Lachesis muta
Lachesis muta, també coneguda com a serp de cascabel muda, [1] barrugosa de l'orient,[2] cuaima, surucucú, pucarara, cascabel pua, matabuey o shushupe (Lachesis muta) és una espècie de serp de la família Viperidae. És la escurçó més llarga del món, i possiblement la segona serp venenosa més gran, tan sol superada per la cobra real. Es troba en Centroamérica i Sudamérica. Es reconeixen dos subespecies, [3]existint segons alguns herpetólogos una tercera subespecie endèmica de Bolívia, a la que correspondria el nom científic Lachesis muta bolivianus.
Ademés és una de les espècies de serp en el verí mes letal, [4]encara que els casos de mordeduras d'esta espècie són poc freqüents.[2] Tots els casos de mordedura d'esta serp deuen classificar-se com "molt greus" ya que per lo general els pronosticos són molt mals i s'ha calculat que la tassa de mortalitat alcança un 80%,. No obstant, evita el contacte en els sers humans. És sigilosa i ataca als seus assuts durant la nit.
Descripció
[editar | editar còdic]És d'un color marró clar en tons anaranjados i en taques negres en forma de diamant. Despuix de l'ull té una banda horisontal negra. La pancha és blanca. Els adults poden medir més de 3 m, en llongituts màximes entorn als 4 m i mig. Les escamas dorsals estan fortament quilladas.[2]
El seu pes ronda pels 12 o 24 kg, sent junt al seu llarc una de les serps venenoses més grans del món.
En el Mate Grosso, Brasil, s'ha documentat que poden mossegar a una persona a l'altura de la cara, pel seu gran tamany, i que inclús poden mossegar la cama d'una persona montada a cavall.[5]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Sudamérica, en les selvas equatorials, de l'est dels Vages: Sur i Est de Colòmbia, este d'Equador, este de Perú, nort de Bolívia, est i sur de Veneçola, Guyana, Surinam, Guyana Francesa i la major part de Brasil.,[6] L'espècie també es troba en Panamà, Costa Rica i en l'illa de Trinitat i Tobago.[7]
Habita boscs tropicals humits en zones montanyoses i en terres baixes. És més freqüent en boscs primaris.[2]
Comportament
[editar | editar còdic]És una espècie terrestre, solitària i nocturna que s'alimenta principalment de mamífers menuts i mijans. No sol ser agressiva.[2] Sol respondre ràpidament a #destorbament, a sovint inflando el coll i vibrant la coa, i pot tornar-se agressiva quan se'ls molesta.
Aplega a la madurea sexual cap als dos anys d'edat. Les espècies del gènero Lachesis són les úniques entre els escurçons que són ovíparas. L. muta posa entre 5 i 19 ous per nidada.[2]
Verí
[editar | editar còdic]Lachesis muta té un verí potent en forts efectes proteolíticos, hemorrágicos, miotóxicos i també neurotóxicos, a diferència de la majoria dels escurçons.[2] L'enverinament causa dolor intens, inflamació, necrosis (a sovint extens) en el lloc de la mordedura, a voltes seguida per cangrena. En les terres baixes de Costa Rica i Panamà, les mordeduras d'esta espècie han tingut històricament una alta taxa de mortalitat.
