La cronoestratigrafia és la branca de l'estratigrafia que estudia l'edat dels estrats rocosos en relació en el temps. L'objectiu final de la cronoestratigrafia és organisar la seqüència de deposicó i el temps de deposicó de totes les roques dins d'una regió geològica i, finalment, tot el registre geològic de la Terra.

Cronoestratigrafia
Estrats d'arena i cendra volcànica en les afores del volcà Chimborazo, Equador

Les divisions cronoestratigráficas són conjunts de roques formats en intervals determinats de temps.[1] Es basen en conjunts paleontológicos, associacions de fòssils característics (bioestratigrafia), de cada interval temporal. No obstant les unitats cronoestratigráficas globals es fixen per mig de seccions estratotipo i punts de llímit global (GSSP).[1]

Metodologia

La cronoestratigrafia es basa fonamentalment en la geologia isótopica i en la geocronologia per a obtindre datacions brutes d'unitats de roques conegudes i ben definides que contenen els conjunts de fòssils específics definits pel sistema estratigráfico. Ya que és pràcticament molt difícil datar directament de forma isotòpica la majoria dels fòssils i de les roques sedimentàries, es deuen fer inferència i ajusts per a aplegar a una datació que reflectixca el començ de l'interval. El mètoto utilisat deriva dels principis de superposició i d'inclusió.

Degut a que les roques magmáticas es produïxen a intervals específics en el temps i poden ser considerades essencialment instantànees en l'escala de temps geològica, i degut a que contenen ensamblages minerals que poden ser datats de manera més segura i precisa per métodos isotòpics, la construcció d'una columna cronoestratigráfica es basa en gran mida en les roques volcàniques intrusivas i plutòniques.

El metamorfisme, a sovint associat en la formació de falles, també es pot usar per a intercalar els diferents intervals d'una columna cronoestratigráfica. Les roques metamòrfiques poden datar-se ocasionalment, i açò pot proporcionar alguns llímits a l'edat en que es podrien haver començat a formar. Per eixemple, si un llit que conté graptolitos cobrix el basamento cristalí en algun moment, la datació del basamento cristalí donarà una edat màxima d'eixe conjunt fòssil.

Este procés requerix un grau considerable d'esforç i verificació de les relacions de camp i les datacions. Per eixemple, pot haver molts millons d'anys entre la disposició d'una capa i el moment del brot d'una roca intrusiva en ella; l'estimació de l'edat deu estar necessàriament entre la roca plutònica inclosa més antiga en el conjunt fòssil i la roca més jove sobre la que descansa el conjunt fòssil.

Unitats

Correspondència entre unitats cronoestratigráficas i geocronològiques
Cronoestratigráficas
(cossos de roca)
Geocronològiques
(temps)
Eonotema
Eó
Eratema
Era
Sistema
Periodo
Série
Época
Pis
Edat
Cronozona
Cron

La cronoestratigrafia utilisa unitats particulars de resolució temporal més o menys precisa:[2]

Estes unitats cronoestratigráficas permeten classificar roques extretes de pedreres, afloraments, volcans, etc. Esta divisió de l'escala de temps geològic basada en l'estudi de les roques és un requisit previ per a qualsevol reconstrucció paleogeográfica.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Subcommission on Quaternary Stratigraphy. «Chronostratigraphy».
  2. ↑ (1997) Juia A. Jackson (ed.). Glossary of Geology, 4th edició, Alexandria, VI: American Geological Institute. ISBN 978-0-922152-34-6.