mostra alguns dels passos que es varen prendre al principi de l'evolució dels cloroplastos, com el direccionament de proteïnes i la transició de la fagotrofia a la mixotrofia. Estos descobriments són importants per a comprendre l'orige de les algues verdes, les plantes i les algues roges, que són productors primaris integrals en tot lo món.

Descripció

Rhodelphis mylnikovi.

Rhodelphis és un organisme unicelular ovoide en un diàmetro de 10-13 µm. Les cèlules no contenen pigments, per lo que semblen en la seua majoria blanques baix un microscopi i estan cobertes de glicostilos en forma de paragua. Les cèlules són mòvils i poden nadar usant les seues dos flagelos. Els flagelles, que s'originen just baix de l'extrem anterior de la cèlula, són perpendiculars entre sí i tenen aproximadament la mateixa llongitut. El flagelle d'orientació posterior està cobert de mastigonemas similars a pèls. No hi ha cap aparat d'alimentació ostensible, pero la fagocitosis té lloc en l'extrem posterior. L'evidència de les proteïnes d'importació a cloroplastos ha revelat que el cloroplasto remanente no fotosintetiza. El cloroplasto ha conservat alguna funció en l'ensamblage de grups de ferro-sofre i en la biosíntesis del hemo, pero no sintetisa àcit grassos ni isoprenoides; Rhodelphis usa diferents vies en el citosol para açò. Conté mitocondrias en crestes planes que posseïxen una via de biosíntesis de grups de ferro-sofre i juguen un paper en la biosíntesis del hemo.

Rhodelphis és el grup germà de les algues roges, pero els dos grups diferixen substancialment en la seua composició genètica. El genoma de Rhodelphis és molt més gran que els genomes de les algues roges i les seues gens contenen molts més intrones. Ademés, els anàlisis genòmics varen revelar que Rhodelphis conté moltes seqüències que estan absents en les algues roges, com les que codifiquen proteïnes flagellares i components necessaris per a la fagocitosis. El ancestro comú de les algues roges i Rhodelphis va resultar de l'event endosimbiótico primari al principi de l'evolució dels arqueoplastidos. Els gens que es dirigixen als cloroplastos varen coincidir en els que es troben en les algues roges ho implica que els plasts de Rhodelphis són rodoplastos.