Fotofosforilació
La fotofosforilacó és un procés de síntesis d'ATP a partir d'ADP i fosfat portat a terme per les ATP-sintases de la membrana del tilacoide, en els cloroplasts de les cèlules vegetals. És un procés de la fase fotoquímica de la fotosíntesis en el que s'utilisa l'energia lliberada en el transport d'electrons per a bombejar protons des de l'estroma a l'interior del tilacoide en la finalitat de crear un gradient electroquímic el qual, en dissipar-se per l'eixida de protóns del tilacoide al estroma per mig de les ATP-sintasas, acopla esta energia protó-motriu a la fosforilacó del ADP per a formar ATP. L'energia necessària la proporciona la llum que és captada pels pigments fotosintètics.

Tipos
Existixen dos tipos:
- Fotofosforilacó acíclica o llineal. Estan implicats abdós fotosistemes, I i II; el fluix d'electrons que produïx no és cíclic per lo que es produïx tant ATP com NADPH
- Fotofosforilacó cíclica. Està implicat solament el fotosistema II; es realisa un bombeig d'hidrogeniones del estroma a l'espai tilacoidal, que contribuïx a crear un gradient electroquímic de hidrogeniones i per tant a la formació de el ATP, sense que es produïxca NADPH.
Un fotosistema és el conjunt mínim dels composts necessaris per a portar a terme el procés de fotosíntesis. És un centre de reacció que se situa, junt en molts atres, en les membranes dels tilacoides. Permet rebre l'energia lumínica i transmetre-la a lo llarc d'una cadena de reaccions que la transformen en energia química.