Anar al contingut

Geocronologia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dibuix artístic que agrupa events geològics en una espiral que aumenta de tamany des de la part inferior esquerra fins al centre de l'image
Representació de l'espiral del temps geològic.

La geocronologia és la ciència que té com a objectiu determinar l'edat i successió cronològica dels acontenyiments geològics, climàtics, oceanogràfics i biològics en l'història de la Terra.[1] S'ocupa aixina mateix d'establir les unitats geocronològiques, unitats de temps discretes, contínues i successives que proporcionen una escala temporal que cobrix tota l'història de la Terra. La branca de la geocronologia que s'ocupa de les edats absolutes (medició quantitativa del temps) és la geocronometria, sempre en un cert grau d'incertitut inherent als métodos usats, que són variats i multidisciplinar.

Geocronologia, cronoestratigrafia i bioestratigrafia

La cronoestratigrafia s'ocupa d'ordenar unitats estratigráficas (cossos de roca reals), mentres que la geocronologia s'ocupa de delimitar intervals successius de temps, encara que no existixca un registre material continu del mateix.[1] Les unitats cronoestratigráficas tenen cada una el seu equivalent geocronológico:

Correspondència entre unitats geocronològiques i cronoestratigráficas
Geocronològiques
(temps)
Cronoestratigráficas
(cossos de roca)
Eó
Eonotema
Era
Eratema
Periodo
Sistema
Época
Série
Edat
Pis
Cron
Cronozona

La geocronologia és, aixina mateix, diferent a la bioestratigrafia, que s'encarrega de l'orde cronològic relatiu de les roques sedimentàries per mig de l'ús del seu contingut fòssil, establint diferents biozones successives en el temps, basades en el principi de la superposició d'estrats i en el principi de successió faunística (direccionalitat i irreversibilitat de l'evolució biològica). La bioestratigrafia no proporciona l'edat absoluta d'una roca, sino que la situa dins de l'interval del temps en el qual es coneix que eixes associacions fòssils han existit.

Métodos de datació

Artícul principal → Datació.


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Vora Torres, J. A. (1994). Estratigrafia. Principis i métodos, Madrit: Editorial Roda, pp. 806. ISBN 84-7207-074-3.