Unitat cronoestratigràfica
Les unitats cronoestratigràficas són les divisions de cossos de roca utilisades en geologia històrica que servixen de base material per a formar l'escala temporal geològica i pretenen representar el total dels cossos de roca de la Terra segons el seu temps relatiu de formació, sense solapamientos ni estanys. Actualment les unitats cronoestratigràficas cobrixen tot el Fanerozoic i l'Ediacárico del Precàmbric (el restant del Precámbrico, des de la formació de la Terra, està dividit per convenis internacionals en unitats geocronométricas, basades en dates absolutes en millons d'anys).
L'unitat bàsica és el pis, i s'agrupen, en orde creixent, en séries, sistemes, eratemes i eonotemes. Estes unitats es corresponen una a una en les unitats geocronològiques (edats, époques, periodos, eres i eones respectivament), que expressen el temps, relatiu, durant el qual es varen formar.[1]
Els llímits de les unitats cronoestratigràficas (que es correspondran per conveni en els de les geocronològiques) s'establixen segons característiques i events paleobiológicos i geològics reals, registrats en les roques, com els canvis dels grups d'organismes predominants, extincions massives, canvis climàtics, geoquímicos o inversions del camp magnètic terrestre, entre uns atres. Es definixen formalment per mig d'estratotipos de llímit inferior (GSSP, per les seues sigles en anglés), que s'ubiquen en seccions estratigráficas seleccionades per a que servixquen de referència en les correlació globals. El definir solament el llímit inferior de cada una evita solapamientos i estanys entre les distintes seccions.[2]
La datació absoluta —és dir, valors de temps concrets en millons d'anys— de la majoria de les unitats cronoestratigràficas ha pogut fer-se gràcies al desenroll de les tècniques de datació. Quan s'han pogut precisar els llímits temporals d'una unitat cronoestratigràfica en valors absoluts es correspondrà llavors, també per conveni, ademés d'en el seu equivalent geocronológico, en una unitat geocronométrica.[3]
La disciplina que estudia les unitats cronoestratigràficas és la Cronoestratigrafía, que s'integra dins de l'Estratigrafia.
Divisions
En orde decreixent de jerarquia són:
| Geocronològiques (temps) |
Cronoestratigráficas (cossos de roca) |
|---|---|
Unitats cronoestratigràficas regionals
Tradicionalment i per dificultats de correlació entre les successions estratigráficas de diferents continents o conques sedimentàries s'han definit, des de mediats del XIX, numeroses unitats cronoestratigràficas (pisos i séries) de caràcter regional, moltes de les quals es mantenen en us per la seua utilitat per a correlació regionals o a escala de conca sedimentària. Aixina hi ha una gran proliferació d'unitats en les que s'han establit escales cronoestratigràficas locals, tant per a sediment d'orige marí com a continental, vàlides per als seus respectius àmbits temporals i paleogeográficos.
Referències
- ↑ Agueda, J.; Anguita, F.; Aranya, V.; López Ruiz, J. i Sánchez de la Torre, L. (1977). Geologia, Madrit: Editorial Roda, S.L., pp. 448. ISBN 84-7207-009-3.
- ↑ Murphy, M. A. i Salvador, A. (eds.)(1999).Guide «International Stratigraphic Guide — An abridged version (International Subcommission on Stratigraphic Classification of IUGS, International Commission on Stratigraphy)».Episodes.22(4): 255-271.
- ↑ Vora Torres, J.A. (1994). Estratigrafia. Principis i métodos, Madrit: Editorial Roda, S.L., pp. 806. ISBN 84-7207-074-3.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Unidad cronoestratigráfica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.