Anar al contingut

Anex:Virreyes de Nàpols

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
L'antic regne de Nàpols superpost a les actuals províncies d'Itàlia.

El regne de Nàpols, constituït com a entitat independent despuix de la seua escissió del regne de Sicília durant les vespres sicilianes de 1282, va perdre la seua independència en 1501 durant la guerra de Nàpols, quan el rei Federico I de Nàpols va ser destronat per les tropes de França i Aragó i el seu regne dividit entre abdós segons lo establit en el tractat de Granada de 1500.

En 1504, pel tractat de Lió, França va cedir la totalitat del regne de Nàpols a la Corona d'Aragó, corona heretada pels Habsburgo espanyols des de Carlos V i per tant, part del Imperi espanyol.

En 1707, durant la guerra de successió espanyola, va passar a mans d'Àustria, part del Sacre Imperi Romà Germànic, i en 1734 Nàpols va recobrar novament la seua independència durant la Guerra de Successió Polaca.

La que seguix és una llista dels virreys que varen governar el territori de l'antic regne de Nàpols durant el periodo en que est va ser virreinato dels anteriorment citats països.

Virreinato francés

[editar | editar còdic]

Segons els térmens acordats en el tractat de Granada de 1500, el regne de Nàpols va ser dividit entre Luis XII de França, que es va quedar en les províncies napolitanas de Llabor i Abruzzo en el nort en el títul de rei de Nàpols, i Fernando el Catòlic, que va ser nomenat duc de les províncies de Apulia i Calàbria, en el sur.

Virrey Periodo Notes
Regne dividit entre Luis XII de França i Fernando II d'Aragó
Louis d'Armagnac, duc de Nemours 1501 - 1503 Mort durant el seu mandat en la batalla de Ceriñola. Guerra
de Nàpols
Ludovico II de Saluzzo, marqués de Saluzzo 1503 General de les tropes franceses en substitució de l'anterior.

Virreinato espanyol

[editar | editar còdic]

En 1504 França, derrotada per les tropes de Gonzalo Fernández de Còrdova en la guerra de Nàpols, va cedir la totalitat del regne a Aragó per mig del tractat de Lió de 1504. Va començar aixina el periodo de dominació espanyola,[1] en el que la majoria dels virreyes, especialment a partir del regnat de Felipe II, varen ser nomenats d'entre la noblea castellana, de la mateixa manera que els restants virreyes i governadors dels Estats italians baix sobirania espanyola, en llaços familiars entre ells.[2]

Es resalten en color els interins i lloctinents que varen eixercir el govern en absència o carència del virrey titular.

