Lachesis stenophrys
.jpg){kind=link}
Lachesis stenophrys és una serp venenosa que pertany a la subfamília d'escurçons de foseta. Es troba en América Central i el nort d'Amèrica del Sur. El nom científic específic és derivat de les paraules gregues stenos i ophrys, que signifiquen "estret" i "front" o "celles".[1] No es reconeixen subespecies en l'actualitat.[2]
Noms comuns
[editar | editar còdic]Bocaraca de javillo, cascabel muda, cascabela muda, ija, mapaná, matabuey, mazacuata, toboa real, barrugosa.[3]
En anglés: Central American Bushmaster, bushmaster.[4]
Descripció
[editar | editar còdic]Adults solen créixer fins a més de 200 cm i poden alcançar un tamany superior a 330 cm. Ditmars (1910) va registrar un espècimen de Costa Rica que media 348,7 cm. Existixen molts informes de espècimen encara més grans, pero estos no han segut ben documentats. Solórzano (2004) cita registres històrics que posen la llongitut màxima en 360 cm. L'espècie té un cap redonejat, no molt ampla, i un morro que no és elevat. Per lo general, l'espècie té una cresta mig-dorsal pronunciada que és especialment distinta en la part atrassera del cos.[1]
El patró de color és més obscur que el de L. muta.[4] Té un color de fondo que pot variar de groc-grisáceo, marró clar groguenc o marró clar rojós. El cos té 23-29 rombos dorsals en vores més obscures, a voltes en taques negres disperses. La pancha té un color blanc o crema en grups irregulars de taques obscures en la part atrassera del cos. Té 33-38 (35 generalment) files de escamas dorsals a mig cos.[3]
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]En Centroamérica es troba en les terres baixes de l'Atlàntic del sur de Nicaragua, en Costa Rica i Panamà, aixina com les terres baixes del Pacífic del centre i l'est de Panamà. En Sudamérica ocorre en les terres baixes del Pacífic de Colòmbia i el noroest d'Equador, la costa caribenya del noroest de Colòmbia i terra adins en les valls del riu Magdalena i riu Cauca. La localitat tipo donat és "Sipurio", (Província de Llima, Costa Rica), l'ubicació geogràfica de la qual aproximada és 09°32'00" Nort, 82°55'00" Oest.[5][6]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Ocorre en selva tropical i bosc humit pre-montano en una precipitació anual de 2.000-4.000 mm i una altitut d'1-1000 m s. n. m. En les zones més seques de Nicaragua, es pot trobar en bosc de galeria, aixina com en boscs estacionalmente secs en la rodalia d'un cos d'aigua permanent. És rar que esta espècie es trobe fora de bosc primari.[1]
Comportament
[editar | editar còdic]Lachesis stenophrys és una serp terrestre i principalment nocturna. En general, s'amaguen durant el dia baix d'arbres caiguts. Els seus assuts consistixen principalment de menuts mamífers i a voltes pardals. Per lo general no són agressius, encara que els machos són irritables durant la temporada del apareamiento, quan entren en combats rituals durant el dia. Són ovípars (no es coneix el tamany de la nidada).[3]
Verí
[editar | editar còdic]Lachesis stenophrys té un verí molt potent en factors proteolíticas, hemorrágicas, i miotóxicos, i possiblement factors neurotóxicos. L'enverinament de sers humans ocorre en alguna freqüència, i és a sovint ràpidament fatal. Els síntomes d'enverinament (inclús per eixemplars jóvens) inclouen dolor immediat, pols accelerat, unflament que progressa ràpidament, entumecimiento, choc, bossades, diarrea, dolors musculars punchants, i dificultat respiratòria.[3]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Campbell i Lamar (2004) reconeixen també una quarta espècie, L. acrochorda (García, 1896),[1] que McDiarmid et al. (1999) considera com a sinònim de L. stenophrys.[5] Campbell i Lamar es referixen a ella com "Chocoan bushmaster" (cascabel chocoano) i definixen la seua àrea de distribució com l'oest de Panamà i el noroest de Colòmbia.[1]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Campbell (2004). The Venomous Reptils of the Western Hemisphere, Ithaca & Londres: Comstock Publishing Associates, pp. 870. ISBN 0-8014-4141-2.
- ↑ Lachesis stenophrys en l'ITIS.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 AFBMP. . AFBMP Living Hazards Database. Consultat el 1 d'agost de 2010.
- ↑ 4,0 4,1 Mehrtens JM. 1987. Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. 480 pp. ISBN 0-8069-6460-X.
- ↑ 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaMcD99 - ↑ http://www.maplandia.com/costa-rica/limon/talamanca/sipurio/
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lachesis stenophrys.- Este artícul conté una traducció derivada de «Lachesis stenophrys» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.