Ophiophagus hannah

cobra real (Ophiophagus hannah)

La cobra real (Ophiophagus hannah) és una espècie de serp de la família Elapidae i únic membre del gènero Ophiophagus. Es distribuïx per Índia, Bangladés, Birmània, sur de China, Vietnam, Laos, Camboya, Tailàndia, Malàsia, Indonèsia i Filipines.

És la serp venenosa més gran que existix. El promig de la seua llongitut és de 5,1 m pero algunes alcancen els 6,4 metros. És una serp prima, de color oliva o pardo, en ulls de color bronze.

La seua dieta consistix bàsicament en uns atres ofidis. Inclús el seu propi nom, "Ophiophagus", significa lliteralment "comedora de serps".

Orige i evolució

És provable que l'inici dels ofidis (serps) tinguera lloc en Gondwana, com la majoria de les serps primitives actuals, es troben en els continents meridionals, és dir, en els fragments d'aquell antic continent austral. Entre els escassos fòssils d'ofidis primigenis figura Dinilysia patagonica, del Cretácico, el cràneu del qual recorda al dels actuals cilindrófidos, unes serps prou primitives del sur d'Àsia.

No obstant, i pese a l'escassea del registre fòssil, els herpetólogos estan d'acort en que la gran radiació evolutiva de l'suborden ofidis no es va produir en el sur sino en el nort: es va forjar en Laurasia en iniciar-se el Cenozoico i, de la mateixa manera que va succeir en aus, rosegadors, primats i carnívors, es va tornar explosiva durant el Mioceno, periodo en el que varen aparéixer molts dels gèneros actuals d'ofidis colubroides. Els colubroides constituïxen hui més del 80% de la fauna ofídica del món, i alguns gèneros actuals ya havien aparegut a principis del Mioceno; és dir, fa 25 millons d'anys. Entre ells hi havia alguns elápidos, i és possible que els seus ancestros -els fòssils dels quals no es coneixen- dugueren una vida subterrànea, ya que l'absència d'escama loreal és una traça que la família de les cobres, kraits i serps marinas compartix únicament en atrascaspídidos -unes «escurçons» subterrànees que es classifiquen en una família distinta dels vipéridos- i en uns pocs colúbridos excavadors.

Cinc o sis millons d'anys despuix de l'aparició dels primers gèneros d'elápidos, es formaven en Eurasia les primeres espècies de Naja, no molt distintes de les cobres que coneixem hui, i entre les quals possiblement estava la cobra real.

Descripció

És una serp de gran tamany, en una capucha (pròpia de les cobres) no tan pronunciada com les cobres del gènero Naja. La seua coloració sol ser parda o olivácea, a voltes groguenca, en pegats ventrales d'un color més clar; les escamas del cap estan orladas de negre.

Posseïx un tamany d'entre 3 i 4 m de llongitut mija (tamany màxim, prop de 6 m), #lo que la convertix en la serp venenosa més gran del món. El seu pes sol variar; un eixemplar ben nutrit, de 4,7 m de llongitut, pesa uns 12 kg en promig.

Anatomia

Com la majoria dels ofidis, la cobra real no només carix de pates, sino ademés de cintures escapular i pèlvica. El seu gran número de vèrtebras permet una gran flexibilitat de la columna vertebral, sense merma alguna de la seua estabilitat gràcies al reforç adicional que proporcionen les proyeccions vertebrals.

Cràneu

El cràneu és de tipo diápsido. S'articula en la primera vèrtebra per mig d'un còndil occipital únic, #lo que li conferix una gran movilitat. Molt més flexible que el dels atres reptils, especialment en el punt d'unió de les dos mitats de la mandíbula inferior, permet engolir assuts molt majors que la gruixa normal del cap.

Com els demés Elápidos, les cobres tenen claus acanalados situats frontalment.

Ulls i visió

Com en les atres serps, diferixen en gran mida dels atres vertebrats i inclús dels saurio. Aixina com estos últims distorsionen el cristalí per a enfocar els objectes més pròxims, les serps realisen l'enfocament desplaçant el cristalí sobre la retina d'un modo anàlec a l'objectiu d'una cambra fotogràfica. No obstant, és també una miqueta de poc valor, ya que la vista de les serps és molt deficient. Els ulls de la cobra real tenen la pupila redona com correspon a un reptil diürn; les parpalles estan soldats en sí i formen una lent transparent damunt del mateix ull. Sobre atres serps que són cegues, la cobra posseïx una visió una miqueta millor calibrada, pero seguix sent ineficiente.

Comportament

Es tracta de l'única serp que realisa la posada d'ous dins d'una espècie de niu, que la mateixa mare elabora arrastrant herbes i branques chicotetes en la seua coa. Poc abans de l'eclosió dels ous, la mare abandona la zona (que des de l'época de la posada ha defés en una agressivitat increible), supostament per a sostraure's a la tentació de menjar-se a les crío.

La cobra real sol ser molt agressiva quan se li molesta, encara que se sap que eviten la presència humana escapant d'esta quan tenen l'oportunitat.

Dieta

S'alimenten principalment d'atres serps; de fet complixen un paper fonamental en el control d'estos animals. Les espècies més comunes de les quals s'alimenten són: serp rata, cobra índia, serps kraits i vàries espècies de #pitó. També complementa la seua dieta en alguns fardachos.

Quan és difícil conseguir menjar, les cobres reals escomencen a caçar aus. Quan conseguixen un assut de gran tamany, poden permanéixer vàries semanes sense menjar gràcies a que tenen un metabolisme llent.

Verí

El verí de la cobra real es compon principalment de neurotoxinas, pero també conté composts cardiotóxicos i alguns atres. Els constituents tòxics són principalment proteïnes i polipèptits.

Durant una mordedura, el verí és forçat a eixir a través d'1,25 a 1,5 centímetros dels claus de la serp. Les toxines comencen a atacar a la víctima en el sistema nerviós central. Els síntomes poden incloure dolor agut, visió borrosa, vèrtic, somnolència i paràlisis. L'enverinament alvança a un colapse cardiovascular, i la víctima cau en un menge. La mort seguix, deguda a l'insuficiència respiratòria.

Esta espècie és capaç d'injectar una gran cantitat de verí; l'injecció d'una dosis pot variar entre 200 i 500 miligrams, en promig, i fins a pot aplegar als 7 ml. Encara que el verí és dèbil en comparació a la majoria dels elápidos basats en DL50 en rates, encara pot oferir una mordedura que pot matar a un ser humà per l'enorme cantitat de verí que li injecta en una sola volta. La mortalitat pot variar considerablement en la cantitat de verí involucrat, normalment no mortal. D'acort en un informe d'investigació del Departament de Toxinología de l'Universitat de #Adelaida, una mordedura no tractada té una mortalitat del 50-60% depenent de molts factors, sobretot en els casos d'enverinament molt greus. La mort pot ocórrer tan pronte com 30 minuts despuix de ser mossegat per esta espècie. En Tailàndia, s'ingerix una mescla d'alcohol i la raïl de la cúrcuma de terra, #lo que s'ha demostrat clínicament que crea una forta resistència contra el verí de la cobra real i atres serps en verí neurotóxico.^{cita requerida}

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ophiophagus hannah.
• Wikispecies té un artícul sobre Ophiophagus hannah.