Virrey Periodo Notes
Regnat de Fernando III de Nàpols (II d'Aragó)
Gonzalo Fernández de Còrdova, duc de Sessa i Terranova 1504 - 1507 En rigor, no va ser virrey sino capità general i lloctinent del rei.
Juan II de Ribagorza, comte de Ribagorza 1507 - 1509 Primer virrey civil. Fabrizio Colonna va ser nomenat condestable del regne.
Antonio de Guevara, IV comte de Potenza Oct. de 1509 Lloctinent de Ribagorza.
Ramón Folc de Cardona-Anglesola, comte de Albento 1509 - 1522 Va morir en el càrrec.
Francisco de Remolins, moradura 1511 - 1513 Lloctinent de Ramón Folc, li va substituir en la seua absència.
Bernardo de Villamarín 1513 - ? Lloctinent de Ramón Folc, li va substituir en la seua absència.
Regnat de Carlos IV de Nàpols (I d'Espanya)
Carlos de Lannoy 1522 - 1527 Flamenc.
Andrea Carafa, comte de Santa Severina 1523 - 1526 Lloctinent de Lannoy, va governar en la seua absència.
Hugo de Moncada 1527 - 1528 Valencià. Va morir en batalla durant el seu mandat.
Filiberto de Chalôns, príncip d'Orange 1528 - 1530 Nàpols és sitiat durant la Guerra de la Lliga de Cognac.
Pompeo Colonna, moradura 1530 - 1532 Italià. Va morir en el càrrec.
Fernando d'Aragó, I duc de Montalto 1532 Provisional despuix de la mort de Colonna.
Pedro de Toledo, marqués consorte de Villafranca del Bierzo 1532 - 1553 El virreinato més llarc. Va morir en el càrrec.
Luis Álvarez de Toledo Feb. de 1553 Fill de l'anterior, va quedar com a lloctinent a la seua mort.
Pedro Pacheco Lladre de Guevara, moradura 1553 - 1555
Regnat de Felipe I de Nàpols (II d'Espanya) (en 1554 Carlos I d'Espanya va cedir el regne de Nàpols al seu fill Felipe)
Bernardino de Mendoza, capità general de les galeras d'Espanya 1555 En absència de Pedro Pacheco.
Fernando Álvarez de Toledo i Pimentel, III duc d'Alba de Tormes 1555 - 1556 Nebot de Pedro Álvarez de Toledo i Zúñiga, virrey en 1532.
Erro al crear miniatura: Fadrique Álvarez de Toledo i Enríquez de Guzmán, IV duc d'Alba de Tormes 1556 - 1558 Interí. Fill de l'anterior.
Juan Manrique de Lara, capità general d'artilleria 1558 Interí.
Bartolomé de la Cova i Toledo, moradura 1558
Per Afany Enríquez de Ribera, I duc d'Alcalà 1559 - 1571 Va morir en el càrrec.
Antonio Perrenot de Granvela, moradura 1571 - 1575 Durant la seua assistència al cónclau de maig de 1572 li va substituir Diego de Simancas.[3]
Íñigo López de Mendoza, III marqués de Mondéjar 1575 - 1579
Juan de Zúñiga i Requeséns, príncip de Pietraperzia 1579 - 1582 En 1580 Felipe II va llimitar el mandat a tres anys (renovables).
Pedro Téllez-Girón i de la Cova, I duc d'Osuna 1582 - 1586
Juan de Zúñiga i Avellaneda, comte de Miranda 1586 - 1595
Enrique de Guzmán, comte d'Olivares 1595 - 1599
Regnat de Felipe II de Nàpols (III d'Espanya)
Fernando Ruiz de Castro, VI comte de Lemos 1599 - 1601 Va morir en el càrrec.
Francisco Ruiz de Castro, VIII comte de Lemos 1601 - 1603 Fill de l'anterior, interí durant les seues absències, li va succeir com a titular.
Juan Alonso Pimentel de Herrera, comte de Benavente 1603 - 1610
Pedro Fernández de Castro i Andrade, VII comte de Lemos 1610 - 1616 Fill de Fernando Ruiz de Castro.
Pedro Téllez-Girón i Velasco, III duc d'Osuna 1616 - 1620 Va ser destituït per sospites d'independentisme.
Gaspar de Borja i Velasco, moradura 1620
Antonio Zapata i Cisneros, moradura 1620 - 1622 En la seua absència li va substituir Pedro de Toledo i Leiva.
Regnat de Felipe III de Nàpols (IV d'Espanya)
Antonio Álvarez de Toledo i Beaumont, V duc d'Alba de Tormes 1622 - 1629 Net de el III duc, virrey en 1555.
Fernando Afany de Ribera i Enríquez, III duc d'Alcalà 1629 - 1631 Nebot de Per Afany Enríquez de Ribera, virrey en 1559.
Manuel de Acevedo i Zúñiga, VI comte de Monterrey 1631 - 1637 Nebot i gendre d'Enrique de Guzmán, virrey en 1595.
Ramiro Núñez de Guzmán, I duc de Medina de les Torres 1637 - 1644
Juan Alfonso Enríquez de Cabrera, V duc de Medina de Rioseco 1644 - 1646 Va presentar la seua renúncia.
Erro al crear miniatura: Rodrigo Ponce de León i Álvarez de Toledo, IV duc d'Arcs 1646 - 1648 La rebelió de Masaniello de juliol de 1647 desemboca a l'any següent en l'instauració de la fallanca república napolitana.
Erro al crear miniatura: Juan José d'Àustria, fill de Felipe IV d'Espanya 1648
Erro al crear miniatura: Íñigo Vélez de Guevara, VIII comte de Oñate 1648 - 1653 Sogre de Ramiro Núñez de Guzmán, virrey en 1637.
García de Avellaneda i Haro, comte de Castrillo 1653 - 1658 Una epidèmia de pesta assola Nàpols.
Erro al crear miniatura: Gaspar de Bracamonte Guzmán, III comte de Peñaranda 1658 - 1664
Erro al crear miniatura: Pascual d'Aragó, moradura 1664 - 1666
Regnat de Carlos V de Nàpols (II d'Espanya). Mariana d'Àustria va eixercir la regència fins a 1675
Erro al crear miniatura: Pedro Antonio d'Aragó, duc consorte de Cardona i Segorbe 1666 - 1671 Germà de l'anterior.
Erro al crear miniatura: Fadrique Álvarez de Toledo i Ponce de León, VII marqués de Villafranca del Bierzo 1671 Interí.
Erro al crear miniatura: Antonio Pedro Sancho Dávila i Osorio, marqués de Astorga 1672 - 1675
Fernando Joaquín Fajardo de Requesens i Toledo, VI marqués dels Vélez 1675 - 1683
Erro al crear miniatura: Gaspar de Haro i Guzmán, VII marqués del Carpio 1683 - 1687 Va morir en el càrrec.
Erro al crear miniatura: Francisco de Benavides, IX comte de Santisteban 1687 - 1695
Erro al crear miniatura: Luis Francisco de la Cerda i Aragó, IX duc de Medinaceli 1695 - 1702
Regnat de Felipe IV de Nàpols (V d'Espanya)
Erro al crear miniatura: Juan Manuel Fernández Pacheco, duc d'Escalona 1702 - 1707 El virreinato va passar a mans austríaques durant la guerra de successió.

