Métodos de datació en arqueologia

Els métodos de datació en arqueologia són tots aquells métodos i tècniques als que recorre l'arqueologia para datar un objecte o un artefacte provinents d'un jaciment, o també inclús per a determinar l'antiguetat del jaciment en el seu conjunt.

Métodos relatius i métodos absoluts

Les formes per a ubicar un fenomen en el temps solen ser de dos tipos: establint relacions del tipo "més modern que" o "contemporàneu a"; o fent referència a dates de calendari. A la primera forma li la crida «datació relativa», en este sistema no interessa el moment exacte sino l'orde en que es varen donar els acontenyiments. El segon sistema és molt més precís, consistix en calcular l'edat real (encara que en un marge d'error possible) i es diu «datació cronométrica» o «datació absoluta».

Història de les tècniques de datació

Els sistemes per a datar restants es varen desenrollar a principis de el XX i en l'actualitat no hi ha cap método de datació universal puix cap cobrix tota l'escala temporal dels temps i cap d'ells servix per a qualsevol tipo de material. Un dels métodos més coneguts és el del Carbono 14 (C-14) que va ser millorat en la tècnica AMS (Accelerator Mass Spectrometry o en espanyol Accelerador d'Espectrometria de Masses) que pot aplegar a alcançar fins al 60.000 abans de la nostra era.

Vore també

• Cronologia
• Datació radiométrica
• Datació per radiocarbono
• Edat de la Terra
• Datació d'ossos
• Tefrocronología