Anar al contingut

Cianela

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dos cèlules filles. El color de les glaucofites està determinat per les seues cianelas.

La cianela, també cridada cianoplasto o muroplasto, és el tipo de plast que es troben en les algues glaucófitas, i de la mateixa manera que els cloroplastos tenen funció fotosintética.[1] El seu nom reflectix una forma diminutiva de cianobacteria o cianofícea, ya que quan va ser descoberta, va ser difícil per als ficólogos determinar si es tractava d'un cloroplasto o d'una cianobacteria endosimbiótica.[2]

El seu descobriment va permetre dilucidar cóm es va produir l'orige de totes les plantes, el qual va deure implicar la fusió biològica entre un protozou hoste i una cianobacteria endosimbionte.

Característiques

De la mateixa manera que les cianobacterias o unes atres bactèries Gram negatives, estan rodejats de doble membrana, i en mig d'elles està una prima paret de peptidoglicano. El genoma és del tamany dels cloroplastos, en gens per a ARNt, ARNr i aproximadament 150 proteïnes. Presenta membrana tilacoide, carboxisomes, i pigments clorofila a, beta-caroteno, zeaxantina, beta-criptoxantina i ficocianines.[3]

Des del punt de vista evolutiu, es presumix que la cianobacteria endosimbionte pert la seua capacitat de sintelizar la capa externa de lipopolisacáridos, típica dels espècimen de vida lliure.

Es considera que els plasts del protista Paulinella chromatophora (una Euglyphida) poden denominar-se cianelas.[4]

Referències

  1. ↑ Keyword - Cyanelle (KW-0194) 2015 UniProt Consortium
  2. ↑ M Herdman & RY Stanier 1977. The cyanelle: Chloroplast or endosymbiotic prokaryote? FEMS Microbiology Letters. Volume 1, Issue 1, pages 7–11
  3. ↑ Peschek et al. 2011, Bioenergetic Processes of Cyanobacteria. M Steiner & W Löffelhardt, 2. The Photosynthetic Apparatus of th living fossil. Cyanophra paradoxa.
  4. ↑ KALINA, Tomáš; VÁŇA, Jiří. Sinice, řasy, houby, mechorosty a podobné organismy v současné biologii. Praha : Karolinum, 2005. 606 s. ISBN 80-246-1036-1.