Virreinato austríac

[editar | editar còdic]
Virrey Periodo Notes
Regnat de Carlos VI de Nàpols (Emperador del Sacre Imperi Romà Germànic)
Georg Adam von Martinitz, comte de Martinitz 1707
Wirich Philipp von Daun, príncip de Teano 1707 - 1708
Vincenzo Grimani, moradura 1707 - 1710
Carlo Borromeo Arese, comte d'Arona 1710 - 1713
Wirich Philipp von Daun (2.ª volta) 1713 - 1719 El tractat de Rastatt reconeix la sobirania austríaca sobre Nàpols.
Johann Wenzel von Gallas, duc de Lucera 1719
Wolfgang Hannibal von Schrattenbach, moradura 1719 - 1721
Marcantonio Borghese, príncip de Sulmona 1721 - 1722
Michael Friedrich von Althann, moradura 1722 - 1728
Joaquín Fernández Portocarrero, marqués de Almenara 1728 Espanyol.
Aloys Thomas Raimund von Harrach, comte de Harrach 1728 - 1733
Giulio Borromeo Visconti 1733 - 1734


En 1734, despuix de la batalla de Bitonto ocorreguda durant la Guerra de Successió Polaca, el virreinato va ser conquistat militarment per al duc de Parma Carlos (futur Carlos III d'Espanya), que es voria reconegut oficialment com a rei de Nàpols per França en virtut del primer pacte de família, pels Estats Pontificis en 1737 i pel Sacre Imperi Romà Germànic en el tractat de Viena de 1738. Carlos va rebre també el regne de Sicília, unint abdós i inaugurant la dinastia borbònica de Nàpols.

Bibliografia

[editar | editar còdic]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ Virreyes de Nàpols, de José Raneo, en notes de Eustaquio Fernández Navarrete, inclós en la "Colecció de documents inèdits per a el història d'Espanya", vol. XXIII., fa una relació de tots els virreyes espanyols de Nàpols.
  2. ↑ Rogelio Pérez Bustamante: El govern dels Estats d'Itàlia baix els Austrias: Nàpols, Sicília, Cerdenya i Milà (1517-1700). La participació de la noblea castellana.
  3. ↑ Enrico Bacco, Cessara d' Engenio Caracciolo: Nuova, i perfettissima descrittione del regno vaig donar Napoli, págs. 239-248.


Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Anex:Virreyes_de_Nàpols&oldid=1262101»