Alguns informes sugerixen que mentres esta espècie produïx una gran cantitat de verí, la potència del verí és dèbil en comparació a atres escurçons.[8] Uns atres, no obstant, sugerixen que estes conclusions poden ser incorrectes. Estes serps es veuen sériament afectades pel estrés associat en la vida captiva, i molt a sovint moren en captiveri. Açò fa que siga difícil d'obtindre un verí "bo i saludable" per a fins d'estudi. Per eixemple, Bolaños (1972) va observar que el rendiment de verí dels seus espècimen es va reduir de 233 mg a 64 mg mentres permaneixien en el seu conte. Es raona que, en la mida en que la tensió de ser ordeñar en regularitat té tal efecte sobre el rendiment de verí, també pot afectar el grau toxicitat del mateix. Açò pot explicar la disparitat descrita per Hardy i Haad (1998), relatiu a la baixa toxicitat de laboratori en comparació a l'alt índex de mortalitat de les víctimes de mordeduras.[9]
Subespecies
[editar | editar còdic]| Subespecies[10] | Autoritat[10] | Noms comuns | Ranc geogràfic |
|---|---|---|---|
| L. m. muta | (Linnaeus, 1766) | barrugosa (Colòmbia, Panamà), shushupe (Perú, general), kempirona (Perú, llengua asháninka), motola, barrugosa (Equador), cuaima pinya (Veneçola), pucarara/matacaballo/cascabel Pua (Bolívia). | Sur de Colòmbia, este Equador, Perú, nort Bolívia, est i sur Veneçola, Guyana, Surinam, Guyana Francesa, nort Brasil, Panamà, |
| L. m. rhombeata | (Wied-Neuwied, 1824) | Selves costeres del surest de Brasil (del sur de Rio Gran do Nort a Riu de Janeiro). |
Algunes fonts encara es referixen a dos subespecies adicionals, L. m. melanocephala i L. m. stenophrys.[11] No obstant, abdós varen ser elevats a nivell d'espècie per Zamudio i Green en 1997 (vejau L. melanocephala i L. stenophrys).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ .
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Rodríguez-Guerra, A. i Carvajal-Campos, A.. 2013. Lachesis muta. En: O. Torres-Carvajal, D. Salazar-Valenzuela i A. Merino-Viteri (eds.) ReptiliaWebEcuador. Version 2013.0. Museu de Zoologia QCAZ, Pontifícia Universitat Catòlica de l'Equador. Consultat el 26 de decembre de 2013.
- ↑ . Consultat el 2025-06-21.
- ↑ . Consultat el 2025-06-21.
- ↑ El perqué, quàn, cóm i a on dels ofidis; tractat general, Vogt, Alejandro Urs. ISBN 950-9066-21-4.
- ↑ Mendes, John. 1986. Cote ce Cote la: Trinitat & Tobago Dictionary, Arima, Trinitat, p. 95.
- ↑ .List of Snakes of Trinitat and Tobago at Republic of Trinitat and Tobago Biodivbersity Clearing House. Consultat el 25 d'octubre de 2006.
- ↑ Lachesis muta, The Silent Fate at South American Pictures. Accessed 26 October 2006.
- ↑ Ripa, D. 2001. Bushmasters and the Heat Strike at VenomousReptiles.org [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 26 d'octubre de 2006.
- ↑ 10,0 10,1 Lachesis muta en l'ITIS.
- ↑ Serps Venenoses de Costa Rica. At Institut Clodomiro Picat, Facultat de Microbiologia. Universitat de Costa Rica. Accessed May 9, 2007
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Bolaños R. 1972. Toxicitat de la serp venenosa. Costa Rica per a les rates blanques. Amer. Jour. Trop. Med. Hyg. 21:360-363.
- Hardy DL Sr, Haad JJS. 1998. A review of venom toxinology and epidemiology of envenoming of the bushmaster (Lachesis) with report of a fatal bite. Bull. Chicago Herp. Soc. 33(6):113-123.
- O'Shea M. 2005. Serps Venenoses del Món. Princeton University Press. 160 pp. ISBN 0-691-12436-1.
- Zamudio KR, Greene HW. 1997. Filogeografía de Lachesis muta: Viperidae: implicancias per a la biogeografía neotropical, sistemàtica i conservació. Biological Journal of the Linnean Socifrety, 62:421-442. PDF at Cornell University, Department of Ecology and Evolutionary Biology. 26 d'octubre de 2006.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lachesis muta.
Wikispecies té un artícul sobre Lachesis muta.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lachesis muta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.