Tilacoide

Esquema de l'etapa lluminosa en la fotosíntesis, que es produïx en els tilacoides.

Els tilacoides són sacs aplanados que són independents de la membrana interna del cloroplasto (a diferència de les crestes en les mitocondrias), lloc de les reaccions captadoras de llum de la fotosíntesis i de la fotofosforilaació. Les piles de tilacoides formen colectivament les grana (plural neutre de granum). El mig que rodeja als tilacoides es denomina estroma del cloroplasto. Els tilacoides estan rodejats per una membrana que delimita l'espai intratilacoidal, cridada lumen.

En els tilacoides es produïx la fase lluminosa, fotoquímica o dependent de la llum del Sol. La seua funció és absorbir els fotons de la llum solar.

Els tilacoides en un cloroplasto

Les membranes dels tilacoides contenen substàncies com els pigments fotosintéticos (clorofila, carotenoides, xantófilas) i distints lípits, proteïnas de la cadena de transport d'electrons fotosintética i enzimas, com l'ATP-sintetasa. Permeten la formació d'un gradient electroquímic d'H+, ya que per mig de l'energia lumínica es bombegen dits electrons des de l'estroma fins al lumen tilacoidal.

L'unitat estructural de la fotosíntesis en els eucariota fotosintéticos és el cloroplasto. Dins del cloroplasto es troben les membranes tilacoides, una série de membranes internes que contenen els pigments fotosintéticos: les clorofila i els carotenoides. Cada tilacoide té habitualment la forma d'un sac aplanado o vesícula.

Bibliografia

• A. Lehninger, D. Nelson i M. Cox. Principis de bioquímica. Editorial Omega, 2000.
• Helena Curtis i N. Sue Barnes. Biologia. Sexta edició en espanyol.