Istme de Fitzcarrald
El istme de Fitzcarrald és una franja terrestre en Perú que comunica les conques dels rius Ucayali i Mare de Deu (afluents del Amazones). Va ser descobert pel cauchero Carlos Fermín Fitzcarrald en 1895, segons diversos historiadors, es va tractar del descobriment geogràfic més important del Perú durant el XIX.[1]
Geografia
L'istme de Fitzcarrald comença en la marge dreta del riu Serjalí (afluent esquerre del riu Mishagua, que aboca les seues aigües al Urubamba, este al Ucayali, i este a l'Amazones, que finalment desemboca en l'oceà Atlàntic). En este punt té una altura de 332 metros sobre el nivell de la mar; el camí transita 11,5 km a través de la montanya, sent la cota més alta de 469 metros, i descendint despuix fins al riu Caspajali, en el que contacta a una cota de 352 metros; les seues aigües descendixen fins al riu Manú, afluent del Mare de Deu, este del Beni i este del Madeira, que acaba també en l'Amazones.[2][3]
Història
Entre 1894 i 1895, Carlos Fermín Fitzcarrald va explorar la regió de Mare de Deu en busca d'arbres de caucho. Va fer tres viages eixint des d'Iquitos: el primer va movilisar a 300 persones remontant el Ucayali, seguint pel Urubamba, fins a les capçaleres del riu Camisea. Va saber pels indígenes que existia un riu que transcorria paralel al Camisea, pero en sentit contrari. Varen eixir en la seua busca, obrint-se pas en la selva, carrejant ferramentes i canoas. Localisat el pas, varen descendir pels rius Manú i Mare de Deu, aplegant fins a la població del Carmen, en Bolívia.[4] Fitzcarrald es va donar conte ràpidament del potencial comercial d'eixe camí.[5]
El segon viage va tindre lloc eixe mateix any, en el mateix destí, pero usant un trayecte diferent: varen accedir pel Mishagua, un atre afluent del Urubamba. El tercer viage ho va fer en1895, i és el més conegut perque va transportar la llancha de vapor Contamana, parcialment desmontada, a través de la selva, traccionada per 300 indígenes campa. La travessia de la selva va durar més de dos mesos, i varen desplaçar l'embarcació un trayecte de 9 quilómetros, fins a poder botar-l'en el riu Mare de Deu, i descendir fins al Carmen.[6]
Despuix de l'obertura del pas, Fitzcarrald va establir relacions comercials en atres grans caucheros bolivians (Antonio Vaca Dèu, Nicolas Suárez…), que estaven interessats en transportar els seus carregaments per l'istme de Fitzcarrald.
Referències
- ↑ «THE HISTORY OF FITZCARRALD» [1] archivat en Wayback Machine., www.iquitostimes.com, http://www.iquitostimes.com/fitzcarrald.htm [2] archivat en Wayback Machine.. Noiz kontsultatua: 2018-10-29 .
- ↑ Reyna, Ernesto (1942), Fitzcarrald, el rei del caucho., Taller Gràfic de P. Barrantes, Llima, https://és.scribd.com/doc/143667432/Fitzcarrald-El-Rei-Del-Caucho .
- ↑ «Istme Fitz-Carrald (Fitzcarrald Istme) Map, Weather and Photos - Peru: dividix - Lat:-11.8167 and Long:-71.6167» (en en). www.getamap.net. Consultat el 29 d'octubre de 2018.
- ↑ «[3]». Consultat el 29 d'octubre de 2018 (en és-ES).
- ↑ «Learning from Fitzcarraldo» (en en-us). V2_Institute for the Unstable Media. Consultat el 29 d'octubre de 2018.
- ↑ Pantone, Dr. Donen James, «Fitzcarraldo», www.iquitosnews.com, http://www.iquitosnews.com/page14a.html. Noiz kontsultatua: 2018-10-29 .
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Istmo de Fitzcarrald» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.