Algues verdes
Les algues verdes o Chlorophyta sensu clapixc és el grup parafilético de les algas del que han evolucionat les plantes terrestres.[1] Algunes fonts usen encara el terme Chlorophyta[2] i més antigament Chlorophyceae, pero després estos térmens s'han usat per a delimitar subgrups, de tal manera que el grup de "algues verdes" com a tàxon ha devingut en informal, considerant-se que taxonómicamente inclou als grups d'algues Chlorophyta i Charophyta. Com a algues verdes s'han descrit fins ara unes 10 000 espècies diferents, sent les més diverses de totes les algues. Encara que es troben també en les mars, són més diverses en les aigües continentals (aigua dolça) comprenent una àmplia varietat d'hàbitat. Moltes són unicelars, freqüentment flagellades, pero unes atres desenrollen formes pluricelares que mai són molt complexes. Hi ha presència de pigments com clorofila a i b, β-caroteno i xantófilas, ademés de substàncies de reserva (almidó), tal com es troba també en les plantes terrestres (regne Plantae stricto sensu), lo que revela el seu parentesc en elles. Hui en dia s'admet que les plantes terrestres es deriven d'algues verdes d'aigua dolça de la divisió Charophyta.
Generalitats
[editar | editar còdic]Es troben en hàbitats molt diversos, inclús en condicions molt rares. Tan sol un 20% de les espècies són marines, el restant són d'aigua dolça. Existixen formes, com Pleurococcus, capaces de desenrollar-se a l'aire en mijos molt humits. Els gonidios, algues, dels líquenes són les més de les voltes algues verdes. En la mar estan distribuïdes donde quiera que aplegue la llum solar suficient per a realisar la fotosíntesis. Les algues verdes poden ser unicelars, freqüentment flagellades, o pluricelares en brots que mai són molt complexos. La major part de les espècies són bentòniques (lligades al fondo) pero les hi ha planctòniques, que viuen en suspensió i són un dels principals components del fitoplàncton. Presenten cèlules flagellades (isocontas), fotosintéticas i contenen clorofila a i b; els cloroplastos contenen almidó; i els tilacoides estan anastomosados. Poden reproduir-se asexualmente, per mig d'esporas mòvils, o sexualment, per mig de la fecundació d'una oosfera (gamet femení) per un gamet masculí freqüentment flagellat (anterozoide).[3] Tenen estructures reproductores simples, els més complexos (Chara) presenten els oogonios envolts. Les esporas i gamets es formen a partir de tot el contingut d'una cèlula mare. Gran diversitat de formes i tamanys. Algunes s'assemblen a plantes superiors puix tenen "òrguens" semblants a tallos, fulls i raïls. Algunes viuen associades en foncs formant líquenés.
Denominació
[editar | editar còdic]Alga verda fa referència per traducció al nom científic Chlorophyta —castellanizado com clorófitas o clorófitos—. Tots estos noms, llevat aclariment de la seua circumscripció, són d'us generalment indistint en la lliteratura no especialisada. No obstant, taxonómicamente el grup comprén tant a Chlorophyta (algues verdes clorófitas) com a Charophyta (algues verdes no clorófitas), que és la part del clado Streptophyta que no inclou a Embryophyta (plantes terrestres).
Filogenia
[editar | editar còdic]Conceptualment les "algues verdes" poden ser considerades sistemàticament com un grup parafilético, encara que el grup que inclou a les algues verdes i a les plantes terrestres és monofilético i constituïx el clado Viridiplantae (a voltes considerat restrictivamente com el regne Plantae).
 Arbre filogenético actualisat dels diferents grups de viridofitas. |
- Chlorophyta és un clado que en dependència dels criteris de classificació, queda emmarcat o en el regne Protista o en el regne Plantae.
- Charophyta és un grup parafilético dins del clado Streptophyta.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Jeffrey D. Palmer, Douglas I. Soltis and Mark W. Chase(2004).«The plant tree of life: an overview and some points of view».91
- 1437–1445.Consultat el 11 de maig de 2008.
- ↑ C. Van Donen Hoek et al 1995, Introduction to Phycology Cambridge University Press, Cambridge. ISBN 0-521-30419-9
- ↑ (2000) Diccionari de ciències (en és), Editorial Complutense. ISBN 9788489784802.
Vore també
[editar | editar còdic]- Classificació dels organismes vegetals.
- Cladophora, Streptophyta i Embryophyta.
- Cladophora prolifera
- Cianobacteria
- Prasinofita
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Algues verdes.
Wikispecies té un artícul sobre Algues verdes.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Alga verde» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.