Guerra de la Lliga de Cognac
Plantilla:Guerres franc-espanyoles
La guerra de la Lliga de Cognac (1526-1530) es va lliurar entre els dominis Habsburgos de Carlos V -principalment Espanya i el Sacre Imperi Romà Germànic- i la Lliga de Cognac, una aliança militar que incloïa al Regne de França, el Papa Clemente VII, la República de Venècia, el Regne d'Anglaterra, el Ducado de Milà i la República de Florencia.
Entre els primers i més sonats events de la guerra va destacar especialment el sac de Roma, en el que una expedició punitiva imperial contra el papa es va tornar un saqueig de la ciutat, causat per la mort per malaltia de Carlos de Borbón i l'amotinament de les seues tropes. La Lliga de Cognac va centrar els seus esforços en sitiar Nàpols, el gran port imperial en el Mediterràneu, pero el principal almirant de la Lliga, el genovés Andrea Doria, va canviar de bando i es va unir a Carlos a canvi de la lliberació de Gènova, colapsant aixina el sege. L'eixèrcit francés va ser llavors desmantellat en la batalla de Landriano, despuix de lo que França va solicitar la pau i la Lliga va terminar de desfer-se.
La guerra va ser el principi d'una relació simbiòtica de sigles de duració entre l'imperi espanyol i la república de Gènova, representada per Doria, que es va convertir en gran almirant de Carlos V fins a la seua mort. Va dur també el fi de la república de Florencia, que va ser suprimida per l'eixèrcit imperial i convertida permanentment en un ducado en el respal del papa. També durant el transcurs de la guerra, la creixent aliança franc-otomana va resultar en el sultà Solimán el Magnífic llançant el lloc de Viena, que va fracassar, en Carlos acodint en persona al seu alçament.
Antecedents
.jpg)
Alarmat Clemente VII despuix de la victòria de l'emperador Carlos V en Itàlia sobre els francesos en la Guerra italiana de 1521-1526, va treballar per a formar, en maig de 1526,[1] una lliga antiimperial, la Lliga de Cognac (aixina cridada per haver-se firmat la seua unió en la ciutat francesa homònima), en la finalitat de restaurar l'equilibri de poder en Itàlia contrarrestant el poder de l'emperador.[2] La Lliga de Cognac va estar formada pel papat, Venècia, Florencia, Milà, i el rei francés, qui va denunciar el tractat de Madrit de 1526. Enrique VIII d'Anglaterra, frustrat en el seu desig de tindre un tractat firmat en Anglaterra, va rebujar unir-se.[3]
El temor de la península italiana d'una invasió imperial, la presó de Girolamo Morone, l'ocupació militar imperial del Ducado de Milà i la violació dels drets pontificis en el nomenament dels beneficis eclesiàstics en el Regne de Nàpols i Espanya varen supondre tots motius precipitantes de la guerra.[4]
Moviments inicials (1526)
La guerra es va fer imminent i un més despuix de constituir-se, les tropes de la Lliga entrabar en Lodi.[5] Pero les tropes imperials varen marchar cap a Lombardía i pronte varen forçar al duc de Milà a capitular i a abandonar Milà en juliol de 1526.[6][7] Mentrestant, la família Colonna, en ajuda del virrey de Nàpols, va organisar un atac en Roma, derrotant a les forces papals i prenent breument el control de la ciutat, saquejant el palau papal i algunes cases de moradures[8][9]
Referències
- ↑ Erasmus, Desiderius; Dalzell, Alexander (2003). The Correspondence of Erasmus: Letters 1658 to 1801. University of Toronto Press. p. 385. ISBN 9780802048318.
- ↑ Brucker, Gene A. (1969). Renaissance Florence. University of Califòrnia Press. p.276. ISBN 9780520046955.
- ↑ Guicciardini, Storia d'Itàlia, 369.
- ↑ Ludwig von Pastor: Història dels papes, vol. IX
- ↑ Knecht, R.J. (1996). Renaissance Warrior and Patron: The Reign of Francis I. Cambridge University Press. p.256. ISBN 9780521578851.
- ↑ Knecht, R.J. (1984). Francis I. Cambridge University Press, p.211. ISBN 9780521278874.
- ↑ Blockmans, Emperor Charles V, 60.
- ↑ [1]
- ↑ Guicciardini, Storia d'Itàlia, 372–375.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Guerra de la Liga de Cognac» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.