Anar al contingut

Carotenoide

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
El carotenoide licopeno conferix el seu color roig a la tomata.

Els carotenoides són pigments orgànics del grup dels isoprenoides que es troben de forma natural en plantes i uns atres organismes fotosintéticos com algues, algunes classes de foncs i bactèries. Es coneix l'existència de més de setcents composts pertanyents a este grup.[1]

D'acort en la seua estructura química els carotenoides poden classificar-se en carotenos i xantófiles. Els carotenos són carotenoides no oxigenados i les xantófilas són derivats oxigenados dels carotenos. Alguns carotenoides són precursors de la vitamina A per lo que també li'ls classifica en «carotenoides provitamina A» i «carotenoides no provitamina A». El carotenoide provitamina A més abundant en la dieta humana és el β-caroteno.[1]

Els carotenoides són el grup més representatiu dels tetraterpenos, composts que es caracterisen per una estructura en quaranta àtoms de carbono, encara que no tots els carotenoides s'ajusten estrictament a esta regla. Estos àtoms de carbono es troben ordenats formant cadenes poliénicas conjugades en ocasions terminades en anells de carbono. Als carotenoides que contenen àtoms d'oxigen se'ls coneix més específicament com xantofiles. Els restants constituïxen el grup dels cridats carotenos.

El seu color, que varia des de groc pàlit, passant per anaranjado, fins a roig obscur, es troba directament relacionat en la seua estructura: els enllaços dobles carbono-carbono interactuen entre sí en un procés cridat conjugació. Mentres el número d'enllaços dobles conjugats aumenta, la llongitut d'ona de la llum absorbida també ho fa, donant al compost una apariència més rojosa. Per eixemple, el fitoeno que posseïx únicament tres enllaços dobles conjugats absorbix llum en el ranc ultravioleta i apareixent per tant incoloro a la vista, el licopeno, compost que conferix el seu color roig a la tomata conté 11 enllaços dobles conjugats. Existixen també carotenoides de color vert (ζ-Caroteno), groc (β-caroteno), i anaranjado (neurosporaxantina).

En organismes fotosintéticos els carotenoides eixerciten un paper vital en els centres de reacció, ya siga participant en el procés de transferència d'energia, o protegint el centre de reacció contra l'autooxidación. En els organismes no fotosintéticos, els carotenoides han segut vinculats als mecanismes de prevenció de l'oxidació.

Els animals són incapaços de sintetisar carotenoides i deuen obtindre'ls a través del seu dieta, sent estos composts importants per la seua funció biològica com pro-vitamina A.

Com a eixemple d'estos composts en la naturalea, podem citar al carotenoide més conegut, el que dona al grup el seu nom, el caroteno, trobat en carlotes i responsable del seu color anaranjado lluent. El color rosat del flamenc i el del salmó, i la coloració roja de les langostas, també són produïts per carotenoides.

Entre les aplicacions més importants dels carotenoides podem mencionar el seu us com pigments naturals, aixina com el seu paper com complement alimentici.

Nomenclatura

[editar | editar còdic]

L'estructura patró de quaranta carbono es denomina «caroteno». La numeració es pren en conte com un dímer, per lo que la mitat esquerra es numera començant pel carbono que s'enllaça a dos metilos i es proseguix de manera llineal fins al carbono 15 (L'extrem opost del primer monòmer); es proseguix a numerar els metilos d'esquerra a dreta fins al número 20. La mitat dreta es numera de manera homòloga de dreta a esquerra en numeració primada. Depenent l'estructura de cada u dels extrems, es nomena el tipo d'extrem de l'esquerra en les lletres gregues d'acort a la convenció de la IUPAC. Posteriorment es fa lo mateix en la mitat dreta.[2]

Erro al crear miniatura:
Numeració i clau en lletres gregues d'acort a les estructures possibles dels extrems del caroteno.

Per eixemple, el següent compost es denomina ψ,ψ caroteno:

Mentres que este compost és el (3'I)-3',4'-didehidro-β,ψ-caroteno:

Erro al crear miniatura:

Llista de carotenoides naturals

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada shete
  2. ↑ http://www.chem.qmul.ac.uk/iupac/carot/car1t7.html
  3. ↑ IARC handbooks of cancer prevention (1998). Carotenoids: Vol. 2, IARC Scientific Publications. ISBN 9283230027, 9789283230021.
Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Carotenoide&oldid=1266269»